La maratoniana de l'espai

La biòloga Peggy Whitson, que el 2008 va ser la primera comandanta al capdavant de l’Estació Espacial Internacional (ISS), és des del mes passat l’astronauta dels EUA que més temps ha estat a l’espai, homes inclosos, un rècord que ha de sumar al que ja va batre el febrer passat, quan es va convertir en la dona amb més permanència en òrbita de tota la història.

A més a més, és la dona de més edat que ha viatjat a l’espai i la que més passejades exteriors ha fet. Whitson, en definitiva, s’ha fet un lloc en els annals de l’astronàutica internacional.

Dilluns passat, Whitson va superar el rècord de 535 dies acumulats a l’espai que ostentava el seu compatriota Jeff Williams i arribarà a 666 dies a començament de setembre, quan torni de la seva actual missió a la ISS. La marca absoluta, això sí, continuarà en mans del cosmonauta rus Guennadi Pádalka, que acumula 878 dies en cinc vols portats a terme entre els anys 2000 i 2009.

«M’ENCANTA SER AQUÍ»

«És una gran notícia. M’encanta ser aquí a dalt. Vivint i treballant a bord de l’estació sento que puc fer una gran contribució, i per això tracto constantment d’esprémer cada gota del meu temps aquí», va declarar Whitson a final de març, quan la NASA va anunciar que havia de prolongar tres mesos la seva actual missió a la ISS per un problema en el relleu d’un col·lega rus.

Les missions tripulades a la ISS acostumen a ser molt prolongades per motius logístics i científics. D’una banda, no és fàcil organitzar un viatge d’anada i tornada al complex orbital, i encara més en temps de retallades pressupostàries i escassetat de naus; d’una altra, una estada dilatada permet analitzar la reacció del cos humà a la ingravidesa o les necessitats alimentàries, estudis indispensables per emprendre futurs vols a Mart o altres destinacions de llarga distància. Així que els vols tripulats solen ser molt propicis als rècords.

Per regla general, les expedicions actuals s’estan sis mesos a l’espai, però han arribat a durar fins a un any, com va passar recentment amb l’expedició del nord-americà Scott Kelly i el rus Mikhaïl Kornienko.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Com a curiositat, el primer d’ells va declarar després de tornar de la seva maratoniana missió que tenia problemes de punteria al llançar els objectes. «Vaig intentar jugar a bàsquet i al principi no en colava ni una». Feia uns 3,8 centímetres més d’alt, per la relaxació dels músculs i els ossos, una altura que amb el temps va tornar a ser normal. Quan els astronautes estan en microgravetat perden massa muscular i densitat òssia, tot i l’estricte pla d’entrenament, amb dues hores i mitja diàries de gimnàs.

Whitson va néixer el 1960 a Mount Ayr, un poble de l’estat d’Iowa, en el si d’una família de grangers. Des de ben petita va voler ser astronauta. L’expedició actual és el seu tercer viatge a la ISS, ja que hi havia volat el 2002 (184 dies) i el 2007 (192 dies).