Cuiners a l’Olimp

Sergio i Javier Torres: «Teníem clar que un dia o altre ens donarien les tres estrelles»

  • Els bessons celebren la consecució de la tercera estrella en la Guia Michelin 2023 per la seva tasca a Cocina Hermanos Torres, llargament perseguida des que eren petits

5
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista

ver +

La Guia Michelin 2023 ha obert les portes del seu reduït Olimp de restaurants distingits amb tres estrelles a Cocina Hermanos Torres, un objectiu que els inseparables bessons Sergio i Javier Torres, sent unes criatures, es van proposar aconseguir algun dia. Perquè sempre han tingut clar que el seu futur era als fogons, preparant plats a quatre mans, de manera que van dissenyar una carrera professional que tenia per objectiu aconseguir les tres estrelles.

Poques vegades un reconeixement havia sigut perseguit durant tant temps; i ara, als eus 51 anys, arriben a la meta després d’una llarga cursa de fons. Després de cuinar aquest èxit a foc lent però segur, senten l’orgull afegit de ser els únics xefs barcelonins amb un establiment triestrellat a la seva ciutat natal.

-Us acaben de donar la tercera estrella i el primer que dieu és que, a més d’estar molt contents, us n’alegreu moltíssim per Barcelona.-Sergio: Sí, perquè creiem que és molt important que tingui un tercer restaurant amb tres estrelles Michelin. És un projecte amb què volíem retornar a la ciutat tot el que ens ha donat, perquè és molt forta a nivell gastronòmic. Som molt feliços per la ciutat perquè ho ha passat molt malament en els últims temps i aquestes tres estrelles no deixen de ser un reconeixement també per a Barcelona. Tant de bo serveixi d’impuls, de referent, per als cuiners joves, que s’animin a fer projectes amb presència, seriosos. Aquí hi ha talent i públic per fer-ho.

-En l’àmbit professional, aquest èxit ha de significar el màxim per a vosaltres. -Javier: Ens fa moltíssima il·lusió perquè premia una trajectòria traçada des que érem petits, després d’haver treballat a grans cases i vivint sempre amb la il·lusió que arribés aquest dia, el dia en què ens donessin les tres estrelles. Hem fet realitat el somni de la nostra vida.

Un dia, amb vuit o nou anys, vam dir als nostres pares que volíem ser cuiners. Des d’aleshores planegem l’estratègia d’anar per separat per aprendre a les millors cuines»

-Sempre comenteu que era un somni que teníeu des de petits. ¿Amb quina edat ho vau tenir clar? -S.: Un dia, amb vuit o nou anys, vam dir als nostres pares que volíem ser cuiners. Des d’aleshores planegem l’estratègia d’anar per separat per aprendre a les millors cuines del món per després ajuntar-nos i aconseguir l’excel·lència.

-J.: Sent adolescents ja ens vam posar a treballar per primera vegada.

-S.: Vam començar a l’escola Arnadí, amb Josep Lladonosa, gran mestre i coneixedor de la cuina medieval catalana, tot just sortits d’EGB. Després vam començar en petits restaurants i poc després Javier va anar a El Girasol (Alacant), que tenia dues estrelles, jo vaig entrar a Reno, i a partir d’allà vam anar a treballar amb Santi Santamaria, Jean Louis Neichel, Alain Ducasse, Joël Robuchon, Pedro Subijana... Vam ser a totes les ‘catedrals’.

Ens hem preparat tota la vida per a això i sabíem que, amb molta formació, amb una bona preparació a les millors cases del món i amb molt d’esforç, perquè no ha sigut fàcil aplegar els mitjans necessaris, ho aconseguiríem»

-I sempre vau proclamar que un dia tindríeu el vostre premi. Hi ha pocs cuiners que declarin aquesta ambició d’una manera tan sincera i directa. ¿Tan segurs estàveu que aconseguiríeu les tres estrelles? ¿No us feia por el ‘fracàs’ de no aconseguir-les? -S.: Ens hem preparat tota la vida per a això i sabíem que, amb molta formació, amb una bona preparació a les millors cases del món i amb molt d’esforç, perquè no ha sigut fàcil aplegar els mitjans necessaris, ho aconseguiríem».

-J.: Teníem clar que un dia o altre arribaria aquest moment. Voler és poder i, si t’ho proposes i hi poses tota l’energia, al final ho aconsegueixes.

-Una de les claus va ser el canvi de local: Cocina Hermanos Torres es va instal·lar en un antic garatge del carrer del Taquígraf Serra (les Corts). Un salt de gegant, perquè l’espai, a més d’enorme, està fet a la vostra mida. -J.: Obrir allà va ser una declaració d’intencions, no només per aconseguir la tercera estrella sinó també per millorar en l’aspecte personal, d’equip, de clients... Volíem que fos un somni fet realitat, i ho és: un pur somni. Hem fet moltes coses paral·leles per arribar fins aquí: programes de televisió, llibres... Tot era per a i per Cocina Hermanos Torres.

-Així que no sortíeu a la tele per fer-vos famosos o guanyar diners, sinó per aconseguir fons per suportar l’estructura que demana un tres estrelles. -S.: Sí, hem fet de tot: acords amb marques, col·laboracions, llibres, tele, negocis paral·lels... Tot això era un camí per muntar Cocina Hermanos Torres sense necessitat de tenir un soci al darrere i ser lliures. Era una premissa molt important: ser lliures a tots els nivells. Potser per això hem trigat tant a aconseguir-ho. ¡És que no podíem fer qualsevol cosa, no podíem fer un xurro! Ens ho juguem tot a una carta perquè vam dir: «Ho hem de fer. Estem preparats, és ara o mai i sortirà bé».

-D’aquestes tres estrelles, toquen a una i mitja per germà. ¿O en mereix més un que l’altre? -S.: Nooo. És una estrella per a cadascun i una altra per a l’equip i la família.

-I ara, ¿què? -J.: Farem créixer les tres estrelles, estarem més concentrats, amb molta més il·lusió. És un reconeixement a tot l’equip, gairebé 60 persones, i als clients que han confiat moltíssim en nosaltres. 

-¿Què significa que «fareu créixer» les tres estrelles? ¿Que obrireu restaurants que aspirin a aconseguir-les? -J.: No, no. Les farem créixer a Cocina Hermanos Torres. No ens acomodarem, sinó al contrari, continuarem treballant, millorant, en la nostra línia de superar-nos dia a dia.

-¿Com si existís una quarta estrella i la volguéssiu? -S.: Exactament. Però és que Cocina Hermanos Torres està creat per créixer. El 70% de l’espai és per a cuines, i ens queden partides per obrir; ara començarem amb la de verdures i la d’herbes. Estem a un 70% del que pot donar la nau, així que ens queda fins a l’infinit i més enllà.

Notícies relacionades

-J.: Ens concentrarem en el que tenim i no ens dispersarem. Volem un restaurant, i molt bo, que sigui la repera.

-¿El millor del món, potser? Posats a ser ambiciosos...-S.: Tant de bo. Ho intentarem.