La llegenda (matisada) del tsar Alexandre II i l'ampolla de xampany

Louis Roderer es va convertir el 2018 en el primer celler a aconseguir que un xampany arribés als 100 punts del guru del vi Robert Parker: va arribar a la fita amb el Cristal Rosé 2002. Ara, dos anys després, ha aconseguit de nou la nota màxima, aquesta vegada amb el Cristal Rosé 2008. Precisament el Cristal blanc és un ‘cuvée’ històric creat el 1876 per satisfer el gust del tsar Alexandre II.

Precisament al voltant d’aquella ampolla circula una llegenda que Rouzaud no acaba de desmentir però sí que matisa. Es diu que el capitost era un fan d’aquest xampany i va demanar que l’embotellessin amb vidre transparent per comprovar que no portava cap bomba al seu interior i amb el fons pla perquè el cambrer no pogués ocultar verí mentre la sostenia i servia les copes. 

El propietari i director general de la casa, Frédéric Rouzaud, en una videotrucada amb EL PERIÓDICO, matisa:  «El tsar va demanar una ampolla diferent, única en el món, perquè si en alguna ocasió havia d’obsequiar amb xampany algun dirigent mundial pogués quedar bé i quedés clar que era un regal del mateix Alexandre II. De retruc, el vidre transparent i el fons pla ajudaven a evitar que poguessin matar-lo utilitzant l’ampolla». Certs o no els seus temors per la seva integritat, la història li va donar la raó al tsar: va morir en un atemptat el 1881.

Tornem al present. La ‘maison’ francesa, malgrat el drama que està patint pel coronavirus, ha volgut brindar per l’assoliment. Aconseguir la nota màxima per partida doble en tan poc espai de temps mereix destapar les ampolles.

No és el cas en temps de Covid, així que ens conformem a celebrar-ho a distància amb el cap d’un dels cellers més prestigiosos del món i un dels pocs cellers independents que elaboren l’escumós francès.

«Cal reinventar-se cada any»

«Obtenir una altra vegada 100 punts és molt important per a nosaltres perquè significa que som capaços de fer un molt bon xampany. Ens sentim molt honrats i feliços, i ens motiva per fer-ho millor demà», explica el representant de la setena generació de la família, que va començar a fer xampany el 1776.

Tant prestigi, tants premis i tant reconeixement indiquen que ho fan sempre molt bé, però ¿es pot fer millor quan Parker et dona 100 punts sobre 100? «Sempre és possible –somriu Rouzaud–. En el món del vi cal reinventar-se cada any perquè cada any és diferent a la vinya, i els gustos dels consumidors van canviant, així que s’ha de tenir humilitat i saber que l’artista és la naturalesa, amb el clima, el ‘terroir’. Cal observar-la, interpretar-la, ser sensible amb la vinya».

Notícies relacionades

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

13 vins blancs per quedar-se amb els ulls en blanc (de gust)

I tenir «visió a llarg termini», afegeix, «perquè per fer un gran vi es necessita temps». Té raó: l’any del 2012 arriba ara al mercat. «Al ser-ne propietària la família, tenim aquesta visió a llarg termini», recorda. Per això en uns 10 anys tindran una producció 100% ecològica (la meitat de les seves 240 vinyes ja produeixen sota paràmetres ‘verds’). «En el fons, és una tornada als orígens perquè el 1776 no s’utilitzaven productes químics».

En ple 2020, amb la pandèmia de coronavirus fuetejant el planeta, Rouzaud pensa que la ‘maison’ tirarà endavant i en posa com a exemple la seva besàvia Camille Olry-Roederer, que va salvar l’empresa de la desaparició el 1932, quan estaven en fallida. «Arrossegava els efectes de la Primera Guerra Mundial, la crisi del 1929, la desaparició el 1918 d’una clienta tan important com la monarquia russa, la llei seca dels Estats Units... Però es va posar al capdavant, hi va posar coratge, va viatjar per Europa per vendre el xampany una altra vegada, va acollir recepcions a casa i va salvar la marca. Va ser una gran relacions públiques. També sortirem endavant d’aquesta crisi mundial». La pregunta és com: «Toca ser creatius, crec que és una oportunitat per avançar».