Óscar Casas fa ‘El gran salto’ com a Gervasio Deferr

Sona l’himne d’Espanya al Palau d’Esports de Granollers que la tarda d’abril en què EL PERIÓDICO visita el rodatge apareix com un estadi dels Jocs Olímpics de Sydney 2000. Al podi, els gimnastes, després de rebre les medalles d’or, plata i bronze, es mantenen drets fins que la música deixa de sonar i s’ajunten per fer-se la foto oficial. El campió és Gervasio Deferr, interpretat per l’actor Óscar Casas, que amb la sèrie que prepara Atresplayer sobre la vida del gimnasta, El gran salto, fa un pas més (¿un gran salt?) en la seva ja exitosa carrera. Per tractar-se del seu primer personatge real, i viu, i per commovedora història que aquest arrossega. Una biografia convulsa que ja reflectia el llibre homònim, però que ara tindrà la seva versió audiovisual.

El director de la ficció, Roger Gual (Las chicas del cable, Instinto, El desorden que dejas), li dona unes indicacions abans de gravar alguns dels exercicis de terra, tombarelles, arrencades i caigudes de peu amb els peus junts que el jove actor haurà de realitzar per obtenir plans que donaran veracitat a les execucions olímpiques que faci un gimnasta real. Tot i que ell, sense ser-ho –o almenys fins fa dos mesos, que va començar el seu entrenament al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat i es va entregar a una fèrria dieta de proteïnes–, es llança per l’aire amb la seguretat d’un professional.

Sydney, Antenes i Pequín

Quan acaben les preses que s’havien d’obtenir aquell dia, els encarregats de la recreació canvien els cartells de Sydney 2000 pels d’Atenes 2004, Jocs Olímpics en els quals Deferr també va ser medalla d’or. I aquests donaran pas als de Pequín 2008, en els quals es va haver de conformar amb la plata. Ajudats, és clar, per recreació digital, que omplirà les grades ara buides, on només apareixen uns globus, de públic que vibri amb els triomfs dels esportistes. Una ambientació tan aconseguida que el mateix Deferr ha quedat gratament impressionat.

Graven totes les seqüències olímpiques juntes, perquè en aquells tres dies la localització estava a Granollers, però d’allà anirien (fins a finals de juny, que acaba un rodatge que va començar el 4 d’abril) a altres llocs, com el Maresme, comarca on va viure, i la Mina, on l’olímpic ha muntat un gimnàs, com ens va descobrir el 2018 El foraster en el seu especial de TV3 sobre aquest barri barceloní.

I, tot i que la ficció, una producció d’Atresmedia TV i Diagonal (Banijay Iberia), abordarà dues etapes –els anys en els quals Deferr va ascendir al cel de l’Olimp i el seu descens als inferns, que s’aniran entremesclant al llarg dels capítols–, s’ha començat amb tot el que fa referència a la seva època d’esplendor, perquè Casas ha aconseguit estar en plena forma física per interpretar-lo.

"Ja havia treballat amb l’Óscar en la sèrie Instinto, en la qual feia d’un noi amb espectre autista, i em va sorprendre molt la seva disciplina i la seva manera de treballar. Per al paper de Gervasio Deferr fa falta molta implicació, tant física com mental, i un compromís professional com el que ell té", adverteix Gual. "L’Óscar ha entrenat molt per estar com està ara, però, en el segon bloc, quan comenci la decadència, ajudat pel maquillatge, que li permetrà envellir 12 anys, i al deixar de prendre proteïnes, serà algú diferent", detalla. La decadència que va viure Deferr per la seva addicció a l’alcohol i a les drogues, que tan bé es descriu en el llibre publicat el 2022 i en l’entrevista que li va fer Jordi Évole en Lo de Évole (La Sexta) aquell mateix any.

