El poc habitatge nou a BCN costa de 273.000 a 20 milions d’euros

Més enllà dels extrems, l’oferta a estrenar s’adapta als nous estils de vida de la ciutat, amb algunes tendències imparables, com les cuines integrades a la sala d’estar menjador, els banys en suite per a l’habitació principal, dormitoris més grans que fa una dècada i més exteriors, i la dotació de zones comunes d’oci, si el planejament urbanístic, el volum de pisos o el cost ho permeten.

La franja de preus és diversa, però en zones cèntriques és difícil trobar-hi opcions per sota de 400.000 euros, que solen ser d’una habitació. Per tres habitacions els preus se solen elevar per sobre dels 700.000 euros a l’Eixample, i tant allà com a la zona alta és habitual depassar el milió segons l’altura o el tipus de finca. Per districtes, en aquests moments els barris de Sant Martí són els que aglutinen més promocions (almenys 17), seguits per l’Eixample i Sants-Montjuïc. Els preus més assequibles es troben als barris més perifèrics, a Horta-Guinardó, Sant Andreu i la puixant Marina del Prat Vermell de Sants, des de tot just 300.000 euros pels més petits.

S’ha de recordar que el 2024 el preu mitjà de l’obra nova en el mercat lliure a la capital catalana es va situar en 689.881 euros, per pisos de mitjana de 83 metres quadrats i la majoria de vegades de dues habitacions, seguits pels de tres, segons dades de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE). Al llarg de l’any hi va haver 175 promocions en actiu (algunes del 2023), equivalents a 3.219 vivendes, amb moltes vendes sobre pla i Horta-Guinardó com el districte amb l’oferta més prolixa.

L’any passat els pisos iniciats ja van caure més del 10% per efecte de la normativa municipal de reserva del 30% per a vivenda protegida en blocs nous i rehabilitacions, una mesura que Collboni volia modificar, de moment sense èxit per falta d’acord polític. El president d’APCE, Xavier Vilajoana, apunta a la normativa com a principal causa del dèficit constructiu. A Barcelona no sobra sòl, però sí que hi ha moltes opcions de rehabilitar o de vells edificis per derruir i aixecar de nou, intervé.

El que es porta

¿I com són les vivendes disponibles per als que busquen i es poden permetre l’obra nova? D’entrada cal matisar que la gran majoria d’opcions en districtes com l’Eixample i Ciutat Vella són rehabilitacions integrals que s’han saldat amb noves distribucions de l’espai i dotacions de serveis. L’any passat van suposar un terç del total de l’oferta. En tots els casos, la sostenibilitat i els aïllaments acústics i tèrmics han passat a ser fonamentals, gràcies a les noves tècniques constructives i la recerca de més eficiència energètica.

En climatització segueix en augment l’aerotèrmia i en menys mesura la calefacció de terra radiant, mentre va perdent pistonada la de gas, segons les dades de la patronal. Però aquest relleu no és sempre possible perquè la normativa sobre construcció segueix "paràmetres urbanístics del segle passat", manté Vilajoana, cosa que imposa unes altures que no sempre són compatibles amb les instal·lacions més modernes i eficients, es queixa.

Un passeig virtual per l’oferta actual revela les noves funcionalitats de les vivendes. Tret de casos de luxe i generositat d’espai, a Barcelona cada metre quadrat cotitza a preu d’or, de manera que el disseny se centra en l’optimització d’espais, evitant passadissos i pèrdua de metres realment útils. Aquest és un dels motors de la irrupció fa pocs anys de les cuines integrades a les sales d’estar, el denominat concepte obert, importat de països com els EUA, que a Barcelona no té a veure sols amb la socialització familiar mentre es prepara el menjar, sinó també amb generar sensació d’amplitud.

Sobretot, tenint en compte que la ciutat cada vegada té més llars unipersonals i les famílies són més reduïdes. Però malgrat això poc més de la desena part de l’obra nova la constitueixen pisos d’una habitació, perquè tal com apunta Vilajoana, fins i tot els que viuen sols demanen una segona habitació per a convidats o un despatx (l’any passat el 41,4% de l’oferta nova va ser vivenda de dues habitacions).

L’arquitecte Jose Toral, del despatx Peris Toral Arquitectes, assenyala com a tendència que "les noves llars seran llars sense jerarquia, on totes les habitacions són iguals i més grans que les que tenim ara". Cita una promoció en la qual treballen on totes són de 13 metres quadrats i sense passadís.

Notícies relacionades

Un gran correfoc posa el punt final a les festes de Gràcia

Més de la meitat de les estacions de metro reduiran les màquines de bitllets

De la reunió entorn de la xemeneia, la ràdio i després la televisió, s’ha evolucionat a l’"oci individual": "Cada persona el disfruta en el seu espai més privat, normalment el dormitori", afegeix l’expert.

A l’hora d’estimular el comprador, els promotors saben que les zones comunitàries són un poderós imant. Però aquestes estan coartades pels planejaments urbanístics. D’aquesta manera, en zones en plena expansió com la Marina del Prat Vermell a Sants-Montjuïc o la Sagrera (Sant Andreu) serà més fàcil trobar una àrea enjardinada i amb piscina, a l’haver-hi més espai i el volum de veïns suficient per encaixar la repercussió del preu.