El Ministeri de Justícia va rebutjar registrar operacions en què va intervenir el notari investigat per estafa a gent gran

Els Mossos sostenen en els atestats que figuren en la causa que els afectats creien que firmaven uns préstecs, quan realment el que feien era rubricar una opció de compra de la seva vivenda a un preu molt inferior al del mercat, que fins i tot podia arribar a la meitat del seu valor. Arran d’aquestes escriptures, els prestamistes que deixaven els diners a les víctimes podien vendre aquestes residències. Al final, els perjudicats perdien la propietat. La policia apunta que el notari investigat no els llegia les escriptures, ni els oferia la informació. «Només vaig donar el DNI i vaig firmar», va afirmar a aquest diari una dona que es va quedar sense dues cases. No obstant, Sergio González rebutja aquesta acusació i assegura que sempre ha complert els seus deures de notari. «Fa 30 anys i escaig que treballo en això i he firmat 60.000 escriptures», va remarcar a aquest diari aquesta setmana. El seu advocat defensor també ha argumentat que no hi ha base per acusar el seu client.

Arran d’aquest procés judicial, la Direcció General de Seguretat Jurídica, que supervisa la tasca dels notaris i registradors, ha ordenat al Col·legi Notarial de Catalunya que obri un expedient disciplinari a aquest professional, ja que Sergio González podria haver comès una falta greu o molt greu. El Col·legi Notarial de Catalunya, que exerceix l’acusació particular, haurà ara tramitar l’expedient, tot i que és el Ministeri de Justícia el que ha de decidir si separa o no de les seves funcions el notari. Les operacions sota la lupa de la justícia es van efectuar abans del 2024, quan la direcció general va canviar el seu criteri i va començar a valorar les circumstàncies del cas.

Fonts oficials del Ministeri de Justícia, a preguntes d’aquest diari, han explicat que la direcció general ha denegat «diversos» recursos en relació amb operacions en les quals ha intervingut el notari Sergio González. És a dir, precisen les mateixes fonts, la direcció general ha confirmat la decisió del registrador de la propietat de no inscriure algunes escriptures públiques en les quals ha participat per considerar-les «inadequades a dret». El Codi Civil català regula l’opció de compra. Si l'acord és lliure i entre iguals en possessió de la seva capacitat, la transacció és legal sempre que es produeixi un enriquiment «injust». El problema sorgeix quan el que firma creu que està demanant un préstec normal i no és així.

La legalitat

Notícies relacionades

Catalunya s’inspira en Lapònia i els Alps per adaptar el Pirineu al canvi climàtic

Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»

En aquest mateix sentit, tot i que a nivell general i després d’unes declaracions del notari Sergio González, el Col·legi de Registradors d’Espanya ha emès un comunicat en què manifesta «la importànciat» del control de la legalitat en les opcions de compra, algunes de les quals podrien emmascarar un préstec. Segons aquesta entitat, en l’actualitat la inscripció de les operacions d’opció de compra formalitzades «segons model estandarditzat» és sistemàticament denegada, ja que les garanties legals de protecció del deutor (qui rep uns diners a canvi de l’opció de compra d’una propietat) en cas d’execució «brillen per la seva absència». Els registradors recorden que aquesta situació pot ocasionar que el propietari de la vivenda la perdi, com ha passat en els casos investigats pel jutge de Barcelona. Fonts del sector notarial han precisat que la «immensa majoria d’opcions de compra sí que s’inscriuen, ja que persegueixen fins lícits» i que fins i tot són els notaris els qui es neguen a intervenir si tenen sospites.

El Col·legi de Registradors ha arribat a aquesta conclusió després de la denegació d’inscripció d’escriptures i argumenten que es deixa el control del contracte «a l’arbitri del prestador», entre altres defectes. Segons la seva opinió, «no hi ha dubte» que es tracta d’«operacions de finançament extrabancari», és a dir un préstec d’uns particulars als altres, amb una «garantia real» (l’habitatge), «en què no s’han observat cap de les exigències que per a la protecció dels deutors s’estableixen per llei en matèria de subministrament d’informació precontractual, avaluació de solvència formal, transparència formal», condicions financeres o taxació oficial de la propietat que s’ofereix com a garantia, entre altres aspectes. Els registradors indiquen que, precisament, és la denegació de la inscripció de les escriptures la que impedeix aquesta desprotecció.