La Palestina inviable

Almenys Egipte i Jordània, que mantenen sòlids acords de pau amb Israel. I que, no voler, no és que no vulguin un estat palestí, sinó que no volen acollir ni un palestí més. En particular Jordània, que tem com la pesta l’arribada de més palestins quan més de la meitat de la seva població actual són refugiats palestins o d’origen palestí.

Tot el que es digui al respecte –dos estats i bla, bla, bla– és una fal·làcia que desmenteix dia a dia el Govern de Netanyahu, que impulsa impertorbable nous assentaments a Judea i Samaria (Cisjordània), jueves segons la Bíblia, i que paral·lelament tolera i protegeix els abusos i l’expansió dels colons als assentaments (prop de 800.000 colons si s’inclou Jerusalem Est). Alhora, ha reduït de facto a menys de la meitat la ja exigua Franja de Gaza.

Notícies relacionades

El pla Zelenski

Llei del taxi i interès general

Entre els colons hi ha una presència notable de jueus nord-americans, prop del 15%, sionistes religiosos i ultraortodoxos que sumen més del 70% dels colonitzadors. Entre els primers es poden recordar personatges com aquell metge nord-americà que se li va girar el cap i va entrar a sang i foc a la Tomba dels Patriarques, a Hebron, i va causar 29 morts i prop de 150 ferits el 1994. Un metge nascut a Brooklyn i que exercia al Bronx, que un dia es va traslladar a viure Cisjordània i un altre va cometre la massacre.

El futur dels palestins de Cisjordània és el de Gaza: retrocedir, perdre territori i concentrar-se cada vegada més en àrees urbanes perimetrades. Milions de persones enclaustrades. La qüestió és què faran amb tots aquests milions. Al resort gazià de Trump no els volen; els països àrabs del seu entorn, tampoc. ¿Quin futur han pensat per a ells Netanyahu i Trump, davant la mirada absorta de les Nacions Unides.