Cata Menor

Celebrem el delta de l’Ebre, per Pau Arenós

Es reivindiquen en aquest text la gastronomia i el paisatge deltaic, ecosistema únic gràcies a la fèrtil unió de riu i mar

AQ: cuinar amb cap i sense envans

Barquet: on menjar una cassola forabord de fideus

Celebrem el delta de l’Ebre, per Pau Arenós

Pau Arenós

2
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El delta de l’Ebre només apareix en els mitjans de comunicació per comunicar agonies: les tempestes que laminen les barres o la sequera que crema els arrossars.

Es reivindiquen en aquest text la gastronomia i el paisatge deltaic, ecosistema únic gràcies a la fèrtil unió de riu i mar.

Territori fràgil també, fàcilment alterable per la climatologia i per invasors com el cranc blau, de saboroses i escasses carns, que hauria de ser més protagonista de cassoles i arrossos.

Arròs, paraula màgica, amb artesanies resistents a les grans empreses del sector com Molí de Rafelet, a Deltebre, amb una màquina de moldre que necessita la mirada de l’arqueòleg més que la del gastrònom. No hi ha cap altre enginy semblant a aquesta vora de l’Ebre; ni a l’altra.

Deixem de banda la fauna alada que no es menja, i que cal caçar amb prismàtics, i abaixem la mirada als aiguamolls: a les angules i les anguiles (cada vegada menys: ai, que venen d’Holanda), als ànecs (més de paraula que obra: són de granja, és clar), als llagostins, a les galeres, a les ortigues...

I a les ostres i als musclos, com els que cultiven a Musclarium, musclera a la badia dels Alfacs, la més antiga i una de les poques amb servei de restauració. Musclos acabats de sortir de l’aigua rica en nutrients, oberts al vapor.

Les llengües taronges, una copa de cava molt fred, la mirada a l’horitzó verd i blau, la brisa marina que sala les cares.

La curta ruta acaba al Tancat de Codorniu, hotel de les Cases d’Alcanar, amb cítrics dins i fora de la finca, mars de cítrics que donen nom al restaurant, Citrus. L’arròs, les anguiles, els llagostins, les ostres, els musclos i altres desenes d’ingredients, a tall de resum del que vam veure i viure, són treballats de manera precisa per Aitor López i el seu equip.

Un gran restaurant que és al començament d’una gran història. Una història deltaica. Una història entre el riu i el mar i la terra.

Els plats de la setmana

*Barcelona bona i barata: trio de seitons a El Moll del Rebaix, viatge a la Barceloneta profunda

*VIDEOTAST | Aquest és el gust d’un dels vins de la Borgonya més interessants: Domaine Dandelion 2019

*Menú del dia: Tres Encinas, maquinària ben greixada

*Aquest és el gust dels 10 vins de Jumilla més ben valorats el 2023

*Vuit restaurants de Barcelona ideals per celebrar el Dia de la Mare

*¿Es el mes de maig el més gastronòmic de l’any? ¡Mira quina agenda tan carregada!

*Cinc bons restaurants per acostar-se a Badalona

*Com munyir un calamar i altres prodigis d’Aponiente

*Sis restaurants de Barcelona on es pot menjar per menys de 10 €

*Així es fa un superarròs de conill i cargols

Notícies relacionades

*El truc per cuinar bonítol i que quedi sucós

*¿Com cuinar filet de porc perquè quedi tendre?