The World’s 50 Best Restaurants 2023: els guanyadors són les marques

Però la gala... En la invitació, un requisit impossible de complir a la València xafogosa del 20 de juny: vestit i corbata. Molts s’ho creuen i són saunes ambulants; alguns graciosos han decidit un vestuari per a un casament reial o el d’una de folklòrica; un cuiner s’ha disfressat de Tortell Poltrona.

La culpa, clar, de l’arquitecte i enginyer SantiagoCalatrava, amb edificis pensats per a déus, altures absurdes i climàticament insostenibles, esquelets d’animals mitològics. Morim de calor, i tumults. No són espais per a éssers humans: la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Vaig ser-hi en els dies de Londres i llavors la festa de The World’s 50 Best Restaurants era d’una comoditat domèstica: els xefs cabien en la consulta d’un dentista. Tot és ara gegant –Calatrava, la megalomania de Calatrava i dels polítics que van promoure la construcció–, de manera que l’allotjament resulta pertinent.

Recepció i pum-pum i aperitius i cerveses i gintònics i aigua amb i sense gas al Museu de les Ciències i, amb banda de música i cercavila i l’atònita mirada de les persones que fan exercici, el trasllat a peu dels convidats cap al Palau de les Arts, en aquesta monumental desolació que ha servit d’escenari per a pel·lícules i sèries de ciència-ficció.

A l’entrada, Virgilio Martínez, de Central, a unes hores de saber (ja ho sabia) que el seu restaurant, Central, és el millor-del-món. Al felicitar-lo (preventivament), una enigmàtica resposta: «Qui no està nerviós és un mentider». Qui compra bitllets per a més d’una dotzena de persones des de Lima és que ha rebut bones notícies. Fotografio després el Virgilio amb Rasmus Kofoed, de Geranium, guanyador del 2022. És com un simbòlic canvi de testimoni.

Tres ascensors per pujar centenars de persones, dos lavabos perquè centenars de persones evacuïn. Hola, em dic ‘cua’. Hola, això començarà amb molt retard. Cristina Pedroche, parella de David Muñoz, resignada, amb bon humor: «Puc parir en qualsevol moment». Aquest és el gran premi.

Andoni Luis Aduriz brilla. Després, a l’escenari, l’ovacionaran, és una llegenda, l’Icon Award. Ell diu: «Soc el premi Cornetto».

La gala, oh, sí. Llarga, tediosa, sense un altre interès que arribar al final, de conèixer el final. Contràriament al que es creu, no se celebren els cuiners, sinó els esponsors. Un patrocinador ho expressarà després, en privat: «Ens mimen, tenen una gran sensibilitat». Doncs això: les marques en són les genuïnes protagonistes. Se les anomena una vegada i una altra.

Els amos del xiringuito són uns recaptadors experimentats: l’organisme públic Visit Valencia hi ha aportat 1,5 milions d’euros. No paguen un euro ni viatges ni allotjament als més de mil votants. ‘Cash’, ‘cash’.

Notícies relacionades

Nandu Jubany traurà partit a la seva granja de vaques amb una cadena d'hamburgueseries pròpia

On menjar plats de Jubany, Gaig, Raurich, Paco Pérez i Dani García per 6 euros

Després, la celebració, amb uns exultants Oriol Castro i Eduard Xatruch, que es veien, i amb sinceritat», en el lloc quart o cinquè. És el que auguraven aquestes quinieles que mai l’encerten. «¡Si no som ningú!», deixa anar l’Edu, ja de matinada. «És que m’he emocionat», segueix l’Oriol. Grans, també en modèstia.

No massa lluny de la Ciutat de les Arts i les Ciències, la carpa del Circ Encantat. El cuiner amb pantalons i sabates de Tortell Poltrona ha sigut aplaudit a l’escenari de Calatrava.