El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán

Al llarg de les 490 pàgines de l’informe, l’UCO fa referència a gairebé una vintena d’obres públiques que haurien comptat amb la mediació de la trama, amb un element comú: la immensa majoria eren contractes multimilionaris. Les presumptes irregularitats en adjudicacions públiques van començar només uns mesos després que Pedro Sánchez arribés al Govern després de la moció de censura a Mariano Rajoy.

1. Soterrament del tren a Múrcia. Aquestes obres, adjudicades per import de 158.801.001,18 euros, es van posar en marxa tot just uns mesos després de la moció de censura a Mariano Rajoy. El 22 d’octubre del 2018, només quatre mesos després d’arribar Pedro Sánchez a la Moncloa, Adif va publicar l’informe tècnic de la licitació, que mesos després va ser adjudicada a Acciona, el directiu de la qual Fernando Merino, mantenia estreta vinculació amb el llavors ministre José Luis Ábalos i el seu llavors assessor, Koldo García. Les obres consistien en la construcció del soterrament de l’AVE en el seu pas pel barri Santiago el Mayor de Múrcia. Aquestes obres es van executar i acabar. Les presumptes comissions a canvi d’aquesta concessió van ser objecte de diferents converses entre Koldo i Santos Cerdán.

2. Corredor Mediterrani Pulpí-Vera (Múrcia i Almeria). Aquesta obra va ser licitada per Adif el 4 de juny del 2018, tres dies després de la moció de censura a Rajoy. L’informe de valoració tècnica va sortir uns mesos després, al setembre, en els primers dies del Govern. En l’informe, l’UTE formada per Acciona i Ferrovial va presentar la segona oferta més cara. Malgrat això, el 31 de gener del 2019 va resultar adjudicatària del projecte, per import de 121.196.734,32 euros gràcies al fet que va obtenir la millor puntuació en valoració subjectiva (puntuació tècnica de 38,8/40). Tot i que aquesta obra encara no es troba finalitzada, l’UCO apunta que es van pagar presumptes comissions a canvi de la seva concessió. L’informe recull que «se li havien abonat 550.000 euros a Ábalos» per dues concessions a Múrcia (apartat 1 i 2), segons una conversa de Koldo i Cerdán el 2 de febrer del 2022.

3. Autovia del Camí de Sant Jaume (Rioja i Burgos). El director general de Carreteres, Javier Herrero, va informar Koldo el 31 d’octubre del 2019 de l’estat del procés per a l’adjudicació d’una obra a l’Autovia A-12 del Camí de Sant Jaume, en el tram entre Santo Domingo de la Calzada (La Rioja) i Villamayor del Río (Burgos). El directiu del Ministeri de Transports va enviar un document informant sobre la valoració rebuda per les companyies que s’havien presentat. En la valoració subjectiva, l’UTE participada pro LIC, propietat de Javier Ruz, íntim amic d’Ábalos i Koldo, va obtenir la màxima puntuació, 100 punts. Finalment, va guanyar adjudicació l’11 de desembre del 2019 per import de 72.447.574,63 euros després d’obtenir la puntuació global més alta (95,22); la catorzena quant a oferta econòmica.

4.  A-68, Arrubal - Navarrete (La Rioja). Santos Cerdán s’hauria interessat per aquesta obra, i va escriure a Koldo el 4 d’abril del 2019 preguntant-li si «saps alguna cosa de Logronyo», i Koldo va informar que sortia pròximament. Segons va admetre Koldo en conversa amb Ábalos el 9 d’abril, Cerdán li hauria traslladat «la pressió» de tercers perquè tirés endavant la licitació. «He parlat amb Santi i dic, això no pot continuar així. I diu ‘clar, ells aboquen la pressió que estan exercint ells, ¿d’acord? és al tema de Logronyo». En la licitació també va estar presumptament implicat el director general de Carreteres, Javier Herrero. El 22 d’abril del 2019, uns minuts després de l’obertura d’ofertes, Herrero va enviar un missatge a Koldo: «¡Bingo!! Logroño!!". Tot seguit, Koldo li va escriure a Cerdán per reportar-lo: Ja està a La Rioja fet». La Direcció General de Carreteres la va adjudicar per un import de 92.416.975,61 euros a una UTE participada per Acciona Construcción, que va obtenir la puntuació subjectiva amb 96,56 punts.

