Geni i ermità al Pirineu

Alexander Grothendieck, un geni de les matemàtiques recompensat amb el premi Fields i conegut per les seves fermes posicions pacifistes i ecologistes, va morir ahir als 86 anys després d'haver viscut els últims 24 anys com a ermità al Pirineu. Grothendieck, apàtrida fins que el 1971 va acceptar la nacionalitat francesa, va morir a l'hospital de Saint-Girons, informa Efe.

Desconegut pel gran públic i considerat pels seus col·legues un dels matemàtics més importants del segle XX, Grothendieck (Berlín, 1928) era fill d'una periodista socialista revolucionària i un fotògraf anarquista jueu rus que va emigrar a Alemanya després de ser condemnat primer pel règim tsarista i després pels comunistes.

Els seus pares també van haver d'abandonar Alemanya després de l'ascens dels nazis i van anar a França, abans de posar rumb a Espanya per recolzar la causa republicana. El petit Alexander va quedar a càrrec d'un conegut a Hamburg fins que la família va tornar a reunir-se a Nimes el 1939, però els Grothendieck van passar poc temps junts. El pare va ser enviat a Auschwitz, on va morir el 1942. La mare i el nen van acabar al camp de concentració de Rieucros, al Pirineu, on Alexander va començar a interessar-se per les matemàtiques, que després va estudiar a Montpeller.

Primera sorpresa

El mite sobre la seva genialitat es va començar a forjar quan els grans matemàtics Laurent Schwartz i Jean Dieudonné li van entregar, quan tenia 20 anys, una llista amb 14 problemes sobre els quals treballar els pròxims anys i li van demanar que n'escollís un. Uns mesos més tard, va tornar a veure els seus mestres amb els 14 problemes resolts.

Amb el passaport que l'ONU atorgava als refugiats sense pàtria, ja que rebutjava assumir la nacionalitat francesa, Grothendieck va treballar a partir de 1953 dos anys com a professor al Brasil i els EUA, abans d'entrar a l'Institut d'Alts Estudis Científics (IHES) de París. En aquesta institució va dirigir un seminari de geometria algebraica amb una nova visió sobre la geometria inspirada en la seva obsessió per repensar l'espai amb nocions sobre les quals encara avui treballen els matemàtics.

El 1966 va rebre la medalla Fields, el Nobel de les matemàtiques, un premi que no va anar a recollir per motius polítics i que després va subhastar per finançar els nord-vietnamites en la guerra contra els EUA.

Notícies relacionades

Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar

Sílvia Osuna, la científica que dissenya els enzims del futur: «La ciència ens ofereix eines increïbles per transformar el món»

No va ser l'únic guardó que va rebutjar. Opinava que els seus treballs havia de jutjar-los el temps i no els homes. Es va allunyar de la comunitat científica i es va acostar a moviments ecologistes radicals.

El 1990 es va retirar al Pirineu sense revelar on viuria i va exigir que els seus escrits no publicats fossin destruïts. A més de geni matemàtic, Grothendieck va ser «una personalitat fora del que és comú en la seva filosofia de vida», ha dit ara el president francès, François Hollande.