Reivindicació de gènere
«No existim»: la denúncia de les xefs pel seu exigu reconeixement a l’alta cuina
La presidenta de l’Asociación Mujeres en Gastronomía, María José San Román, es queixa de la invisibilitat de les cuineres
Només un 10% aproximadament dels restaurants espanyols distingits amb algun reconeixement d’alta cuina estan liderats per dones, una paradoxa incomprensible per a la presidenta de l’Asociación Mujeres en Gastronomía, María José San Román: «Mentre que a la cuina familiar la dona és la que preval, sembla que no existeixi a l’alta cuina».
San Román assenyala, en declaracions a Efe, que no té explicació aquesta desproporció entre homes i dones amb reconeixement gastronòmic, i per això visibilitzar el paper de la dona com a xef, un gènere que no va rebre cap de les 34 estrelles que es van atorgar a la passada edició de la Guia Michelin, és el principal objectiu de l’associació que presideix. «Només amb el fet d’estar i existir ja és important», assegura.
Afirma que el 85% del menjar a Espanya «el fan les dones» i que, segons dades d’Hostaleria d’Espanya del 2021, un 40% d’establiments d’hostaleria estan dirigits per dones, però és molt menys el percentatge femení que aconsegueix reconeixement.
En aquest sentit, ressalta que fa falta denunciar cada dia aquesta situació perquè les entitats que contribueixen a aquesta falta de visibilitat de la dona «es posin les piles» i «busquin» el talent, tant el masculí com el femení: «La discriminació només empobreix i no només això, sinó que els més petits també necessiten ídols femenins».
«El talent no té gènere»
San Román, responsable del restaurant Monastrell, d’Alacant, indica que «els que queden malament» són els que deixen de banda la dona i augura una millora de la situació en el futur, perquè ningú es feia aquesta reflexió fa cinc anys, però «ara tothom se n’ha adonat».
En la mateixa línia s’expressa la cuinera i assessora gastronòmica Rocío Riquelme, delegada de MEG al País Valencià. El seu objectiu és clar i no és cap altre que reivindicar que «el talent no té gènere». Riquelme exposa que, quant a reconeixement, «és com si l’alta cuina estigués totalment masculinitzada»,
L’alacantina afirma que la seva feina com a assessora gastronòmica li ha permès difondre per restaurants de la comunitat el projecte de l’associació, que no està formada només per dones, ja que «necessitem el suport de tots, de dones, homes, periodistes, empresaris o sommeliers».
Ressalta que des de fa un temps es veuen «més oportunitats cap a les dones», tant al sortir de les escoles de gastronomia com amb millors pràctiques.
San Román, com Riquelme, també és optimista: «Com que no hem tingut passat, segur que tenim futur», ressalta la xef alacantina, mentre remarca que la gastronomia sempre ha sigut de les dones, ja que van ser elles «les transmissores dels coneixements», en una reivindicació que «cau pel seu propi pes».
Amb aquestes accions, San Román mira d’atorgar a la dona el poder que mereix a l’alta cuina: «Està mal vist que una dona presumeixi o es doni importància, però sona antiquat» ja veure un cartell de premiats amb només homes.
