Tots els 'Homo' són iguals

Les enormes diferències detectades en un estudi comparat de cinc cranis i fragments de mandíbula localitzats al mateix jaciment de Dmanissi, a Geòrgia, i datats a la mateixa època, aproximadament fa 1,8 milions, podrien obligar a reescriure les teories actuals sobre l'evolució primerenca del gènere humà. Els fòssils de Dmanissi són les restes humanes més antigues trobades fora de l'Àfrica.

Els autors de l'estudi, les conclusions del qual van ser publicades ahir a la nit a la revista Science, mostren que les diferències són més grans que les que s'observen entre individus classificats fins ara en tres espècies emblemàtiques d'aquelles èpoques -Homo habilis, Homo erectus i Homo rudolfensis-, cosa que suggereix que potser tots són el mateix. No exactament idèntics, però sí variants o tipus d'una mateixa espècie a l'Àfrica i a Euràsia, «de la mateixa manera que pot haver-hi diferències acusades entre humans moderns o entre ximpanzés», sosté el coordinador de l'anàlisi, David Lordkipanidze, del Museu Nacional de Geòrgia a Tbilisi. «Les fronteres entre espècies no són gens fàcils de definir», resumeix el paleontòleg Jordi Agustí, col·laborador habitual de l'equip investigador a Dmanissi.

Els Homo són un gènere de primats homínids que va sorgir a l'Àfrica fa uns 2,5 milions d'anys i que tenen en l'ésser humà l'únic supervivent actual. El problema és que el registre fòssil d'aquella època és molt escàs, especialment en el bressol africà, i s'han arribat a definir espècies amb molt pocs ossos. A Dmanissi, en canvi, s'hi han descobert multitud de fòssils i «els treballs d'excavació no han cobert encara ni el 10% del jaciment», prossegueix Agustí, investigador ICREA de la Generalitat a l'Institut Català de Paleoecologia Humana (IPHES) i coautor amb Lordkipanidze del llibre Del Turkana al Cáucaso. Segons Agustí, la possible edat dels individus i el seu sexe no poden explicar les diferències detectades.

Tot ha sorgit arran de la troballa d'una resta extraordinària, l'anomenada concisament Crani 5, que combina una petita caixa craniana amb una cara llarga i grans dents. A la mateixa zona havien sorgit des del 1999 quatre cranis humans més i, encara que és aventurat saber si van ser coetanis, molt possiblement sí que van formar part d'un «mateix horitzó», com ho defineix Agustí. Per la seva capacitat cranial, inferior en tots els casos a 700 centímetres cúbics, les restes de Dmanissi estan més pròximes a Homo habilis, espècie típicament africana, però la forma del crani ja s'acosta a l'Homo erectus, que va evolucionar amb posterioritat a l'Àsia. O, com a mínim, s'assemblen a l'arquetip tradicional que presenten les dues espècies.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

«Si la caixa craniana i la cara del Crani 5 haguessin estat trobades com a fòssils separats en diferents llocs de l'Àfrica podrien haver estat atribuïdes a diferents espècies», afegeix un altre dels autors, Christoph Zollikofer, de l'Institut d'Antropologia de Zuric (Suïssa). La mandíbula associada amb el Crani 5 es va trobar cinc anys abans de descobrir el crani, però quan les dues parts s'ajunten, formen el crani més complet trobat a Dmanissi. Això els ha permès definir que va pertànyer a un home.

El Crani 5 indica aparentment que, en lloc de diverses espècies d'Homo ecològicament especialitzades, hi havia una sola espècie Homo capaç de fer front a una varietat d'ecosistemes. «Parlem sempre d'una mateixa línia evolutiva. Els problemes sorgeixen quan pretens establir una línia divisòria perquè no és fàcil tallar. L'evolució és un model continu -acaba Agustí-. Amb seguretat, aquesta anàlisi obrirà un debat».