De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Un va créixer a La Masia. Se’n va anar i va tornar a la llar del planter del Barça abans de debutar amb 20 anys. L’altre, en canvi, no ha trepitjat l’acadèmia blaugrana, es va format en la base del futbol català (Sallent, Manresa) abans d’ingressar a la Damm, una escola meravellosa, abans del seu fitxatge per l’Espanyol. De Víctor Valdés a Joan Garcia, que, amb 24 anys, s’acosta a un dels treballs més delicats que hi ha en el futbol. Cuidar la porteria d’un equip, el de Flick, que defensa a quasi 50 metres del seu porter.

Durant més d’una dècada la porteria blaugrana no ha tingut un inquilí català, ocupada durant anys per un alemany (Ter Stegen) que va substituir un xilè (Bravo), amenaçat recentment, i després de la greu lesió que va patir al genoll dret al setembre, per un polonès (Szczesny) rescatat de la jubilació. El club ha entès que havia de prendre una decisió tan transcendental i valenta –apostar per Joan Garcia, un porter que només ha jugat41 partits en Primera Divisió– per moure de la cadira el capità, que s’aferra al seu contracte –acaba el 2028– i la seva jerarquia. Valent també va ser en el seu moment Van Gaal quan va creure en Valdés després de decisions contradictòries a la porteria (Rustu, Bonano, Enke, Dutruel...) i moments de polèmica absoluta, com quan se li va ordenar tornar al filial. I llavors va desaparèixer.

Un producte de La21

No és cap exageració. És literal. Ningú va trobar el jove i rebel Víctor, que va ser absolutament capital en la construcció de les tres Champions (París-2006, Roma-2009 i Wembley-2011), una amb Rijkaard, el tècnic que millor el va entendre, i dues amb Guardiola, l’entrenador que el va transformar en molt més que un porter. Va ser l’origen del joc ofensiu. Va ser ell, Valdés, qui va revolucionar durant aquella llarga i productiva dècada aquesta posició dotant-la de nous registres que ara, amb la figura de Ter Stegen, s’han interioritzat com a normals. I, sobretot, imprescindible per a qualsevol porter que assumeixi aquesta funció a les files del Barça.

La mateixa funció i els mateixos comportaments que haurà d’assumir Joan Garcia, que arriba a l’elit una mica més tard que Víctor Valdés. Té 24 anys i s’ha construït amb paciència, esquivant nombrosos problemes, en La21, així es denomina la ciutat esportiva Dani Jarque, de l’Espanyol. En l’acadèmia periquita, a la qual va arribar quan era cadet amb 15 anys (era 2016 i venia de la Damm), el porter de Sallent va enfortir les virtuts que havia mostrat des dels seus inicis. Primer en el Sallent –es va fer porter perquè el seu germà gran també ho era–, després en el Manresa. I, per descomptat, en la Damm, valuosa porta d’entrada a l’Espanyol.

Greu lesió

Però el seu camí es va torçar perquè, després de debutar amb l’Espanyol B –José Aurelio Gay li va obrir la porta–, una greu lesió al genoll dret (octubre 2019) el va fer estar sis mesos de baixa. A Joan García el van operar i, quan encara no s’havia recuperat, va rebre el missatge de confiança del club periquito, que el va renovar fins al 2025. Contracte firmat i després ampliat, ja quan era suplent del primer equip, fins al 2028. Però li va costar assentar-se. Li va costar tant que semblava que es perdia en el seu debut en la Copa contra l’humil Solares (1 de desembre del 2021). A l’inici tenia per davant Diego López i Oier Olázabal. Després, en la seva estrena en Primera amb derrota a casa contra l’Elx (1-2), va quedar atrapat pel nerviosisme. I en aquell dubte ningú feia cas de Tommy Nkono, un mite com a porter i una veritable llegenda periquita. "No ha sigut fàcil. Avui tothom el pot lloar, però nosaltres, que hem estat al seu costat, sabem que per a ell no ha sigut fàcil", va explicar.

Pacheco, Álvaro, Lecomte...

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

Un Pogacar irreductible torna a guanyar en el Dauphiné

Hi va haver una temporada (la 2022-23) en què van desfilar quatre porters i ell, el Joan, era l’últim de la fila. Van jugar molt més Pacheco (16 partits), Álvaro Fernández (11) i Lecomte (10) que el nou porter del Barça, que només va aparèixer en un.

Va haver de lesionar-se Pachecho en la següent temporada, ja amb l’Espanyol en Segona, perquè Ramis li donés, per fi, la titularitat. "L’altre dia hi va haver una persona que em va dir: ‘Defenseu millor i té mèrit perquè hi ha el Joan’. I jo li vaig dir: ‘Haver-lo posat abans. Feia temps [que estava en l’equip] i no el fèieu jugar", va explicar Manolo González, el "Van Gaal" de Joan Garcia des de fa setmanes. Ell el va posar i el Barça l’ha fitxat, mentre busca extrem esquerre. I Nico Williams, que no va voler venir l’estiu passat, s’hi ofereix.