Doncic, el nen que espanta

El primer cop que Luka Doncic es va enfrontar al Barça va perdre. Va ser a la final de la Minicopa del 2012, que va disputar convidat amb el Madrid. Tot i tenir 13 anys –un menys que  els seus companys i rivals–, va ser una de les estrelles del torneig i en aquella final va anotar 20 punts. Cinc anys després, acabats de complir els 18, l’eslovè és la gran perla del bàsquet europeu i una de les grans amenaces blanques en la visita dels blaugranes aquesta tarda al Palacio de los Deportes (#0, 18 h).

«Tot ha anat molt de pressa. Amb 13 anys, quan era a l’Olimpia, no m’hauria cregut que jugaria en aquest meravellós club i ja he disputat més de 100 partits», reconeix el base eslovè de 2,02, a qui ningú s’atreveix a posar sostre perquè el seu rendiment augmenta exponencialment any rere any. I això que Pablo Laso ha anat dosificant el seu protagonisme des que el va fer debutar contra l’Unicaja amb 16 anys. «Se salta terminis, mai he hagut de regalar-li res, s’ho guanya. Porta alguna cosa gran dins», diu el tècnic. Aquesta temporada, amb tres partits d’Eurolliga superant els 30 punts de valoració, ha sigut la de la seva explosió definitiva.

«Amb 17 anys tots érem molt bons, però fer el que ell fa al millor equip d’Europa hauria sigut impossible per a nosaltres», diu el seu excompany Sergio Rodríguez. Anota, reboteja, passa, tapona... Pot jugar en qualsevol posició exterior. Fa moltes coses i totes bé. «És un jugador superior, modern. Té coses del prototip iugoslau, però es nota que s’ha fet a Espanya. Un base global», diu Juan Antonio Corbalán.

La seva precocitat porta a una fàcil comparació amb Ricky Rubio, però les seves actuacions permeten que se sostinguin les comparacions amb grans de la història del bàsquet. Laso pensa en Bodiroga «per l’altura i pel físic». «És un dels millors projectes de jugador, és com Drazen Petrovic», va afirmar Ievgueni Pashutin, tècnic de l’Unics, després de patir-lo a l’Eurolliga. El seu pare, l’exinternacional Sasa Doncic, va més enllà: «Té coses de Kukoc, la visió de joc de Bodiroga, els moviments de Petrovic i passa la pilota com Teodosic».

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

La NBA, per descomptat, el vol en la seva Lliga. Per sort per al Madrid, la seva joventut li impedeix presentar-se al draft fins al 2018, i per això li le queda almenys un any més de blanc. Ell té els peus a terra: «El Madrid és el millor lloc possible per a mi ara. No tinc pressa per anar a la NBA. No ho he pensat gaire encara», assegura.

Però als EUA sí que pensen en ell, per més que Laso insisteixi que «s’ha de triar bé el moment perquè hi ha jugadors que se’n van molt aviat, com  el Chacho». Els portals especialitzats el situaven a l’inici de la temporada com a probable número 3 el 2018. La seva progressió fa pensar en una cosa encara millor. «Està fent mèrits per ser número u del draft», va dir Jonathan Givony, periodista de Yahoo Sports.  A Fansite van encara més lluny: «Té el mateix nivell que el LeBron James de 18 anys. Té potencial per ser el millor jugador europeu de tots els temps».