5. Autovia a-63 al tram Salas-La Espina (Astúries). L’informe de licitació es va publicar el 26 d’abril del 2019, però unes setmanes abans, l’11 d’abril, el director general de Carreteres, Javier Herrero, li va escriure a Koldo García per informar-lo que «estic empenyent a Astúries». En aquesta mateixa conversa, l’alt càrrec del Ministeri de Transports va assegurar que estaven «intentant modificar el sistema d’avaluació de futures licitacions per tenir més control, havent de convèncer els interventors i advocats de l’Estat». Unes setmanes després, el 30 d’abril, Herrero va tornar a escriure-li: «Hem fet bingo en l’obra d’Astúries». Després d’haver obtingut la puntuació subjectiva més alta (94,74/100) i malgrat ser la desena oferta més econòmica, va ser adjudicada, per valor de 7.383.932,05 euros, a la UTE conformada per CONSTRUCCIONS PÉREZ JIMÉNEZ i OPR, dues companyies lligades a Fernando Merino, el directiu d’Acciona vinculat a Koldo i Ábalos.

6. Contracte d’emergències a Gijón (Astúries). Es tractava d’una obra d’emergència per arreglar lliscaments a la línia 750 Gijón Sanz Crespo – Pravia.  El contracte basava l’emergència en un despreniment en un talús produït el 14 d’octubre del 2020, i els agents de l’UCO destaquen la petició de Koldo a l’aleshores presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, per a l’adjudicació discrecional de LIC, del seu amic Javier Ruz, que finalment va resultar adjudicatària d’un contracte de 592.053 euros.    

7. Ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona). És una de les obres més esmentades a l’informe de l’UCO ja que Koldo i Cerdán l’anomenen en diferents converses en què repassen les presumptes comissions per la concessió d’obres públiques. Aquest contracte hauria suposat prop de 90.000 euros en pagaments a la trama, que no obstant estava pendent de cobrar, i l’adjudicació hauria comptat amb la participació de la presidenta d’ADIF, Isabel Pardo de Vera. «La de Tarragona, si no ho recordo malament, crec que eren vuitanta i escaig [mil], gairebé 90 [mil]», li relata Koldo a Cerdán en una conversa el 2 de febrer del 2022, on repassen els pagaments encara no rebuts. Els implicats es refereixen a aquesta obra de diferents maneres, com «Sant Feliú», «Llobregat» o «Barcelona», segons relata l’informe de l’UCO. Finalment va donar l’adjudicació a Acciona Construcción per un import inicial de 51.760.263,99 euros el 4 de novembre del 2019, ampliant-se el 8 d’agost del2022 fins als 62.026.420,15 euros. «El 30 de maig del 2019, Isabel Pardo de Vera, llavors presidenta d’Adif, va escriure a Koldo per informar-lo del resultat de l’obertura d’ofertes econòmiques a ‘Sant Feliu’». El resultat va ser que Acciona va obtenir millor puntuació tècnica, obtenint després l’adjudicació malgrat ser la novena més econòmica. 

8. El Pont del Quinto Centenario (Sevilla). L’obra consistia en la substitució de tirants de l’emblemàtic pont del Cinquè Centenari. El 2 de juliol del 2019, el diari ‘ABC’ va assegurar que el Ministeri de Foment havia adjudicat per via d’emergència l’obra, Informant que s’havia designat Acciona per executar el projecte, i advertint del malestar de molts empresaris andalusos. El projecte va ser licitat per un import inicial de 71.404.645,30 euros, ampliant-se fins als 102.829.873,28 euros (impostos inclosos). Aquesta aprovació va ser anunciada al Butlletí Oficial de l’Estat el 6 d’agost del 2019. L’informe de l’UCO consta que l’abril del 2019, Santos Cerdán va demanar a Koldo «tancar» la licitació. A més tard, Ábalos i Koldo van comentar en una reunió «la pressió que estava exercint Santos» sobre aquest assumpte. Koldo es va queixar que era el llavors secretari d’Estat d’infraestructures, Pedro Saura, que «estava bloquejant» l’obra de Sevilla. L’informe relata que va demanar també al Ministre «que parlés amb el sotssecretari per desbloquejar la situació». Més tard, Santos Cerdán va mediar per destituir Saura després que aquest intentés frenar les seves maniobres i cessar al seu torn dues peces «determinants», segons la UCO, en les adjudicacions presumptament manipulades, el director general de Carreteres, Javier Herrero, i la presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, que després va passar a succeir Saura a la Secretaria d’Estat, també amb la mediació de Cerdán

