Dolços i salats

Més enllà de la mona de Pasqua: els altres plats típics de Catalunya aquesta Setmana Santa

La mona torna a ser aquesta Setmana Santa el dolç més buscat a totes les pastisseries de Catalunya. Les figures d’animals, els personatges de dibuixos animats com K-Pop i Stich, las mones inspirades en la sèrie Stranger Things i, sobretot, les fetes amb motius del Barça i, en concret, les rèpliques de xocolata de Lamine Yamal, són de les més cobejades, segons el gremi barceloní de pastissers.

El 'Brunyol' de l'Empordà

Però hi ha molt menjar típic per a la Pasqua a més de les mones, com les 'torrijas', els bunyols de bacallà o els pestinyos, més comuns en altres llocs del país. A la Costa Brava és comú el Brunyol de l'Empordà, una variant del tradicional bunyol. És una pasta de farina, sucre, ous i llimona, a la qual s’afegeix matafaluga i licor d’anís, i es fregeix en oli. Són èxit segur, fins al punt que s’organitzen concursos i tallers per transmetre la recepta de generació en generació.

Tortell de Rams

En algunes zones també és típic oferir un 'tortell' el dia de Rams. És una coca dolça, generalment en forma d’anella, típica de la gastronomia catalana per al dia de Reis. Tanmateix, també és comú per a algunes famílies durant la Pasqua. El regalen els padrins als seus fillols, igual que passa amb la mona.

'Panadons'

A Lleida i Ponent també són famosos els 'panadons', també coneguts a Mallorca com a 'panades', pastes de massa farcides de carn, pèsols, sobrassada o peix, mentre que a Menorca tenen 'robiols' -crestes dolces farcides de cabell d’àngel o confitures- i 'crespells', galetes dolces.

Rosquilles

Tot i que tenen l’origen a Andalusia, el cert és que la recepta de les rosquilles o rotllos fregits de Setmana Santa és en poder dels avis de gairebé qualsevol llar espanyola. Com tants dels dolços de la zona, les seves arrels es troben a l’imperi àrab. Tot i que la manera tradicional de fer-les és fregint la massa en oli abundant, també hi ha l’opció de fer-les al forn perquè perdin una mica del seu potencial calòric.

Pestinyos

La llista de dolços associats a aquestes dates és inabastable. Els pestinyos, unes postres amb moltes variants, però que s’elaboren comunament amb farina, oli d’oliva, vi blanc, anís i la pell d’una llimona, entren en la selecció, tot i que també incloguin llard de porc.

Panets dolços

Rosquilles, 'torrijas', ossos de sant... les receptes per celebrar la Setmana Santa a Espanya són diverses, tot i que n’hi ha algunes que són una mica més desconegudes. Els panets dolços, molt típics en zones de Jaén i Castella-la Manxa, són tota una delícia. Per esmorzar o berenar, aquest dolç típic farà les delícies de tota la família aquestes vacances.

Tradicions a la resta d’Espanya

La prohibició religiosa de menjar carn durant els divendres de Quaresma va imposar a taula el potatge de vigília, amb cigrons, bacallà, espinacs i ou dur que aporta les proteïnes que necessitem. És una penitència espiritual que finalitzava el Diumenge de Resurrecció amb la carn en totes les seves manifestacions culinàries, especialment l’'hornazo', de gran arrelament a Àvila i Salamanca, tradició que avui es manté juntament amb postres com ametlles garrapinyades i gemmes.

Notícies relacionades

Al País Basc se sol prendre potatge i bacallà al pil-pil. A Navarra és tradicional l’ajoarriero, -amb el sofregit típic d’aquesta recepta, que inclou verdures, tomàquet, all i pebrots- a més de l’espàrrec i la carxofa. A Galícia, a més dels bunyols de bacallà, és típic el 'bolo de ovos', una tradició que persisteix a la comarca d’O Salnés, on els padrins regalen als seus fillols un pa de pessic que es cou amb ous crus sencers a dins.

Els tradicionals guisats de cigrons, patates i mongetes blanques sense carn predominen a les cases extremenyes, juntament amb verdures en escabetx. Entre els dolços, el 'repápalo' o 'sapillo', una barreja d’ous i pa, que es fregeix en boletes petites i després se serveix fred dins de llet.