El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris

Es tracta, en tots dos casos, d’assumptes de pes per als seus socis, els mateixos dels quals, atesa la seva minoria, depèn perquè els nous comptes i, per tant, la seva estabilitat siguin una realitat. Pel que afecta la hisenda catalana, el que es vol aprovar és el decret que el Govern va pactar amb ERC al juliol per canviar el règim jurídic de l’ATC perquè tingui més autonomia en el seu funcionament i en la gestió del seu personal. I, en matèria de llei de barris, el marc normatiu final per garantir la inversió de 1.000 milions en cinc anys.

Una pista d’aterratge per a ERC

El canvi normatiu en l’ATC és un compromís que va servir per rebaixar les tensions per les discrepàncies amb el partit d’Oriol Junqueras sobre el finançament singular –tot i que els avenços que s’han fet no són prou per als republicans– i que ja es va fixar que es materialitzaria en la primera reunió de l’Executiu després de les vacances. Es tracta de dotar de més autonomia la hisenda catalana per dissenyar la seva actuació i els recursos amb què operarà i permetrà la creació de dos nous cossos professionals: el d’agents tributaris i el superior d’informàtica tributària.

Segons el que subscrit, els tributaris s’encarregaran de les tasques administratives vinculades a l’aplicació dels impostos, les declaracions i les autoliquidacions, i els superiors tindran la missió d’«estructurar tota la informació tributària» i posar en marxa «les noves tecnologies per millorar l’eficiència dels processos tributaris». Aprovat el decret aquest dimarts, el Govern disposarà de 30 dies hàbils per garantir-se la majoria per aprovar-lo al Parlament.

S’ha de veure, no obstant, si aquesta qüestió tècnica salvarà la bretxa en matèria de finançament oberta amb ERC, molesta perquè s’ha retardat al 2028la data en què l’ATC podrà recaptar íntegrament l’IRPF i perquè el Govern de Pedro Sánchez no garanteix que el nou finançament es regirà pel principi d’ordinalitat. O es recondueix la situació, han advertit els republicans, o no pensen asseure’s a negociar pressupostos. La setmana passada van tornar a insistir que és la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el principal fre per estar centrada en la seva candidatura a les eleccions andaluses de l’any que ve.

De tota manera, tant el PSC com el Govern treuen ferro als avisos públics de la seu del carrer de Calàbria i confien en larelació «estable» i les «complicitats» que entre bambolines asseguren haver consolidat amb la direcció de Junqueras per salvar les distàncies i amarrar uns comptes clau per a l’estabilitat de l’Executiu. També per la via de justificar que ha quedat acreditat que estan «treballant intensament per complir» els pactes en matèries com el traspàs de Rodalies, a més d’argumentar que els ciutadans, en ple ascens de l’extrema dreta, esperen dels partits que siguin capaços d’aprovar iniciatives que millorin els serveis públics. Els pressupostos són la pedra angular per fer-ho.

Mil milions clau per als municipis

En aquest marc argumental se situa també l’impuls definitiu a la llei de barris. Aquest dimarts es completarà el paraigua normatiu per donar compliment la promesa d’Illa d’invertir 200 milions per any durant cinc convocatòries fins al 2029 per millorar més d’un centenar de zones degradades. Amb aquest pas, la primera d’aquestes convocatòries estarà a punt de caramel en espera de ser activada per la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, amb Sílvia Paneque al comandament i Carles Martí com a comissionat encarregat de vetllar per la seva execució.

Per a Illa és especialment rellevant aquesta llei, amb què mira de projectar que el seu Govern és hereu d’una de les propostes més emblemàtiques de l’etapa de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat. I és també un motiu de pes per instar els socis a facilitar que hi hagi pressupostos que facin tota aquesta inversió de la qual es beneficiaran els municipis.

Notícies relacionades

El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris

El cap de Climatologia de l’Aemet a València admet errors en la dana

Els Comuns també han sigut un dels principals valedors d’aquest rellançament de la llei amb criteris mediambientals per a rehabilitació d’edificis, millora de l’espai públic i potenciar projectes que millorin la cohesió als barris més precaris, de manera que els socialistes esperen també que sigui una peça més per desbrossar l’entesa pressupostària amb ells. No obstant, els ecosocialistes ja han anticipat que volen abans una reunió per fer balanç de tot el que s’ha pactat fins ara pendent de complir, especialment en matèria d’habitatge.

La conjura de les Terres de l’Ebre

Fets aquests primers passos –una bateria de mesures entre les quals estarà també l’ampliació de l’horari d’atenció del 012 els caps de setmana a partir del gener del 2026–, el Govern acabarà de perfilar la seva estratègia per encarar el seu segon any de mandat en la cita que, com ha avançat aquest diari, celebrarà el pròxim cap de setmana a les Terres de l’Ebre. S’hi abordarà l’agenda de prioritats, des del repte de l’habitatge fins a la urgència de les polítiques de gestió forestal després dels incendis d’aquest estiu, i servirà també perquè el president conjuri tots els seus consellers perquè no donin res per perdut, encara que sembli molt difícil.