L'astronauta Ruscalleda

Fa un any i mig, Carme Ruscalleda va prendre una decisió contundent que ha entusiasmat els comensals i ha fet trinar els habituals linxadors, que no s'acosten al Sant Pau -ni a tants altres llocs- però sentencien. Ha convertit els menús degustació en temàtics, de manera que s'ha obligat a pensar de quina manera es relacionen els plats. De la individualitat, de l'un a un, al conjunt.

Els tres primers han sigut la Paleta de Colors, les Músiques Ballables i els Estils Pictòrics: de l'últim he penjat al museu de la meva memòria petites obres mestres com les dedicades a Frida Kahlo (llamàntol i 'mole' verd) i a Andy Warhol (llobarro i 'chutney' de plàtan).

El quart descobreix l'Univers. Dos dels seus cossos celestes il·lustren aquesta pàgina sense gravetat: El Planeta Blau (llagostí i polpa de llimona) i el Vermell (vellut de tomàquet i maduixa).

"BUSCAR NOUS LLENGUATGES"

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

L'astronauta Ruscalleda es cargola el casc: "Ens provoquem buscar nous llenguatges. Els menús amb títol i guió han esperonat l'equip. El client entra en un món més imaginatiu, potser també abstracte o surrealista". Perquè no es tracta de reproduir, sinó de suggerir. Evocar, insinuar, inspirar. L'altra cosa és construir maquetes.

La revolució tecno té, necessàriament, una conseqüència emocional. Les eines estan al servei de la història que s'explica. La capitana Ruscalleda ha decidit que cada pocs mesos en narrarà una de diferent. I a qui el molesti, que fiqui el cap en un forat negre.