Trump i Putin es veuran a Budapest per intentar "posar fi" a la guerra

L’objectiu de la trobada entre Trump i Putin, segons les paraules que el nord-americà va utilitzar en un missatge sobre la trucada a Truth Social, és "veure si podem posar fi a aquesta ignominiosa guerra entre Rússia i Ucraïna".

L’anunci d’una altra trobada directa amb Putin, amb el qual el republicà ja es va veure a l’agost a Alaska en una cimera que va donar escassos resultats i es va considerar en general un triomf de relacions públiques per a Moscou, es produeix hores abans que Trump rebi avui a la Casa Blanca el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. Aquest arribava a Washington amb l’esperança que Trump autoritzés finalment la venda de míssils de llarg abast Tomahawk, però aquesta possibilitat de moment sembla postergar-se de nou.

Passos enrere

Segons la informació facilitada des del Kremlin per Yuri Ushakov, assessor de Putin, la trucada es va iniciar a proposta del líder rus. I en la conversa "Putin va reiterar la tesi que els Tomahawk no canviaran la situació al camp de batalla però causaran dany significatiu a les relacions entre els nostres països, per no parlar del dany a les perspectives d’una resolució pacífica".

Feia setmanes que Trump deia que estudiava donar a Kíiv aquests míssils de precisió i alta capacitat, amb càrrega útil de més de 450 quilos i un abast d’entre 1.200 i 2.500 quilòmetres, cosa que permetria a Ucraïna atacar com mai fins ara a l’interior del territori rus, amb l’opció d’arribar fins i tot a l’àrea de Moscou.

Era un pas amb el qual s’hauria posat pressió a Putin per asseure’s a la taula de negociació però que el Kremlin advertia que representaria una "escalada qualitativa" que tindria "serioses conseqüències". Tant diumenge com dimecres el mandatari nord-americà va fer declaracions que havien reforçat la idea que, malgrat aquests avisos del Kremlin, podria recolzar Ucraïna a passar "a l’ofensiva" i va parlar directament dels Tomahawk. També dimecres, en una reunió de l’OTAN a Brussel·les, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, advertia Moscou. "Si no hi ha camí de la pau en curt termini, els EUA, amb els aliats, faran els passos necessaris per imposar costos a Rússia per la seva agressió continuada", va dir. L’opció de vendre els Tomahawk era molt complexa logísticament. Els míssils, que habitualment es llancen des de vaixells o submarins, necessiten llançadores terrestres, i no n’hi ha gaires i estan en alta demanda. Kíiv necessitaria, a més, entrenament dels EUA. Políticament és també una operació complicada, ja que encara que els EUA podrien retenir una mica de control, podrien donar a Kíiv intel·ligència i capacitat per arribar a objectius molt estratègics. En qualsevol cas, aquesta opció s’ha difuminat. I de fet, el missatge de Trump després de la trucada amb Putin no fa cap tipus de menció a l’armament.

Retrocés per a Zelenski

El que sí que va escriure Trump és que en la seva conversa amb Putin ha aconseguit "grans avenços", però sense especificar quins. I són paraules que tornen a donar temps al líder rus abans de veure canvis estratègics per part de Trump, que aquesta vegada suma a la seva postura l’argument que el seu èxit al Pròxim Orient, on ha aconseguit un acord entre Hamàs i Israel, pot ajudar en la negociació.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

Per a Zelenski el que va passar ahir representa un evident retrocés. Arribava a Washington amb una llista d’armes per valor de 90.000 milions de dòlars que vol comprar als EUA amb fons europeus i grans esperances que en aquesta compra entressin els Tomahawk. Arribava també amb grans ambicions i preparació. I des de principis de setmana han estat als EUA Andrí Iermak, el seu principal assessor, i la primera ministra, Iúlia Sviridenko, que han mantingut reunions amb companyies d’energia i de defensa, com Lockheed Martin i Raytheon, que fabrica els míssils Patriot i els Tomahawk.

Aquesta comitiva preparatòria també es va reunir amb congressistes i senadors dels dos partits i amb membres de l’Administració, incloent-hi Rubio i el secretari del Tresor, Scott Bessent, amb qui van donar els tocs finals al Fons de Reinversió, part de l’acord que dona a Washington accés a recursos minerals d’Ucraïna.