La base de Sant Climent, escola de corresponsals de guerra

"En la situació actual l'aula ja no és suficient per formar en habilitats i competències els futurs periodistes, i aquest taller que organitza l'Exèrcit de Terra ens apropa a la realitat des d'un learning by doing, un aprendre fent, en contacte directe amb els principals protagonistes d'un conflicte perquè els estudiants puguin interactuar, preguntar i també reflexionar i en certa manera trencar visions esbiaixades, estereotipades, sobre què és un conflicte o què és la guerra", explicava Santiago Tejedor, catedràtic de periodisme i director del màster en periodisme de viatges de la UAB, del qual procedien els alumnes participants en l'activitat.

Ja fa quatre anys que a la caserna General Álvarez de Castro de Sant Climent s'hi celebren iniciatives d'aquesta mena, que segons el responsable de la base, el tinent coronel Luis Manuel Benéitez, "són bones per a les dues parts, per als periodistes i estudiants perquè aprenen moltes coses sobre com actuar en una zona de conflicte i davant de situacions imprevistes i perilloses, i per a nosaltres perquè ens obliguen a preparar exercicis de tota mena i a tenir en compte fets als quals no estem acostumats, com és la presència de periodistes enmig d'accions de combat".

El coronel Alejandro Rubiella, cap de l'oficina de comunicació de la Inspecció General de l'Exèrcit, amb seu a Barcelona, fa classes a la universitat i constata que "cada vegada hi ha més interès per les matèries relacionades amb la Defensa". La jornada formativa de dilluns, com les que s'han fet en els últims anys amb alumnes de l'Autònoma i periodistes en actiu, respon a aquest interès.

Periodistes i observadors internacionals

Com també ho fa la que s'està celebrant entre dimecres i divendres d'aquesta mateixa setmana, també a Sant Climent, però en aquest cas dirigida a estudiants de periodisme de la Universitat Abat Oliba i a alumnes del Centre d'Estudis Internacionals (CEI), impulsat per la Universitat de Barcelona i que forma persones que volen seguir la carrera diplomàtica o treballar en organismes internacionals. Aquest segon curs va arrencar dimecres amb una sessió teòrica i continuarà fins a finals de setmana també amb activitats pràctiques similars a les de dilluns, per explicar com actuar en zones de conflicte tant a futurs periodistes com futurs observadors internacionals.

Com que en el cas de l'Abat Oliba i del CEI tot són alumnes, Rubiella explica que "els professors també els fan treballar a la nit, i organitzen els alumnes de periodisme com si fossin una redacció. Es reparteixen les feines durant l'exercici pràctic, i un ha de fer una entrevista, un altre una crònica, un altre una altra feina, i quan arriben han de preparar un informatiu. Els militars i els professors ens asseiem amb ells i corregim, entre d'altres coses qüestions relacionades amb el vocabulari militar, que són importants".

Pel que fa als estudiants del CEI, "la seva pràctica és per ser observador internacional, i es troben amb incidències com ara la presència de drogues, o delictes ecològics, o que hi ha nens soldats, o un segrestat, tot acordat amb els seus professors. Els alumnes han de reaccionar davant d'aquests fets i després preparar-ne informes per a les organitzacions internacionals per a les quals suposadament treballen".

Un helicòpter de grans dimensions

També tindran activitats avaluables la quinzena d'estudiants del màster en periodisme de viatges de la UAB que amb una quinzena de periodistes en actiu participaven dilluns en les anomenades "Jornades d'actualització per a periodistes a Catalunya". Ja havien fet a principis de març una sessió teòrica a la caserna del Bruc de Barcelona, i la sessió pràctica de Sant Climent, que s'hauria d'haver fet just després, va quedar ajornada per culpa del mal temps.

Periodistes i estudiants van arribar cap a les deu del matí a Sant Climent Sescebes a bord d'un helicòpter Chinook, de grans dimensions i destinat al transport de personal (pot encabir entre 30 i 50 persones) i de càrrega pesada. Van ser rebuts pel tinent coronel Benéitez i van assistir a una xerrada en la qual se'ls van donar detalls de la missió en la qual participarien, i en la qual quedarien repartits en els diferents escamots militars que hi intervindrien.

En la primera part d'aquesta missió, en unes instal·lacions de la base on se simulen edificacions, l'objectiu era entrar en una ciutat ocupada per tropes estrangeres, recuperar-la i alliberar dos diplomàtics retinguts com a ostatges. Per a la segona part, els participants es van traslladar, uns en helicòpter i altres en carros de combat, a un mas situat en una zona rural (al camp de maniobres de Sant Climent), per eliminar una cèl·lula terrorista que s'hi havia instal·lat i requisar les armes i explosius que hi amagava.

