Valverde puja al seu vuitè podi

Alejandro Valverde sopava al restaurant d’un hotel d’Alpe d’Huez amb els seus companys del Tour; per descomptat Nairo Quintana, que havia acabat en segona posició. A poca distància, Eusebio Unzué contemplava l’escena, feliç per tenir al seu equip, el Movistar, una de les millors parelles del ciclisme mundial, el veterà (llavors 35 anys) i el jove (encara amb 25). «Si segueix així, cada vegada millor, el renovaré fins que tingui 50 anys», deia fent broma el mànager de l’esquadra. Aquella nit acabava d’aconseguir la tercera plaça de la ronda francesa. Gairebé un any després, en la seva estrena, ha pujat a la tercera posició del Giro.

Va arribar a la prova sent un dels tres tenors de la carrera, a l’escenari de la qual també es va enfilar un holandès gairebé desconegut (Steven Kruijkswijk), i del qual va baixar per malaltia, Mikel Landa, amb el dubte de saber fins on podria haver arribat amb el tomb que va fer la carrera divendres després de la inesperada caiguda de la maglia rosa a l’Agnello, que va començar a obrir el camí de la victòria a Vincenzo Nibali.

AL SUD DELS PIRINEUS/ Valverde, millor escalador quan els cims no superen els 2.000 metres (potser per això sempre es mou millor a les muntanyes que creixen al sud dels Pirineus), va demostrar que no té data de caducitat, quan altres contemporanis més joves ja han arribat a plantejar-se-la en algun moment, com per exemple li va passar a Alberto Contador, per descartar-la al cap de poc temps. I per aquest motiu, ara afrontarà el Tour (comença el 2 de juliol) amb la mateixa idea de fa un any, ajudar Quintana sense renunciar a la general. «El Tour és el següent destí per complir el somni groc de Quintana. Per això, ara només descansaré sis dies».

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Al costat de Nibali i d’Esteban Chaves, un altre bon producte de la nova escola colombiana, Valverde va pujar per vuitena vegada al podi d’una gran ronda de tres setmanes, després d’haver-ho fet sis vegades a la Vuelta (victòria inclosa el 2009) i per fi fa un any als Camps Elisis, en un Tour sempre esquiu.

També, a Torí, es va convertir en el sisè ciclista espanyol que trepitjava els podis en les tres grans després d’haver-ho fet abans José Manuel Fuente El Tarangu, Miguel Induráin, Alberto Contador, Carlos Sastre i Purito Rodríguez i el segon, empatat amb Pedro Delgado (vuit vegades), a pujar a algun dels podis del Tour, Vuelta o Giro, darrere d’Induráin (nou vegades) i davant de Contador, Sastre i Roberto Heras (amb set). El Tour és la següent estació i l’or als Jocs Olímpics de Rio, un repte a l’horitzó. H