La ronda espanyola

Poc vent i molt esprint en una Vuelta alterada per una caiguda

Triomf del belga Jasper Philipsen, després de tres segons posats en les arribades massives del Tour.
Un ‘amuntegament’ talla el pilot i provoca que Adam Yates perdi 31 segons i Hugh Carthy, tercer l’any passat, 38.

LA VUELTA / CXCLING

Els corredors miraven les fulles dels arbres per veure com es movien. Hi havia pànic al que no va passar: que un aire huracanat tallés el gran grup en mil trossos i es desencadenés una batalla massa dura amb tot just dos dies de Vuelta. Però en un viatge per la província de Burgos, els ciclistes van arribar a la capital castellana amb l’aire bufant a l’esquena per impulsar-los a més de 60 quilòmetres i deixar la sentència de la victòria entre els velocistes que s’han apuntat a la carrera.

Pel camí hi va haver diversos ensurts i els primers damnificats entre els qui van arribar a la Vuelta amb l’ànim de somiar amb una posició d’honor, ja que una caiguda quan faltaven 4 quilòmetres per a Burgos va provocar que molts ciclistes s’estampessin contra el terra com si fossin fitxes de dòmino col·locades una al costat de l’altra.

⏯La primera fuga de #LaVuelta21 camino de Burgos y el sprint de @JasperPhilipsen han sido protagonistas de la etapa. Revívelo en 1'.

⏯A tight sprint won by Philipsen decided the second stage of La Vuelta 21 in Burgos. The 1' summary.@gorouvy pic.twitter.com/gamaDyB0jl
— La Vuelta (@lavuelta) 15 de agosto de 2021

Va guanyar un altre astre de la ‘Generació del 98’, la que lidera Tadej Pogacar, un any que es planteja com a màgic entre els qui van néixer mentre el Tour vivia la seva pitjor edició colpejat pel dopatge i el ciclisme semblava que moria entre druides i pocions prohibides. Jasper Philipsen, un belga que corre a l’Alpecin, l’equip de l’absent Mathieu van der Poel, es va emportar la victòria que possiblement mereixia per l’afany que va posar-hi durant el Tour, gairebé sempre derrotat per Mark Cavendish, en la seva resurrecció com a velocista. Philipsen va ser tres vegades segon (una d’elles a París) i tres més tercer als esprints de la ronda francesa.

Així que a Burgos, en una recta llarga, va superar amb certa facilitat els seus rivals i sobretot Fabio Jakobsen, el ciclista que fa un any gairebé perd la vida en un altre esprint, en aquest cas a Polònia. Fractures per tot arreu, molts dies a la unitat de cures intensives amb la seva família i la seva nòvia sense poder dormir i desitjant no rebre la pitjor notícia dels metges polonesos que l’atenien. Després va arribar una recuperació llarga i pesada, mesos sense pujar a la bici fins que en aquesta Vuelta s’ha presentat com el reclam del Deuceninck per buscar un triomf en una arribada massiva. Tindrà poques oportunitats, però en la primera ocasió, encara que no guanyés, no va defraudar.

🏁 - 4km | Etapa 2 - Stage 2 | #LaVuelta21

💥 Caída en el pelotón camino al sprint
🇬🇧 Crash in the bunch!

👉https://t.co/zqaO4Bw62K pic.twitter.com/ehRMXbpsFL
— La Vuelta (@lavuelta) 15 de agosto de 2021

L’aire era poc intens, però quan semblava que el perill havia passat el gran grup es va tallar per una caiguda per començar a enterrar les il·lusions d’Adam Yates (va cedir 31 segons) i Hugh Carthy, tercer l’any passat a Madrid, que es va deixar 38 segons davant la primera arribada en altitud de la carrera al burgalès Picón Blanco.

Molt pitjor ho va tenir el català David de la Cruz, que va entregar 1,11 minuts, i sobretot, tot i que per despenjar-se i no per culpa de la caiguda, Tom Pidcock, el campió olímpic de bicicleta de muntanya, que va arribar a Burgos 4,16 minuts després de Philipsen per evidenciar que no sembla que s’hagi presentat a la Vuelta amb la forma que tenia a Tòquio.

Notícies relacionades

Primoz Roglic va conservar el mallot vermell, gairebé per accident, i perquè Álex Aranburu es va quedar amb el seu cinquè lloc en meta a les portes de les bonificacions després de retallar dos segons en l’esprint intermedi premiat amb premi de temps.

«Serà una etapa nerviosa perquè farà vent abans que arribem a una pujada duríssima on hi haurà diferències», va sentenciar el ciclista eslovè al parlar del Pitón Blanco, el cim burgalès de Mikel Landa, que se’l va veure atent i centrat per evitar ensurts inesperats.