9. Mina de Sangüesa (Navarra). L’explotació de la Mina Muga de Sangüesa és un dels primers projectes amb què es va iniciar la trama conformada per Koldo i Santos Cerdán, llavors diputat al Parlament de Navarra i membre destacat del PSN. En el cas de la mina, l’empresa Geolocali havia sol·licitat el 2014 la concessió administrativa del jaciment tant Ministeri d’Indústria com als Governs de Navarra i Aragó, governats per Uxue Barkos (Geroa Bai) i Javier Lambán (PSOE).Però res va començar a moure’s fins que no van fer aparició Koldo i Santos, que al seu torn tenien relació amb el directiu d’Acciona Merino. L’agost del 2015, l’administrador únic de Geoalcali va enviar un correu a Koldo informant que tindria una «reunió amb Vicepresidència i Conselleria del Govern de Navarra, i mostrava la seva intenció que «tu i Santos especialment, estigueu informats dels nostres passos». Uns mesos després, el 25 de desembre del 2015, Geolocali va firmar amb Acciona un acord per construir junts la mina de Sangüesa. Segons l’UCO, «Koldo hauria sigut el punt de contacte directe tant amb Fernando Merino com amb el personal de Geoalcali» per facilitar a Acciona la participació en el contracte públic de Mina Muga i accedir a obres de l’Estat. 

10. El Pavelló Navarra Arena (Pamplona). La capital navarresa es van produir diverses intervencions de Koldo i Cerdán en diferents adjudicacions. La primera, al reforma del pavelló multiusos Navarra Arena, per la qual Cerdán – llavors diputat al Parlament Navarro – pregunta Koldo en diferents ocasions. L’Institut Navarrès d’Esport i Joventut, dependent de Cultura i presidit en aquell moment per Rubén Goñi Urroz, va treure la licitació i l’octubre del 2017, la mesa de contractació va proposar concedir la licitació a l’UTE formada per Acciona i Servinabar, una societat propietat de Joseba Antxon Alonso, molt pròxim a Cerdán i Koldo. L’UTE va resultar adjudicatària per un import de 3,7 milions d’euros i uns dies després va ser constituïda formalment l’UTE PABELLÓ NAVARRA ARENA (U71332639) entre les societats Acciona Construcció i Servinabar 2000.Però no va ser l’únic projecte junts. També hi ha el projecte «paper», pel qual Cerdán també va preguntar en diverses ocasions. El juny del 2017, Koldo va preguntar a Fernando Merino, directiu d’Acciona, si tenia el projecte del forn, amb referència a les obres d’adequació d’una esplanada a la localitat de Huarte (Navarra) on avui hi ha un supermercat i un local anomenat ‘El Panadero de Eugui’, que segons l’UCO hauria donat nom al projecte.

11. • Carreteres de Terol (Aragó). Aquestes obres de conservació de carreteres a Terol van ser licitades per la Direcció General de Carreteres. L’UCO va trobar una conversa el gener del 2021 en què el llavors director general General de Carreteres, Javier Herrero, peça clau en les manipulacions, va informar Koldo del resultat de l’obertura d’ofertes econòmiques. Finalment, es va adjudicar a l’UTE en què hi havia l’empresa Levantina Enginyeria i Construcció (LIC), propietat de Javier Ruz, amic íntim de Koldo i Ábalos. Malgrat quedar al lloc catorzè quant a l’oferta econòmica, l’UTE va obtenir la màxima puntuació final i va obtenir els Província de Terol, per import de 5.770.068,18 euros.