Per posar-se en el paper, l’actor, que hi apareix amb una gran semblança física amb el gimnasta, ha comptat amb l’ajuda d’ell, sobretot a l’hora d’ imbuir-se de la seva mentalitat de killer, de competidor, que es volia menjar el món. "És que has de crear una cuirassa per poder guanyar tres medalles olímpiques, cosa que només poden fer uns quants, on no s’ha de fallar i on el que et crees per ser el millor de l’univers ho aconsegueixis. Però, quan no ets a la pista, com que aquest cap està creat per a això i la vida no funciona així –no tot és guanyar o perdre–, llavors venen els monstres i com lluitar contra ells", relata el protagonista de Mi soledad tiene alas, pel·lícula dirigida pel seu germà Mario Casas.

Tot i que confessa que hi va haver un moment en el qual va necessitar posar distància amb Deferr: "Em va començar a convulsar el cap, perquè de sobte vaig veure el resultat final en ell. Vaig veure l’espòiler, vaig veure que allò és el que seria". I ell havia d’interpretar ara el noi de 20 anys. "Quan anem a la segona part, sí que necessitaré passar més temps amb ell. Em moro de ganes", reconeix l’actor, que ha volgut recollir l’essència del gimnasta sense fer-ne una còpia. "Físicament, els gimnastes porten les espatlles cap endavant. I ell té una veu peculiar. A tot això m’he intentat acostar. També els gestos, les mirades...". No vol imitar-lo per a la ficció, però d’ell i dels seus dimonis s’emporta una lliçó de vida: "He deixat completament l’alcohol. Volia afrontar això donant alguna cosa de mi", confessa l’actor de 25 anys.

"La història comença el Cap d’Any del 2017, en una festa en un after. I arran d’una cosa que li passa a la seva mare s’adona del que està passant", relata Gual. Tot i que en els cinc episodis que componen la sèrie també es veurà Deferr de nen i a partir d’allà s’anirà cap endavant i cap enrere en el temps. "No és una narració lineal, però et permet anar veient a cada capítol elements interessants, com els Jocs Olímpics en els tres primers, i el centre de desintoxicació en el quart i cinquè, que és quan aconsegueix sortir-ne i munta el gimnàs", explica el director d’aquesta sèrie, que és una de les grans apostes d’Atresplayer per al 2024.

Deferr ja havia visitat el dia anterior el rodatge. "Em vaig passar tota la tarda amb llagrimotes, amb el cor a mil i molt content, perquè estan fent un treball espectacular. La implicació, no només d’Óscar Casas, sinó de tots els nois, és impressionant", assegura el campió olímpic, que valora com es respecta la resta dels personatges. "Els meus desastres són meus, no vull que esquitxin els altres. Que ningú se senti ofès o perjudicat", insisteix. I, després de confessar que quan es va assabentar que seria Casas el que faria d’ell havia dit que era "massa guapo", explica amb orgull que el Gervi de nen l’interpreta un dels seus alumnes, el Leo, de 10 anys, que ell mateix havia proposat. "És que té el meu físic. Fins i tot el meu culet, així, cap a fora", diu.

Orgull de mare

Notícies relacionades

El Palau respon a "¿qui era Núria Feliu?"

Tres nits molt avorrides d’Orwell a Barcelona

Qui també s’omplirà d’orgull serà la mare de Deferr. L’infart que va patir va servir com a detonant perquè el seu fill decidís canviar de vida. "Quan li va passar, no hi vaig poder acudir perquè estava molt malament. Això va passar el 2016. Tot ho ha viscut molt a prop meu i m’ha dit: Ara ja podria morir tranquil·la", relata. Així mateix, s’enorgulleix que tant el llibre com la sèrie puguin servir d’exemple per a molts joves: "Quan parlo tan clar és perquè vull que entenguin on es poden cometre els errors. Un excés d’autoconfiança pot ser negatiu. Perquè jo era un geni per a la gimnàstica, però un desastre per a la vida".

La seva disponibilitat cap a la sèrie és absoluta, però ¿això inclou algun cameo? "Poden comptar amb mi per al que necessitin", assegura Deferr, conscient que, després del llibre, aquest serà també per a ell un gran salt. Tot i que el seu objectiu ja no sigui cap medalla.