Idees gastronòmiques

Cinc maneres de no posar-se el davantal aquest Nadal

  • Els grans xefs segueixen l’estela del ‘take away’ i ofereixen menús tradicionals i innovadors per menjar a domicili

  • L’opció que millor combina comoditat i qualitat és que un cuiner professional vingui a casa per cuinar i servir

  • També hi ha capses amb menús o esmorzars que es poden demanar ‘online’, propostes veganes i l’opció més clàssica: menjar fora

Cinc maneres de no posar-se el davantal aquest Nadal
5
Es llegeix en minuts

No fa falta passar un dia sencer tancat a la cuina per preparar un àpat nadalenc que desperti l’admiració de tots i cadascun dels comensals, de la mare orgullosa al cunyat criticaire. Actualment existeixen opcions de sobra per posar sobre la taula els millors plats –sean tradicionals o innovadors– sense haver de posar-se el davantal ni un sol moment. Aquestes cinc, per exemple:

1- Les estrelles cuinen per tu

Els grans xefs es van posar les piles amb el menjar per emportar forçats per la pandèmia i ara ja no hi ha marxa enrere. Així que aquest Nadal es pot disfrutar de plats de primera a casa amb l’únic esforç requerit d’acostar-se al restaurant i carregar amb les bosses. Carles Gaig, per exemple, ofereix els seus canelons amb crema de trufa, escudella amb carn d’olla o fins i tot un capó rostit per a sis persones.

Des d’Els Tinars de Llagostera, la família Gascons també ha preparat un menú tradicional per emportar, a més d’un altre amb una proposta més innovadora, amb plats com el cremós de foie-gras, moscatell, poma escalivada i pinyons garapinyats o la cassoleta de rap, sípia, mandonguilles, llamàntol i allioli de romesco.

I Nandu Jubany es decanta per un menú de Nadal en què aporta un plus de qualitat i saber fer amb una bullabessa de peix i mariscos, uns canelons d’ànec trufats amb salsa de ‘foie’ i un pollastre ‘ben criat’ amb llagostins, bolets i fruita seca. A més, per a Cap d’Any proposa muntar-se el propi menú degustació a casa amb platillos com el panet de pop i cansalada, el tàrtar de tonyina amb arròs japonès o el filet de vedella amb raïm, castanyes, gírgoles i ratafia.

 2-Un xef ve a casa

 2-Un xef ve a casaLa tranquil·litat de ser a casa, la comoditat de no haver d’encendre ni un sol fogó i la qualitat d’un menú professional. ¿És una tríada factible? Sí que ho és, gràcies als serveis de xef a domicili que, per exemple, ofereix l’Espai Boisà. Més fàcil no pot ser: un cuiner professional compra els ingredients, prepara el sopar a la cuina de casa, la serveix i després recull i neteja.

Compten amb diferents menús ja dissenyats, que faciliten molt les coses, amb plats com les tallarines de calamar amb ceba, tomàquet sec i caviar balsàmic o el filet de porc ibèric marinat amb puré de codony i xips de iuca. Si es vol una mica més personalitzat (o plats nadalencs, com la mateixa escudella) només cal parlar amb ells i dissenyar junts el menú. Ells escolliran el xef que millor s’adapti a cada necessitat.

 3- En capsa i a domicili

Més còmode encara que anar a buscar el menjar és rebre’l a casa. Des d’Astúries, Casa Marcial –amb dues estrelles Michelin– envia a tot Espanya les seves diverses opcions de capses gastronòmiques, que contenen un menú per a quatre persones amb plats acabats de cuinar amb productes de màxima qualitat, adequadament envasats i a punt per escalfar i emplatar de forma senzilla. Una, per exemple, consisteix en croquetes de la casa, ‘fabada’ i arròs amb llet (100 euros).

A més, les celebracions nadalenques poden ser tan esgotadores que aixecar-se del llit per preparar-se l’esmorzar pot convertir-se en tota una odissea. I més si, en comptes de recórrer a l’últim tros que queda de ‘panettone’, es busca començar el dia amb un mos saludable. En aquest cas, es pot recórrer a l’enviament d’una de les capses de Matías Buenos Días, que entre les seves múltiples opcions compten amb sucs detox, tes, fruites, granoles, galetes de gingebre... També hi ha opcions més contundents, és clar, tot dependrà de l’ànim i la gana.

 4- La més clàssica: menjar fora

4- La més clàssica: menjar fora

No és cap novetat, però si es tenen en compte les restriccions del Nadal passat a causa de la pandèmia, aquest any moltes famílies barcelonines recuperaran la tradició de celebrar alguna data assenyalada en un restaurant (si la nova variant ho permet, és clar). Això sí, posats a sortir fora de casa, millor escollir un local que s’hagi preocupat d’afegir al seu menú els clàssics nadalencs. I si es vol tradició, ¿per què no anar al restaurant més tradicional de tots? Fundat el 1786, Can Culleretes és el restaurant més antic de Barcelona i a la seva carta no hi falten l’escudella o els canelons.

Si, en canvi, es vol pujar al cel de les estrelles Michelin, una bona destinació són els dos restaurants de l’Hotel Monument, Lasarte i Oria, tots dos sota la direcció gastronòmica de Martín Berasategui i amb menús especials per a aquestes dates. En el cas del triestrellat Lasarte, el xef Paolo Casagrande ofereix plats com el peix rei o el lletó. A l’Oria (1 estrella), Xabier Goikoetxea se submergeix en la cuina basca amb el rap, el lluç i les cocotxes o el xai i l’entrecot d’anoll.

5-Tradició, però vegana

5-Tradició, però veganaCada vegada hi ha més persones que es defineixen com a vegetarianes o veganes, i això no significa que hagin de renunciar a la tradició nadalenca, com si la seva única opció fos menjar-se un trist tofu mentre els altres s’atipen com lladres. Al restaurant Teresa Carles han optat per reversionar tots els clàssics sense recórrer a la carn, i per això la seva escudella vegetal va acompanyada d’una pilota i una botifarra ‘plant-based’. També compten amb uns canelons farcits de bolets i unes croquetes de bacó vegà i formatge ‘pecorino’.

Notícies relacionades

Qui prefereixi no moure’s de casa pot demanar un càtering vegà en locals especialitzats com La Luciérnaga de Castelldefels, que pot preparar un sopar de pica-pica amb magdalenes de moniato, carbassó o olives, a més de diversos tipus de coques salades, cremes de verdures i hummus.

I, així, un pot afartar-se aquest Nadal sense haver de fregar cap estri, que també s’agraeix després d’un any intens.