12.   Les obres per duplicar la carretera N-IV entre Dos Hermanas i Los Palacios van ser adjudicades per un import de 43,6 milions d’euros a una UTE formada per l’empresa Acciona Infraestructuras S.El novembre del 2015, abans de l’arribada d’Ábalos al Ministeri. No obstant, el 2019 es va iniciar un expedient de modificació del contracte per ampliar el seu pressupost en 4,5 milions d’euros. I allà la Guàrdia Civil detecta una mediació directa de Koldo García entre l’empresa i la Direcció General de Carreteres, de Javier Herrero. En un missatge enviat per José Ruz (propietari de LIC i íntim de Koldo) al llavors assessor d’Ábalos demanant-li directament mediació: «Pregunta al Javier per l’expedient de Sevilla, sisplau. És l’aprovació econòmica del modificat de Dos Hermanas que no la feu ni pa déu. I ens fa falta cobrar», es va lamentar en un missatge del 14 d’octubre del 2020.  Elfebrer del 2021, Koldo es va comprometre en un missatge a acompanyar el representant de LIC, el seu amic Javier Ruz, a reunir-se amb la Direcció General de Carreteres per desbloquejar els pagaments pendents. Poc després, l’1 de març del 2021, Herrero li va enviar un missatge a Koldo: «Crec que això de dues germanes ho podrem tancar aviat, Ja l’hi vaig dir al Pepe», cosa que a més d’exhibir la interlocució del director de Carreteres amb l’empresari, per a l’UCO «demostra que la intermediació de Koldo en favor dels interessos de José RUZ hauria fet efecte».

13.  A-32 a Úbeda (Còrdova): En aquest cas, el directiu d’Acciona, Fernando Merino, defensava els interessos de l’OPPR dirigida pels seus cunyats, els germans Fernández Menéndez. En una nota de Koldo amb data 29 de març del 2019, es podia llegir quin seria l’adjudicatari de l’obra: «Úbeda a torreberogil [sic] aprovar el modificat ja i com ve i és d’opr». A l’agost, Merino va tornar a escriure Koldo amb diverses indicacions sobre el projecte, demanant-li «aprovar tènicament a l’agost i també l’anualitat econòmica per al 2019». Unes instruccions que van ser reenviades al llavors director general de Carreteres, Javier Herrero. Un mes després, el directiu d’Acciona va tornar a interessar-se per aquest assumpte, i Koldo li va dir que anava «molt bé». Malgrat això, Merino li va demanar que li donés «una empenta a tots els amics». Finalment, el 25 d’octubre del 2019 la Direcció General de Carreteres va firmar la modificació contractual valorada en (document aquí) incloent les instruccions demanades per l’empresari, amb un «increment liquido de 5.815.084,10€» respecte al contracte original. La subdirectora general de Construcción, Camino Arce Blanco, va enviar a Koldo una imatge del document on s’aprovava l’import i ordenant el pagament a la constructora, amb el títol «ho aconseguim!!». 

14.   El 16 d’agost del 2021 ADIF va adjudicar de la UTE MONFORTE, composta per OPR i Asch, unes obres del projecte de tractament d’elements de la infraestructura (ponts, túnels i explanacions) en el tram Monforte-Lugo de la línia 800. Tres anys després de l’adjudicació, el febrer del 2024, Daniel Fernández, d’OPR, li escriu a Koldo per informar-lo que havia caigut un talús i s’anava a licitar un expedient d’emergència per reparar-lo, i sol·licitant que el contracte fos adjudicat a OPR, en lloc de l’UTE inicial. A més tard, torna a escriure-li assegurant que «Ángel», amb referència al llavors president d’Adif, Ángel Contreras, «ha d’ajudar-nos». Un dia després d’aquesta conversa, el 20 de febrer del 2024, Koldo va ser detingut. L’UCO considera en el seu informe que «com a conseqüència» d’aquesta circumstància, l’obra d’emergència va ser finalment adjudicada a la societat ASCH, en lloc d’OPPR. L’adjudicació va tenir un valor de 1.454.617,50 euros.

