La nova geopolítica

La frontera entre Cambodja i Tailàndia va viure al juliol una escalada violenta que va deixar 35 morts i uns 300.000 desplaçats als dos països. El primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, va impulsar unes converses de pau entre els seus homòlegs cambodjà i tailandès que van fructificar en un alto el foc. Malàisia va exercir d’amfitrió de les negociacions, però Trump va jugar la seva carta talismà: va amenaçar d’imposar aranzels del 36% als dos països si no posaven fi al conflicte. Però des que van segellar la treva, les dues parts s’han acusat mútuament de violar l’acord.

Kosovo i Sèrbia

En aquest cas no es compleix la màxima de Trump. Sèrbia i Kosovo es van declarar la guerra el 1998 i quan va arribar l’alto el foc, el juny de 1999, encara faltaven 17 anys perquè el magnat arribés per primera vegada a la Casa Blanca. Des d’aleshores, el conflicte polític persisteix i es va enverinar amb la declaració unilateral d’independència kosovar el 2008, que Sèrbia no reconeix. L’únic fruit de Trump va ser facilitar un acord de normalització econòmica entre els dos països el 2020, durant el seu primer mandat, però no es pot afirmar que hagi resolt una guerra. Les tensions rebroten de manera cíclica.

RD Congo i Ruanda

No es pot donar per pacificada aquesta regió africana. La República Democràtica del Congo (RDC) i Ruanda van firmar al juny l’Acord de Washington, promogut per l’Administració Trump, per posar fi al conflicte armat a l’est de la RDC per la presència del grup rebel M23, avalat per Ruanda. Però segons l’ONU i Human Rights Watch, segueixen els combats i les execucions extrajudicials per part de l’M23. La part de l’acord que sí que funciona és el que representa un benefici econòmic per als EUA: l’accés preferent a minerals estratègics de la regió.

L’Índia i el Pakistan

L’Índia i el Pakistan es van comprometre al maig a aturar l’escalada militar a la zona fronterera del Caixmir després de quatre dies d’enfrontaments que van deixar almenys 66 morts. El Caixmir és un territori en disputa des de la partició de l’Índia i el Pakistan, el 1947. Trump es va avançar als dos països i va anunciar l’alto el foc entre dues potències nuclears històricament enfrontades en "una llarga nit de converses amb la mediació dels EUA". Però les versions difereixen: l’Índia va desmentir el paper mediador de Washington, mentre que el Pakistan sí que va lloar la gestió de Trump i va demanar el Nobel de la pau per a ell.

Israel i l’Iran

L’Iran va ser l’objectiu del primer atac directe contra un altre país del segon mandat de Trump. El 22 de juny, els EUA van bombardejar tres instal·lacions nuclears iranianes després de 12 dies d’intercanvis de míssils entre l’Iran i Israel. Va fer servir bombes capaces d’arribar als búnquers on Teheran enriqueix urani per al seu programa nuclear. És a dir, Trump no va exercir de mediador: es va involucrar directament en aquesta derivada de la guerra de Gaza per, després, anunciar una treva entre els dos països arxienemics. No hi ha hagut més hostilitats, però no es pot dir que Israel i l’Iran estiguin en pau.

Egipte i Etiòpia

En aquest cas no es pot proclamar la pau si prèviament no ha existit una guerra. Egipte i Etiòpia mantenen fortes tensions per la construcció de la Gran Presa del Renaixement Etíop, el projecte hidroelèctric més important de l’Àfrica. Construïda sobre el Nil Blau, la seva inauguració al setembre va revifar els recels d’Egipte i el Sudan, molt dependents del cabal del riu, que veuen en la presa una amenaça a la seva seguretat hídrica. Segons Trump, les negociacions sobre la presa promogudes en el seu primer mandat van evitar una guerra, però al juliol va admetre "un problema molt greu" i va instar les parts a "trobar una solució".

Armènia i l’Azerbaidjan

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

A l’agost, la Casa Blanca va acollir la firma de l’acord entre els líders d’Armènia i l’Azerbaidjan, enfrontats des de fa tres dècades pel control de l’Alt Karabakh, enclavament de població majoritàriament armènia en territori azerbaidjanès que ha patit dues guerres que han costat la vida a més de 40.000 persones. En la firma es van comprometre a cessar les hostilitats i a restablir relacions diplomàtiques, però el tractat de pau definitiu encara no ha sigut ratificat perquè Bakú exigeix a Erevan que elimini de la seva Constitució tota reivindicació sobre l’Alt Karabakh.

Israel i Hamàs

Trump es va arrogar tot el protagonisme en la cimera de Sharm al-Sheikh que va solemnitzar l’alto el foc a Gaza després de dos anys de guerra i es va implicar personalment en les converses amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, per aturar la massacre en resposta a l’atac de Hamàs. Els seus homes de confiança Steve Witkoff i Jared Kushner van forjar el pla de pau que ha permès alliberar els ostatges israelians. Però la pau definitiva encara és lluny: l’alto el foc trontolla, l’ajuda humanitària segueix encallada i encara cal aclarir la retirada israeliana, el desarmament de Hamàs i el govern de la Franja.