¿Sabíeu que la caipirinha es bevia al Brasil per curar la grip espanyola?

Igual com el coronavirus, la grip espanyola va castigar amb força el Brasil fa un segle. Llavors, la caipirinha, el còctel més famós del país, va ser considerat un potent remei per combatre la temuda malaltia. En aquella època una beguda popular composta per mel, all i llimona era utilitzada per combatre la grip comuna, però el 1918, amb l’arribada al país de la grip espanyola, es va buscar que el remei casolà tingués un «efecte terapèutic» més elevat i es va complementar amb cachaça, l’aiguardent de canya produït al Brasil, que llavors era utilitzat per a aquestes finalitats.

D’acord amb el professor Jairo Martins da Silva, un estudiós de la cachaça, amb més de 25 anys d’experiència en el tema, la prescripció de remeis casolans a base d’herbes, fruites i alcohol formava part del receptari de la medicina popular de l’època i els metges no s’oposaven al seu ús.

«Durant el període de la grip espanyola va ser un remei bastant utilitzat, tant, que fins avui dia s’utilitza molt la llimona, la mel i l’all per frenar els refredats», va explicar a Efe. Més o menys dos anys després, quan la pandèmia de la grip espanyola va acabar, la mel es va reemplaçar pel sucre i es va canviar l’all per gel, a causa del clima càlid del Brasil.

El nom ve de ‘caipiras’, els camperols de São Paulo

El nom que va fer popular al còctel brasiler per excel·lència també arribaria aquella època inspirat en els habitants de la zona rural de São Paulo, on va ser inventada –caipirinha, ve de ‘caipiras’, com són coneguts els camperols en aquesta regió del país.

«Quan la grip espanyola va acabar, mes o menys el 1920, va començar a dir-se caipirinha, un nom que es va consolidar el febrer de 1922 durant la Setmana d’Art Modern», va assenyalar Martins.

L’artista modernista Tarsila de Amaral, la seva millor ambaixadora

Diverses versions coincideixen que la culpable de la popularitat de la beguda brasilera va ser l’artista brasilera Tarsila de Amaral, reconeguda mundialment per ser una de les principals exponents del modernisme a Llatinoamèrica. A l’artista i al seu marit, el poeta i escriptor Oswald de Andrade, els agradava promocionar en els seus viatges elements de la gastronomia brasilera, com la caipirinha.

Amaral no va poder assistir a la també anomenada ‘Setmana del 22’, però la caipirinha va ser promocionada allà pel seu marit i alguns dels participants, que ja havien experimentat les seves bondats a la capital francesa, on va començar a ser popularitzada l’artista brasilera.

La cachaça, ànima d’aquest còctel

La cachaça, ànima de la popular caipirinha, és actualment la beguda destil·lada més consumida al Brasil i la tercera al món, segons les dades de l’Institut Brasiler de la Cachaça (Ibrac).

Notícies relacionades

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

Hi ha sis tipus de cachaça: pura, ensucrada, emmagatzemada, anyenca, ‘premium’ i ‘extrapremium’. No obstant, com que es compta amb gairebé 40 tipus de fustes d’envelliment i emmagatzematge, es parla de més de 150 classes d’aquesta beguda.

A més del Brasil, Alemanya és un dels països més aficionats a aquesta beguda, ja que és responsable de la compra el 25% de la cachaça exportada pel país sud-americà.