Pobra ciència

La partida destinada a investigació i desenvolupament (R+D) als Pressupostos de l'Estat ha disminuït el 37% des del 2009 fins a situar-se en els nivells de fa una dècada, però, més enllà de les xifres i de la seva interpretació, de si s'hi inclouen despeses militars o no, de si es compten les inversions sense executar o de si es va haver d'apostar per un o un altre projecte, entre moltes altres qüestions, els investigadors lamenten amb dolor el desdeny del Govern, la desorganització i la imprevisió. El col·lectiu Carta per la Ciència, l'abanderat de les protestes, ha aconseguit un suport poc habitual a Espanya al congregar científics de tota condició, universitats, sindicats i tots els partits llevat el PP. «Els diners són importants, per descomptat, però es podrien haver fet moltes accions que haurien millorat la gestió», resumeix Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB).

L'efecte de les retallades en la productivitat, en la capacitat de generar descobriments i patents, només s'ha notat de manera discreta perquè els científics han fet filigranes estalviadores, perquè molts projectes són internacionals o perquè el còmput dels articles científics o papers sempre porta algun retard, però «és inevitable que els efectes es notin ben aviat perquè cada vegada hi ha més grups que no tenen diners per treballar», insisteix Carlos Andradas, president de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce). Com recorda Andradas, Espanya ha deixat de ser la novena potència en R+D després de ser superada per l'Índia. El sistema ja se'n ressent

-diu José Manuel Roldán, rector de la Universitat de Còrdova i representant de la CRUE (conferència de rectors)-, però si la situació continua uns quants anys més el deteriorament serà irreversible durant dècades. Retrocedirem a nivells que ja havíem superat fa temps amb moltíssim esforç».

IMATGE DETERIORADA / El problema afegit és que està augmentant el desànim i afectant greument la imatge d'Espanya a l'exterior, amb exemples paradigmàtics com els acomiadaments al Centre Príncep Felip de València, les dificultats per mantenir les aportacions a organismes com el CERN i l'Agència Espacial Europea i els problemes que troben per estabilitzar-se els guanyadors d'un contracte Ramón y Cajal, un programa posat en marxa per rescatar cervells de l'estranger. «Quan vas fora, de seguida et pregunten: '¿Però què esteu fent?' -posa com a exemple Pere Puigdomènech, investigador del CSIC al Centre d'Agrigenòmica-. A mi em preocupa especialment que, en aquests moments de penúria, no s'hagi plantejat cap reforma en profunditat del sistema per fer-lo més eficaç i menys funcionarial». La situació és «nefasta», afegeix, perquè les penúries castiguen especialment els més joves. «Estem perdent una gran generació just en l'edat de més productivitat».

Segons la Carta per la Ciència, un dels desastres és no haver impulsat encara l'Agència Nacional d'Investigació, prevista en l'última llei de ciència, que seria un organisme autònom encarregat de vetllar per la transparència i l'equitat en totes les convocatòries públiques. «Això permetria treballar amb millor planificació, cosa que és essencial», diu Puigdomènech.  En la mateixa línia es pronuncia Guinovart: «Necessitem calendaris clars, saber quant i en quin moment ens donaran els fons. Un gran nombre de científics encara no saben què podran fer aquest any». El director de l'IRB també considera que els centres haurien de ser més flexibles. «No pot ser que hagis de dedicar tants informes a justificar un taxi. L'excés de burocràcia endarrereix molts projectes», diu. Així mateix, insisteix, és urgent una bona llei del mecenatge «que ajudi a complementar la falta de diner públic».

«És difícil tenir dades objectives de com ens veuen des de fora -continua Andradas-, tot i que sí que ens han arribat casos de grups i empreses estrangeres que manifesten certa inquietud sobre possibles incompliments per part dels participants espanyols. Però a mi em preocupa encara més un efecte intangible: els que són fora ja ni es plantegen tornar perquè és evident la percepció que aquí les coses van malament».

ALTRES PRIORITATS / «És clar que la R+D no ha estat una prioritat perquè pocs sectors han arribat a aquestes retallades», resumeix Salce Elvira, de Comissions Obreres. Possiblement s'ha tocat fons en la tisorada, continua, però el que fa el pressupost del 2004 és «consagrar la paràlisi del sistema». «No hi ha increments substancials -precisa- perquè una bona part de l'augment és per pagar els deutes del CSIC».

Notícies relacionades

Passadissos buits

El salt a la modernitat

Ara es tracta de recuperar el que s'ha perdut abans que sigui irreversible. Com diu l'última Carta per la Ciència, els pressupostos haurien de créixer durant els pròxims tres anys a un ritme anual de 600 milions d'euros si el 2016 s'aspira a recuperar el nivell del 2009. Això suposaria destinar a R+D l'1,8% del PIB i acostar-nos no als millors països de la Unió Europea, però si com a mínim a la mitjana de la UE. «Creiem que és possible fins i tot en temps de crisi perquè això és una prioritat i hi ha despeses supèrflues», diu Elvira. «L'aturada inversora no comporta quedar-nos com estàvem, comporta continuar retrocedint -resumeix María González Veracruz, responsable de R+D al PSOE-. De manera que com més triguem a corregir aquesta situació més s'haurà debilitat el sistema».

«Nosaltres mantindrem la pressió perquè tots aquests esforços no es quedin en paper mullat», conclou Andradas. La Carta per la Ciència es convertirà pròximament en una proposició de llei.