15. Port de València.  En una anotació trobada al telèfon mòbil de Koldo García amb data del 17 de novembre del 2022, feia referència a un contracte de plaques solars al Port de València valorat en 20 milions. «Obra port de valència plaques solars va LIC i FCC és de 20 milions es resol el dia 23 es pot empènyer per ells», es podia llegir. Aquest missatge mostra de forma explícita la intenció de l’exassessor d’«empènyer» a favor de LIC utilitzant la seva xarxa de contactes en el Ministeri de Transports per condicionar el resultat del concurs públic.  L’amo de LIC era l’empresari valencià José Ruz, amb qui Koldo i Ábalos mantenen una estreta relació. 

16. Estació de tren a Elx (Alacant). Una UTE participada per LIC, empresa vinculada a Koldo i Ábalos, va ser l’encarregada de la construcció de l’estació de l’AVE a la localitat alacantina d’Elx, que es va posar en servei el febrer del 2021 El 1 febrer van acudir a la inauguració el president del País Valencià, Ximo Puig, el llavors ministre Ábalos i l’alcalde d’Elx, el socialista Carlos González. Però poc després d’inaugurar-se, LIC es va valer de Koldo per fer arribar una reclamació, de la qual l’UCO diu «desconèixer de moment la naturalesa o l’objecte» de l’esmentada queixa. El 19 de febrer del 2021, Javier Ruz, amo de LIC i íntim de Koldo i Ábalos, li pregunta al primer si «has tornat a parlar amb la cap», amb referència a Isabel Pardo de Vera, llavors presidenta d’ADIF. El llavors assessor d’Ábalos assegura que aquesta li «va prometre» que «tens allò d’Elx». L’UCO desconeix els termes de l’acord al qual s’hauria arribat.

17. L’accés de l’AVE a Mèrida (Extremadura). L’informe de l’UCO mostra que Koldo va mirar de manipular sense èxit dos contractes de l’alta velocitat a Extremadura en benefici d’Acciona i OPR. Es tracta de les obres d’accés de l’AVE a Mèrida i les obres de plataforma del tram Toril-Río Tiétar. Els dos contractes es van adjudicar l’any 2019 i avui els treballs estan finalitzats, informa Rocío Entonado.  En el cas dels accessos de l’AVE a Mèrida, la licitació es va aprovar el 24 de novembre del 2018 per 34,7 milions d’euros i un termini d’execució de 24 mesos. Tant Acciona com la UTE de Construcciones Pérez Jiménez SL i Obres Públiques i Regadíos (OPR), es van presentar a aquesta licitació: Acciona va quedar al lloc 26 i l’UTE d’OR el 19. L’informe de l’UCO dona compte dels retrets que Koldo García va fer a la llavors presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, per aquest resultat. «Ens donen a tota la cara. Això d’avui ens ha fotut una mica», li va escriure el mateix dia que es va procedir a l’obertura d’ofertes, el 28 de gener del 2019. «El problema és qui va quedar primer», es va queixar Koldo. 

18. Obres entre Plasencia i Talayuela (Extremadura). Extremadura va ser escenari d’una altra adjudicació fallida per a la trama; després de l’AVE de Mèrida va arribar el contracte de les obres de plataforma del tram Toril-Río Tiétar, dins de la línia Plasencia-Talayuela. Aquesta obra va sortir a licitació per 37,9 milions d’euros i finalment va ser adjudicada el juny del 2019 per 35,4 euros una UTE aliena a Koldo i Ábalos. Amb una puntuació de 90,88, OPR – empresa vinculada al presumpte entramat – va quedar en penúltim lloc entre 19 licitadors. «Ja va sortir l’obertura pública. Hem quedat de nou en penúltim lloc. Si fa falta coixo el cotxe i vaig on faci falta. Ja a nivell personal», li va escriure llavors l’empresari Antonio Fernández, apoderat d’OPR, Koldo García.