El Govern expulsa 10 estrangers reincidents cada setmana a Catalunya

Cada setmana, el Govern expulsa 10 ciutadans estrangers que han comès més de tres delictes o han sigut condemnats a penes de presó de més d’un any a Catalunya. En total, durant els sis primers mesos d’aquest 2025, s’han registrat 265 expulsions, un 48% més que durant el mateix període de l’any passat, quan van ser 176. També augmenten els ingressos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona, que han passat de 213 a 233, un 10% més.

El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, vincula aquest augment amb el canvi legislatiu del Codi Penal pel qual s’han endurit les penes de delictes lleus fins a un any de presó –cosa que ha augmentat els empresonaments i això ha facilitat els tràmits de les expulsions– i per la millor col·laboració amb els Mossos. "Ens estem esforçant per garantir que qui comet un delicte i és multireincident sigui expulsat del país. No obstant, hem de recordar que aquests delinqüents són una ínfima minoria respecte a totes les persones migrants que viuen i aporten a Catalunya", insisteix Prieto.

Més automàtics

Cada vegada que els Mossos detenen un ciutadà estranger, avisen la Policia Nacional. Una informació que els agents de la Brigada d’Estrangeria revisen al detall per estudiar si és procedent la seva expulsió del país. "Els candidats són aquells que, o bé han comès tres o més delictes, o bé han sigut condemnats a més d’un any a la presó", explica a EL PERIÓDICO Federico Delgado, comissari d’aquesta brigada. I després hi ha els casos que són més automàtics: quan els mateixos jutges, al condemnar-los, commuten una part o tota la condemna amb l’expulsió del país. És a dir: en comptes d’ingressar a la presó, els retornen al seu país d’origen.

Per poder executar les ordres d’expulsió, els policies han de complir diverses garanties legals. Una: que els migrants disposin de passaport en vigor, ja que hi ha molts països que no accepten els retorns d’aquests ciutadans sense aquest document. Dues: que cap jutge estigui investigant aquestes persones. Tractant-se de delinqüents multireincidents, que de mitjana acumulen més de 20 delictes cada un, és una cosa poc habitual. "Els agents es dediquen a parlar amb cadascun dels jutges que tinguin a càrrec una investigació contra aquestes persones perquè els extingeixin el procediment i acceptin l’expulsió", continua Delgado. Una tasca que, en alguns casos, on hi pot haver 40 investigacions en marxa, obliga a allargar els tràmits policials fins als tres mesos. Tampoc se sol expulsar persones amb una vida ja feta a Espanya, amb fills o cònjuges, tot i que Delgado reconeix que es pot donar. Va passar, per exemple, quan es va ordenar la deportació de dos homes acusats d’expandir discursos gihadistes.

Quan s’emet aquesta ordre, la policia té 72 hores per fer-la efectiva. Algunes persones la reben a la presó, al carrer o als calabossos de comissaria després d’haver sigut detinguts acusats de cometre algun delicte. També s’entreguen a l’interior del CIE, on els interns no es poden mantenir més de 60 dies i ingressen sota la supervisió d’un jutge. "Al CIE no s’interna persones sense antecedents policials, ja sigui a Espanya o en altres països de la UE", assenyala Delgado.

Autolesions

Alguns països amb difícils relacions diplomàtiques amb Espanya, com Algèria, es neguen que es produeixi aquest retorn dels seus conciutadans. "Només ho podem fer en casos en què ells tenen un interès policial o amb salconduits que es pacten per la via diplomàtica, però són excepcions", expliquen fonts policials. Per evitar-ho, aquestes persones poden demanar asil, així que s’ha d’esperar que aquest tràmit sigui acceptat o no. "De vegades, i això passa de manera més habitual del que hauria, hi ha persones que en vols comercials s’autolesionen o fan enrenou i alguns comandants es neguen a fer el trajecte amb ells". En altres casos, la Policia contracta vols exclusivament per a ells.

Per països, la majoria d’expulsions són de ciutadans d’origen marroquí, llatinoamericans (principalment Colòmbia, el Perú o Xile) o procedents de països asiàtics (com el Pakistan o la Xina), tot i que també hi ha ciutadans de països de l’Est, entre més d’una trentena de nacionalitats diferents. La tipologia delictiva inclou des de furts, robatoris o amenaces fins a delictes més greus com agressions sexuals o homicidis, passant per violència en l’esport. La policia assenyala que aquells que no poden ser expulsats es mantenen sota "el radar policial", assenyala Prieto.

Notícies relacionades

Desenes de clubs nàutics catalans busquen escletxes legals per esquivar la llei de Costes i evitar el tancament

Samanta Villar: "La maternitat és una dosi de vitamina amb una cara b"

Focus en la seguretat

Des de la Policia Nacional no faciliten dades sobre quantes expulsions de multireincidents estrangers no s’executen. En una entrevista aquesta setmana a Antena 3, Míriam Nogueras (Junts) va dir que aquesta xifra ascendia al 45% dels casos. En aquest sentit, Delgado explica que no totes les persones que reben ordres d’expulsió són delinqüents: la mesura també es pot arribar a aplicar a persones que han arribat irregularment a Espanya, ja sigui a través del mar, travessant les fronteres o superant el visat de turista de tres mesos, encara que no hagin comès cap delicte. "Nosaltres centrem els nostres esforços d’expulsió en aquells que cometen delictes", insisteix Delgado. "Hem de tenir en compte que hi ha molts migrants que venen a Espanya per aportar, per treballar. Nosaltres ens focalitzem en els que suposen un perill per a la seguretat, cosa que està fent que els delictes continuïn baixant", explica Prieto. De fet, les persones que tenen una ordre d’expulsió per no tenir permís de residència poden també iniciar tràmits per regularitzar la seva situació legal a Espanya, sempre que no tinguin antecedents penals o hagin prescrit.