Munició de fogueig i menjar de combat

Una cinquantena d'efectius militars de Sant Climent van participar també en l'exercici, distribuïts en els dos bàndols en conflicte, i simulant combats amb munició de fogueig. A més de l'helicòpter Chinook, s'hi van fer servir Vehicles de Transport d'Infanteria (VCI) Pizarro i Transports Eruga Motoritzats (TOA), dues de les classes de vehicles cuirassats que hi ha a la base. Els periodistes i estudiants anaven equipats amb casc i armilles amb la inscripció "premsa", i havien de seguir les instruccions dels comandaments dels escamots en els quals estaven integrats.

Acabada l'activitat pràctica, militars i civils van dinar plegats racions de combat de l'Exèrcit, i després periodistes i estudiants es van traslladar a bord del Chinook fins al castell de Sant Ferran de Figueres, per a una última visita abans de tornar a Barcelona. La presència de l'helicòpter sobrevolant dilluns a la tarda la capital de l'Alt Empordà va generar força expectació.

Santiago Tejedor considera que una activitat com aquesta és bona per als estudiants i periodistes i també per als militars, "un win-win": "A nosaltres ens permet un diàleg de tu a tu amb diferents representants i comandaments de l'exèrcit i també un coneixement més proper dels instruments, el material, l'equipament que es fa servir en combat, la qual cosa acosta els futurs periodistes a escenaris reals o almenys com més semblants millor a la realitat, mentre que a l'exèrcit li interessa que els estudiants de periodisme, futurs comunicadors, vinguin aquí perquè és una manera també d'establir un entrenament sobre com interactuar amb aquesta gent que els farà preguntes de vegades incòmodes".

"La guerra és avorrida i lenta"

Un altre aspecte que destaca el catedràtic universitari (guanyador de la beca dels Premis Carles Rahola 2022-2023 per un treball sobre intel·ligència artificial i periodisme) és que "per a nosaltres, com a facultat de comunicació, i per a mi com a director del màster, és una oportunitat també per trencar aquesta mirada romàntica de la guerra que de vegades Hollywood ha distribuït. Aquí es veu que la guerra és lenta, que la guerra és avorrida, que la guerra és tediosa, que la guerra és repetitiva, que la guerra demana molta disciplina".

La pràctica a Sant Climent, que es va allargar més de quatre hores, en va ser un clar exemple: a la primera part de la missió els soldats anaven casa per casa, assegurant-se que no hi quedaven "enemics", i avançant amb molt de compte. "Recreem una situació real en la qual pots rebre un tret en qualsevol moment, i hem d'anar amb molta cura", apuntava Benéitez. I el mateix va passar a la segona part de la missió: fins que es va completar el desplegament de les tropes per encerclar i eliminar la "cèl·lula" terrorista va passar molta estona de transport dins dels carros de combat, d'espera ocults entre matolls, de caminades d'aproximació, etc...

Santiago Tejedor destaca encara un altre aspecte d'aquesta convivència amb els militars afavorida pel "tempo" de la missió: "Els estudiants veuen que al darrere dels uniformes hi ha, encara que sembli obvi, persones, hi ha éssers humans, hi ha històries de vida amb anhels, amb pors, amb inquietuds, amb famílies, amb somnis i aquesta és una oportunitat de conèixer-los treballant, però també a l'hora del dinar, de veure quina és la seva procedència, per què són aquí, què els agradaria fer a la vida, on han estat a nivell internacional, etcètera... Com tot el bon periodisme, és una manera d'apropar-nos a les històries de vida de persones, i el món cal explicar-lo a través de les persones".

Regiment d'Infanteria Arapiles 62

Notícies relacionades

Laia Codina i Anna Vilar, de l'Assemblea de Docents: "Hem de replantejar el sistema tenint en compte els qui som a primera fila"

Metges s'afegeixen a les protestes dels mestres a Girona: "No voldria que un cirurgià m'operés després de vint hores treballant"

La caserna General Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes és la seu del Regiment d'Infanteria Arapiles 62, que forma part de la Brigada Aragó I, amb seu a Saragossa. A la base hi ha actualment uns 400 soldats, encara que el gener passat va sortir publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una nova convocatòria per cobrir fins a 71 places de soldat professional a Girona, una de les ofertes més rellevants dels últims mesos a Catalunya dins de les escales de tropa i marineria. Luis Manuel Benéitez, cap de la base i comandant militar de Girona, mostrava dilluns la seva satisfacció perquè "hi ha hagut molts interessats a cobrir aquestes places", la qual cosa fa preveure que el nombre d'efectius s'incrementarà properament.

Benéitez ja havia estat a Sant Climent entre 2018 i 2021, etapa durant la qual va participar amb tropes de la base en una missió a Letònia.