Últims dies
Adif buida l’aparcament i tanca amb una tanca el perímetre per a l’enderroc imminent de l’antiga estació centenària de La Sagrera
Les protestes d’entitats que defensen el patrimoni ferroviari de la ciutat no aconsegueixen aturar el procés, mentre que l’Associació de Veïns La Sagrera no vol més retards en la transformació del barri
La antiga estació centenària de La Sagrera es convertirà molt aviat en una muntanya de runa. Sentenciada pel pla urbanístic de tot l’entorn de la nova estació d’alta velocitat, s’estan duent a terme els treballs previs per al seu enderrocament.
Una grua de la Guàrdia Urbana s’ha encarregat en les darreres hores de endur-se els vehicles aparcats just davant de l’edifici, després que dilluns una indicació informés de la prohibició d’estacionar al recinte a partir de dimecres. Un cop desallotjats els cotxes, s’ha tancat amb una tanca tot el perímetre com a mesura de precaució perquè la ruïna no vagi més enllà de la barrera de seguretat.
Vidres de les finestres
Els operaris també han treballat en l’extracció de les restes de fibrociment de l’interior de l’antiga construcció. Els treballadors d’Adif que ocupaven les dependències, des d’on es dirigien les obres de La Sagrera, ja van abandonar l’edifici al desembre, pocs dies abans de Nadal. Aleshores es va procedir a buidar-lo i a tapiar la porta i les finestres de la planta baixa. Però en els darrers dies s’hi ha tornat a entrar, també per extreure els vidres de les finestres, un altre dels passos previs i necessaris abans de la demolició.
Bona part dels veïns del barri saben que es tracta de les últimes hores de l’edifici de l’estació. Així ho constaten en passar pel davant, quan la contemplen amb més atenció de l’habitual, com per acomiadar-se’n. Ha format part del seu paisatge durant més d’un segle. L’edifici es va alçar entre 1918 i 1922 al carrer Baixada de la Sagrera per convertir-se en el centre de recepció i emissió de la petita paqueteria de Barcelona, que viatjava aleshores en tren. El 1990 es va posar fi a aquesta activitat, i en els darrers anys allotjava les oficines d’Adif.
Rebut de paqueteria
Antigament els paquets que arribaven a Barcelona es descarregaven a les andanes de les estacions de la ciutat. Fins que es va construir aquesta estació per centralitzar tota la paqueteria, amb una vintena de vies i l’edifici en què es classificaven els enviaments que entraven i sortien per a la seva distribució. "Gràcies a la seva ubicació en aquest punt de la ciutat, avui es pot alçar la gran estació de La Sagrega", remarca Joan Carles Salmeron, el director del centre d’estudis del transport CET Términus, que lamenta que no es mantingui l’edifici històric.
"L’últim"
Les entitats en defensa del patrimoni ferroviari s’han mobilitzat en les darreres setmanes per intentar evitar l’enderrocament. L’associació Promoció del Transport Públic (PTP) i CET Términus indiquen que d’altres de similars s’han conservat, com l’antiga estació de Zaragoza-Delicias i la d’Atocha, que avui allotgen centres de control d’Adif. També la centenària Estació del Nord de València s’ha transformat en un centre de treball de la responsable de la infraestructura. Els historiadors i les entitats han alertat d’una pèrdua “irreparable” per l’enderrocament d’estacions de tren centenàries a Catalunya i subratllen que el de la Sagrera "ha de ser l’últim".
Precisament, aquest edifici figura des del 2015 a l’Inventari de Béns Ferroviaris d’Interès Històric, que s’elabora per encàrrec de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, sota la supervisió del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNATEC).
Competència de l’Estat
El Departament de Cultura de la Generalitat ha indicat a EL PERIÓDICO que ha rebut "sol·licituds de protecció d’estacions de tren com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però atès que són propietat d’ADIF i a més són immobles adscrits al servei públic, la competència per a la seva protecció com a BCIN correspon a l’administració de l’Estat i no al Departament de Cultura". Malgrat això, destaca que el MNATEC, adscrit a Cultura, ha liderat la catalogació de diversos elements. Tots ells són trens antics, mentre que no s’ha protegit amb aquesta catalogació cap estació, com reclamen els experts en patrimoni ferroviari.
Veïns cansats
Notícies relacionadesNo obstant això, l’Associació de Veïns La Sagrera no ha defensat la conservació de l’edifici. "Al barri fa 30 anys que arrosseguem el procés de transformació de La Sagrera. Fa ja dues dècades ens van dir que era més car rehabilitar l’edifici que enderrocar-lo", explica el portaveu de l’entitat, Olaguer Méndez. "Ara no estem disposats a admetre més retards. Estem molt cansats, vivim de manera permanent sota un núvol de pols, aguantant aquestes obres", assenyala.
El desnivell
Els veïns han ambicionat un projecte que eliminés el desnivell que presenta la zona per habilitar-hi un parc. "El nou carrer Jordi Sabaté i Pi que es construirà quedarà a un nivell superior a l’antiga estació, i mantenir-la suposaria convertir el parc en un terraplè inclinat a 45 graus. Després de 110 anys amb el fossat ferroviari ens mereixem una cosa millor", afirma Méndez. Per a tot l’entorn, el pla urbanístic que ha traçat Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV) projecta 11.000 pisos, que suposaran l’arribada de 40.000 nous veïns al barri.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Últims dies Adif buida l’aparcament i tanca amb una tanca el perímetre per a l’enderroc imminent de l’antiga estació centenària de La Sagrera
- Vaga als centres educatius Laia Codina i Anna Vilar, de l'Assemblea de Docents: "Hem de replantejar el sistema tenint en compte els qui som a primera fila"
- Iniciativa a Girona La base de Sant Climent, escola de corresponsals de guerra
- Metges s'afegeixen a les protestes dels mestres a Girona: "No voldria que un cirurgià m'operés després de vint hores treballant"
- Vaga a l'ensenyament Els docents diuen prou: "Em vaig fer mestra per vocació, però ara no ho recomanaria a ningú"
