Ferran Adrià: «Juanito Bayén ha sigut una icona de Barcelona»

La unanimitat és absoluta entre els xefs contactats per aquest diari: la importància de la seva figura va més enllà del mercat. «Ha sigut una icona de Barcelona, no només del món de la restauració», resumeix Ferran Adrià.

El que va ser el xef d’El Bulli, el millor restaurant del món durant anys, el té tan clar com els seus col·legues: Juan Bayén «és una de les persones més importants que hi ha hagut en la restauració de la ciutat perquè la quantitat d’articles que s’han escrit sobre ell a l’estranger és brutal». «Era part del paisatge de la Boqueria, l’essència», apunta Fermí Puig sobre el «personatge» que «forma part del paisatge gastronòmic de Catalunya per mèrits propis».

Carles Gaig, que el va conèixer a principis dels anys 70, quan va començar a anar a la Boqueria, recorda les seves tertúlies al Pinotxo i les visites de Bayén a menjar al seu restaurant amb la seva dona. «Ha sigut la cara amable i molt reconeguda de la ciutat de Barcelona, no només del mercat. Només calia veure l’atenció que generava entre els estrangers, que sabien que en una visita a la ciutat havien d’anar al museu del Barça, a la Sagrada Família i la Boqueria, on sempre estava ell».

Hi coincideix Òscar Manresa (Casa Guinart, Catalina), que repeteix que «se n’ha anat algú molt important per al món de l’hostaleria i per Barcelona perquè qui anava a la Boqueria i no el saludava no podia dir que havia anat al mercat». «¿Qui no té una foto amb ell? ¡Era increïble!».

«Era feliç al peu del canó»

Juanito també va ser un mirall en què es miraven tots per la seva manera de treballar, sempre tan alegre i trempada. «Ens va ensenyar a tots», valora Adrià. «Va ser un incondicional de la feina, incansable. ¡Que bé s’ho passava bé allà! Era feliç al peu del canó, un motiu per estar viu, tot i que últimament s’havia fet gran. Suposo que haver de deixar de treballar havia sigut una mica traumàtic per a ell». comenta Gaig.

Puig, malgrat haver-lo tractat poc, sempre va valorar la seva trajectòria. «M’agraden les persones que es fan a si mateixes, com ell, que a més va tenir uns començaments molt durs, i que tot i així va aconseguir triomfar. Cal treure’s el barret».

Homenatge el 2012: en un tron

Manresa, «molt afligit» per la pèrdua, remarca que, «a més de ser un gran professional de l’hostaleria, era un referent per la seva empatia, les seves ganes de treballar, la seva il·lusió, la seva força...». «Mai posava mala cara, era un home encantador, simpàtic... No pararia de dir cosa bones d’ell».

Notícies relacionades

Les últimes pluges omplen de gla la pastura del porc ibèric

Gastronomic Forum i All Those Food Market, a l’agenda gastro de novembre

Per això va participar en l’homenatge que li van fer a la Boqueria un diumenge de juliol del 2012. Els membres del col·lectiu gastronòmic Casacas Rojas van passejar a coll a Juanito assegut en un tron de rei que havien aconseguit al Liceu i el van portar al ritme de trompetes i tambors fins al passadís central del mercat per homenatjar-lo amb un àpat en una taula imperial de 50 metres en què no van faltar llamàntol, els cigrons i el ‘capipota’ del Pinotxo, llagostins amb romesco i maionesa i una paella que va cuinar el mateix Manresa. «Tot homenatge ha sigut poc pel que ens ha aportat aquest home a Barcelona», proclama el cuiner.

Aquell dia van estar, entre d’altres, Ferran Adrià, el també desaparegut Juli Soler i Pere Monje (Via Veneto). Figures que van voler i van poder tornar a Bayén en vida tot l’afecte i bon rotllo que ell havia repartit des de la barra del Pinotxo.