Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
Presideix l’Associació de Familiars de Desapareguts i manté una incansable tasca tant perquè es mantinguin obertes les recerques com per estalviar a les famílies part del calvari que a ella li ha tocat viure
Mari Carme Òrrit a les instal·lacions de Regió7 amb informacions publicades sobre el cas /
Quan els seus germans Isidre i Dolors van desaparèixer de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa el 1988 va començar un drama inacabable per a Mari Carme Òrrit Pires i la seva família.
Trenta-vuit anys després continuen sense saber res d’ells i ella ha acabat esdevenint un dels rostres més persistents de les famílies en el forat negre de les desaparicions sense causa aparent.
Les primeres imatges que es van fer servir per a la recerca dels menors /
Cofundadora i presidenta de l’Associació de Familiars de Desapareguts i Desaparegudes (Afades), creadora del pòdcast “Desaparecidos, nunca olvidados”, col·laboradora del Centre Nacional de Desapareguts ha portat el seu cas i el malson que suposa per a centenars de famílies no arribar a localitzar, vius o morts, els seus éssers estimats tant a Súria i Manresa com als racons més recòndits de l’Estat espanyol. Ha interlocutat amb veïns, periodistes, policies especialitzats, ministres i el propi Rei d’Espanya, Felip VI.
El rei Felip VI amb Mari Carme Òrrit /
Hores d’ara té com a objectiu l’impuls a la formalització de l’Estatut de la Persona Desapareguda. A través d’Afades treballa perquè es reconeguin els drets jurídics i socials tant dels desapareguts com de les seves famílies.
Ha participat en documentals com “Els Orrit” i en programes d’investigació. També ha bastit un conveni de col·laboracióamb l’Observatori Desaparició Forçada de Menors (ODFM) amb l’antropòloga Neus Roig.
La família en la presentació del documental "Els Òrrit" /
Activitat intensa
Per copsar la seva activitat només cal donar un cop d’ull a la seva agenda.
El 26 de febrer va participar a la primera taula interdepartamental amb associacions i el Departament d’Interior de Catalunya per tractar el tema dels desapareguts.
Els dies 5, 6 i 7 de març va ser a Còrdova participant a les trobades de familiars organitzades pel popular periodista televisió especialitzat en desaparicions Paco Lobatón. Fins allà havien de portar un objecte dels desapareguts i ella va dur la caixeta de caramels Rigola que tenia el seu germà Isidre i que li va donar quan estava embarassada per a la seva filla. Li va donar també tres joguinetes per posar-hi a dintre. Són tresors que primer van passar a la seva filla i després al seu net.
El dia 9 va ser a Cornellà en l’acte que se celebra cada any en record de Cristina Bergua. El 9 de març es commemora a Espanya el Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, una data fixada en record de la jove de Cornellà de Llobregat que va desaparèixer sense deixar rastre la nit del 9 de març de 1997, als 16 anys.
El dia 17 va ser a Madrid al Centre Nacional de Persones Desaparegudes (CNDES) per assistir a la presentació del pla anual d’actuació. Depenent del Ministeri de l’Interior, el CNDES coordina la recerca de persones desaparegudes a l’Estat espanyol. Gestiona el sistema PDyRH, centralitzant informació de forces de seguretat per localitzar persones. La seva web pública, cndes-web.ses.mir.es, permet la col·laboració ciutadana.
Mari Carme Òrrit entrevistada per Paco Lobatón /
"Fer, finalment, el dol"
Mari Carme Orrit explica que es tracta d’un moment important perquè es fa balanç «del que s’ha aconseguit. Això vol dir que hi ha casos que s’han pogut tancar amb el que suposa també per a les famílies poder cloure una etapa i fer, finalment, el dol». En aquestes recerques les proves d’ADN juguen un paper fonamental.
A l’acte hi va participar la Secretària del Ministeri de l’Interior, Aina Calvo. Mari Carme Orrit relata que s’ha lluitat molt perquè en actes com aquest es rebi i s’escolti a les famílies. Ella va anar acompanyant la Isabel Movilla, la mare de Caroline del Valle, que ara fa 11 anys va desaparèixer a Sabadell quan només tenia 14 anys d’edat. Durant 4 minuts va ser escoltada. El 19 de març va intervenir a la televisió de Badalona en un programa sobre desaparicions.
La capseta i els ninous que l'Isidre li va regalar quan estava embarassada /
El 25 de març va participar a la sala d’actes del Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat en l’acte institucional en record de les persones desaparegudes. Es va presentar “Objectes trobats”, una peça escènica creada a partir de testimonis reals de familiars de persones desaparegudes. A través d’objectes simbòlics van emergir records, vincles i històries. Una obra sobre l’amor quan l’absència és el que queda, dirigida per Queralt Riera i interpretada per Nausicaa Bonnín, Júlia Truyol i Annabel Castán.
Després hi va haver un col·loqui amb la participació de les famílies i la presència de la consellera del Departament d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon Gil. El 8 de maig serà a Vilafranca del Penedès en unes jornades sobre la problemàtica creixent de la desaparició de persones amb Alzheimer. La jornada comptarà amb experts en psiquiatria, psicologia, emergències mèdiques, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Ertzaintza, Policia Foral de Navarra, Policia Canària, Bombers, Fundació QSDGlobal i Centre Nacional de Persones Desaparegudes. L’endemà anirà a Hornachos, Badajoz, per participar en l’acte de record a Francisca Cadenas, les despulles de la qual han pogut ser identificades després de 9 anys de misteri. I així tota una vida.
Un misteri sense resoldre
La Dolors i l’Isidre Òrrit Pires —ella de 17 anys i ell de 5— van desaparèixer la nit del 4 al 5 de setembre de 1988 de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa, on l’Isidre estava ingressat. Al matí no hi eren.
Després de la corresponent denúncia a comissaria, la família sempre ha lamentat que la policia va trigar excessivament a afrontar seriosament la cerca i que no es va interrogar ni a tothom que calia ni amb l’exhaustivitat necessària. Tampoc van treure res en clar després d’investigar una sèrie de trucades misterioses rebudes per la mare, al llarg de tot un dia, en les quals l’interlocutor mantenia el silenci durant una estona abans de penjar el telèfon. 38 anys després, totes les gestions realitzades per la Policia i per un detectiu privat de la família han resultat infructuoses.
Ningú va veure res i no s’ha pogut trobar ni una pista sòlida que condueixi al parador de la Dolors i l’Isidre. Fins i tot s’han fet i s’han difós retrats dels dos germans amb la fesomia que podrien tenir ara, si segueixen vius. La família manté la lluita perquè es reobri el cas i no es resigna a que, simplement, es doni per fet que no s’hi pot fer res i caigui en l’oblit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Els comunicadors en ciència no hem d’espantar, però pinta malament"
- Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
- Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"
- Aparca sobre la vorera i acaba detingut per portar droga al cotxe
- Reforç de la línia La freqüència de la L1 del metro de Barcelona continua sent més baixa que la del 2022 malgrat el gran augment d’usuaris
