Groenlàndia i la seguretat nacional

El menyspreu del president Donald Trump pel dret internacional se supera amb cada dia que passa. En certa ocasió va parafrasejar Napoleó per afirmar que el que és bo per als Estats Units no pot ser dolent, d’acord amb la ideologia nacionalista dels seus eslògans America First i MAGA (Make America Great Again) que volen dir que els Estats Units faran tot allò que els faci més forts, més segurs i més pròspers o, almenys, el que Trump pensi que va en aquesta direcció, que no és exactament el mateix, perquè alienar-se a amics i aliats com ell fa no contribueix a enfortir el seu país al món. L’ambició l’encega i a més els líders autoritaris com ell s’envolten de yes men que només els diuen el que volen escoltar i això els allunya cada vegada més de la realitat. I això és dolent.

Altres exemples del menyspreu de Trump pel dret internacional els tenim en la persecució a 11 jutges i fiscals del Tribunal Penal Internacional (TPI) per investigar presumibles delictes de guerra comesos per Israel a Gaza i pels Estats Units a l’Afganistan, i en la sanció a la relatora especial de l’ONU per als Territoris Palestins ocupats que s’ha atrevit a denunciar el que ha passat a Gaza com a genocidi. Ara Washington planeja anar encara més enllà i penalitzar el TPI en el seu conjunt si no modifica el text fundacional, l’Estatut de Roma, perquè no pugui perseguir nord-americans i els seus amics, facin el que facin.

Aquest menyspreu es mostra també en la imposició d’aranzels del 50% al Brasil per enjudiciar l’expresident Bolsonaro per l’intent de cop d’Estat, i en el bloqueig al petroli veneçolà o en els bombardejos sobre l’Iran sense mandats previs del Consell de Seguretat. Per no parlar de les execucions extrajudicials al metrallar llanxes veneçolanes de presumptes traficants de droga. O sigui, segons l’opinió dels EUA el dret internacional és una cosa que han de complir els altres però que no se’ls aplica a ells. Segur que a Vladímir Putin i a Xi Jinping no els sembla malament aquesta interpretació que harmonitza amb la dels que defensen que la moral ha sigut sempre qüestió de classes mitjanes ja que mai l’han obeït ni els molt rics ni els molt pobres. Això és una altra mala notícia.

I ara Donald Trump ha tornat a reblar el clau en el seu menyspreu al dret internacional i de la mateixa UE a l’atacar la nostra sobirania i integritat territorial. Jo, en la meva innocència, pensava que això només ho feien els dolents com Putin a Ucraïna i Xi al Mar del Sud de la Xina, però ara se’ls uneix el president nord-americà quan nomena Jeff Landry, governador de Louisiana, com a enviat especial per a Groenlàndia amb l’encàrrec de convertir-la "en part dels Estats Units".

No diu si de grat o per força i que no exclou la pressió econòmica o la força militar. Diu que ho fa per raons de seguretat nacional. Aquestes raons són exactament les mateixes que Putin al·lega per envair Ucraïna i Xi per quedar-se amb el Mar del Sud de la Xina sense respectar els drets d’altres països riberencs. D’aquesta manera, els tres homes forts imposen les seves zones d’influència al marge del que digui o deixi de dir el dret internacional.

Notícies relacionades

El pla Zelenski

Llei del taxi i interès general

Groenlàndia és important des d’un punt de vista geoestratègic i ja el president Roosevelt va voler comprar-la per cent milions de dòlars. Una illa gegant al costat del pol Nord, com quatre vegades Espanya i amb només 57.000 habitants, que és una regió autònoma dins del Regne de Dinamarca. Groenlàndia té importants recursos naturals sota la capa de gel que la cobreix i una projecció important sobre les rutes marítimes de l’oceà Àrtic, que el canvi climàtic fa navegable i que també disposa d’un ric subsol.

Els Estats Units d’Amèrica hi tenen allà la base militar de Pituffik però no en tenen prou, volen tot Groenlàndia i la seva pretensió ja ha sigut contestada tant des de Copenhaguen com des de Brussel·les recordant que no es pot jugar amb la integritat territorial i amb la sobirania de cap país i menys encara d’un aliat de l’OTAN. Així, mentre la relació transatlàntica es continua deteriorant, ningú es troba fora de perill al món cap a on anem i suposo que els canadencs deuen estar molt preocupats al veure pelar la barba del seu veí. Perquè després van ells.