Sortida gastro
Cinc bons restaurants de fora de Barcelona que has de conèixer abans que acabi setembre
Et proposem una miniescapada per descobrir aquests llocs que et deixaran molt bona boca

Amb la depressió postvacacional s’hi poden fer dues coses. Plorar desconsoladament per aquells dies que no tornaran o prendre unes petites dosis d’oci fora de la ciutat amb petites escapades gastronòmiques, com aquestes cinc que et proposem.
Són cinc bons restaurants de fora de Barcelona que hauries de conèixer abans que acabi el mes.
1. Cal Mut
Harry Wieding Valls, d’origen alemany i criat a Catalunya des dels 5 anys, proposa al seu restaurant de Blanes una cuina atrevida i particular, i exemples de la seva gosadia i personalitat en són plats com la gamba sobre focaccia i convertida en tàrtar, amb pell de llima i oli de farigola; una ceba amb ‘demi-glace’ de la mateixa liliàcia, praliné d’avellanes i gàrum d’eriçons, i una llonça de porc duroc curada durant 40 dies amb greix porcí. Així cuina Wieding a Cal Mut.
2. Vilagut
Julià Bernet té 30 anys i està còmode en la intersecció del passat amb el present, amb la cuina al buit i amb la pasta de full casolana. Per això és un restaurant que cal tenir en compte a Vilafranca del Penedès. Ho explica bé Pau Arenós en la seva crònica de la visita que va fer a Vilagut.
3. Cuina Sant Pau
Raül Balam i el seu soci Murilo Rodrigues han reobert el Sant Pau (Sant Pol de Mar) com a fonda, amb tornada als orígens i plats amb segell propi. Els plats que concentren i expliquen la situació són la moqueca de rap (Murilo va néixer a l’interior de São Paulo) i el pop a la santpolenca (Raül és jugador local), que a la carta apareixen per separat però que resulta convenient tastar-los tots dos. Enginy de pescadors, maneres diferents de conjugar sucs i carns en una cassola. Però n’hi ha més. Aquestes són les elaboracions més destacades de Cuina Sant Pau.
4. La Masia Germans Parareda
Notícies relacionadesMasia Germans PararedaUn negoci familiar en una casa de Sallent (el Bages), amb una cuina jove i descarada, que, sense complexos, barreja el que és pròxim amb el que és (molt) llunyà. Aquesta és l’aliança de tres joves Parareda, la Ivet (1991), el Marc (1995) i l’Eduard (2000), més la cuinera Núria Font (a qui anomenen Nu), que acompanya el Marc a la cuina. Repertori rupturista en una escenografia de pedra, construït amb el que el Marc va aprendre a les cuines de Nandu Jubany durant dos anys, com a influència determinant, i els mesos a Tailàndia, amb Gaggan com a principal referència, restaurant d’alta cuina índia a Bangkok ja tancat. Això és el que es menja a La Masia Germans Parareda.
5. Les Cols
El biestrellat restaurant d’Olot viu nous temps, amb la incorporació al servei i la cuina de les tres germanes Puigvert Puigdevall: La Martina (1994), la Clara (1992) i la Carlota (1999). ¿Què es menja en la nova etapa? Una pista: el menjar vegetal n’és la columna. Però si vols saber-ne més, aquí tens tota la info sobre Les Cols.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jordi Tarrés: "M’han trasplantat el fetge i el ronyó. Mai m’hauria imaginat veure’m així"
- La Coca-Cola de Josep Cuní
- LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA El Govern xifra en més d’1,5 milions les peticions de nacionalitat per la llei de nets
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- El gran repte d’Arrieta
- Banca La caiguda del núvol d’Amazon paralitza els pagaments a Espanya i causa errors en datàfons, caixers i Bizum
- Nova hora La Oreja de Van Gogh ha d’endarrerir la venda d’entrades de la seva gira 2026 amb Amaia Montero i llança un comunicat explicant-ne el motiu
- Cotitzacions El Govern frena la pujada de quotes als autònoms que menys guanyen i planteja pujar fins a un 2,5% a la resta
- Educació Més de 325.000 alumnes amb necessitats educatives específiques no reben el suport necessari a Catalunya
- Barcelona Andrea Tova, mexicana a Catalunya: “Em vaig equivocar de país. No sabia que parlaven català”