veritats i mentides cremoses
5 mites falsos sobre l'espuma de la cervesa
¿Quant saps de la crema que corona la teva beguda preferida? Et desafiem a comprovar-ho
Castelldefels ( Baix Llobregar ) 19.04.2018. On Barcelona. El camarero del restaurante La Toja, David Garcia Landa, elegido mejor tirador de de cerveza de Catalunya, DG. 180419 ex: 0043 en la foto: David Garcia Landa, enseña los secretos de una cerveza bien tirada. foto: PUIG, JOAN /
La cervesa és una beguda tan popular com, de vegades, desconeguda. Perquè per molts litres de birra que hagis begut, ¿quant saps de l’espuma? ¿O quant en creus saber? Perquè circulen molts mites falsos al respecte.
Paola Corbalán, gerent de Reyvarsur, principal fabricant de productes i equipament per a instal·lacions de cervesa al nostre país, desmunta cinc mites que acompanyen l’espuma, la corona, la crema o el cap, com vulguis anomenar-lo, l’aparença de la qual depèn de l’estat del tirador i de l’habilitat del cambrer per tirar la birra.
1. La seva funció NO és únicament estètica
Tot i que una cervesa amb la seva capa d’espuma coronant-la és una vista agradable i temptadora, l’espuma de la cervesa té com a principal objectiu ajudar a protegir tant l’aroma com el sabor de la beguda. Però no només serveix per fer bonic. «Protegeix l’aroma i el sabor de la beguda. Mentre més quantitat d’espuma tingui el nostre got, hi haurà menys possibilitats que la cervesa perdi gas ràpidament, ja que l’espuma evitarà millor el contacte del líquid amb l’aire. A més, contribueix a la sensació de textura del líquid», afirma Corbalán.
2. El color NO ha de ser sempre blanc
La gran majoria de cerveses que es consumeixen a Espanya tenen crema de color blanc, «però tot i que no ho percebem a simple vista cada un d’aquests blancs pot tenir diferents tonalitats», diu l’experta. «A més, i de manera general, quan s’afegeixen altres ingredients no tradicionals a la cervesa com fruites, espècies o determinades herbes, aquestes solen influir directament en el color de l’espuma».
Aquestes bombolles treuen la set.
3. NO es compon només de gas
«Tot i que a simple vista no ho sembli, l’espuma de la cervesa està composta de bombolles de gas carbònic d’un 99% d’aigua», afirma Corbalán, que afegeix que l’1% restant està format pels polipèptids de la malta i els iso-alfa àcids dels llúpols. Per aconseguir l’espuma hi ha processos com la carbonatació artificial i la gasificació utilitzant nitrogen. «Segons l’estil de la cervesa, farem servir nitrogen o diòxid de carboni. Les cerveses en què es fa servir el nitrogen tenen bombolles gairebé imperceptibles a simple vista, i la seva espuma és bastant més densa que la carbonatada amb diòxid de carboni», compara Corbalán.
4. Si la birra és bona, l’escuma NO té cal que duri més
Notícies relacionadesNo. Ho aclareix Corbalán: «Hi ha ingredients com el blat i la civada que afavoreixen la permanència de l’espuma, independentment del tipus o preu de la cervesa. De la mateixa manera, aquests poden afegir-se a cerveses més econòmiques». També influeix el nivell alcohòlic de la cervesa: «Com més alt sigui, menys retenció d’espuma tindrà, com el seu cos». I l’espessor de la beguda: «Com més espessa sigui, més lentament caurà entre les bombolles i més durarà l’espuma».
La capa ideal ha de tenir uns dos centímetres de gruix /
5. Si té més escuma NO serà més perfecta
Una altra mentida. És important saber tirar correctament una canya de cervesa, i això significa que, segons els experts (no només Corbalán), «la capa d’espuma perfecta no ha de superar els dos dits de gruix».
- Apunts polítics de la setmana Illa busca pis per a 4 anys i sense banderes
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- Anàlisi El cas de la parella d’Ayuso
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un fenòmen invisibilitzat L'impacte emocional dels processos migratoriis: entre el dol i la resiliència
- Toni Bou: "Em preocupa què faré quan em retiri per ser tan feliç com ara"
- L’ÚLTIMA GRAN CARRERA DE LA TEMPORADA Pogacar culmina a la Llombardia un any històric en el ciclisme
- Lliga F Regnar i renéixer: torna un derbi "descompensat"