Lawrence Rees, historiador del nazisme: "És un miracle que existeixin democràcies"

El 1990, durant el rodatge d’un documental per a la BBC, l’historiador es va citar a Àustria amb un exintegrant de les Waffen SS. Li va dir, com tants exnazis després, que el Tercer Reich havia sigut una "època daurada". Des d’aquell dia, Laurence Rees (Ayr, Escòcia, 1957) no ha parat d’estudiar aquell període criminal del segle XX. A En la mente nazi. 12 advertencias de la Historia (Crítica) reuneix les seves últimes conclusions.

¿Què diria que impacta més quan tens un nazi davant?

L’absència de penediment. Quan anava a entrevistar-los, estava segur que, davant les meves

preguntes, s’aixecarien irats, però els agradava. Un em va dir: "El problema avui és que la gent que no ha sigut mai posada a prova va pel món emetent judicis sobre els que sí que van ser posats a prova".

Trenta-cinc anys d’investigacions després, ¿entén les seves ments?

La meva dona i els meus fills em renyen perquè diuen que m’estic tornant cada vegada més pesi

mista, però crec que l’estudi de la mentalitat nazi és l’estudi de la mentalitat humana. Tenien el mateix cervell que tenim nosaltres. Simplement, va passar que van viure unes altres circumstàncies.

És una conclusió horrible. Significa això que es pot replicar.

No

existirà mai un altre Hitler. Cada temps i lloc té els seus desafiaments. Però, mentre estem parlant, al món s’estan produint opressions, persecucions, supressió de drets, censura de periodistes. Veiem

racisme, ràbia, la violència nacionalista...

Industrialització de l’assassinat, no.

L’Holocaust va ser el pitjor crim de la Història, efectivament. Però quan pensem en Auschwitz, tendim a imaginar-ne una ver

sió tipus Hollywood, amb un patró: el visionari, els conspiradors, el procés de planificació i l’execució. En canvi, no va ser així. Una teoria psicològica explica que és més fàcil prendre una sèrie de decisions petites que no pas una de gran. Si, el 1933, Hitler hagués dit "ens movem cap a l’extermini dels jueus", hi hauria hagut un cataclisme.

¿Quina seria la seqüència correcta?

Després de la debacle de la Primera Guerra Mundial, la visió era crear un Estat racial en el qual no hi hagués lloc per als jueus. La idea inicial va ser la seva persecució i expulsió. La inflexió es va produir quan Roosevelt va convocar, el 1938, la Conferència d’Evian per saber quines nacions acollirien els jueus. Ningú els va voler. I Hitler va dir: "Sou uns hipòcrites". Com que no tenia un pla clar, els va tancar temporalment en guetos. Després, a l’envair l’URSS, va recordar el que va passar en la colonització d’Amèrica amb els nadius.

Hitler era un home insignificant. ¿Com va arribar on va arribar?

No era líder de res, no podia mantenir una conversa, era incapaç de tenir relacions íntimes. Però tenia un sentit de si mateix exageradíssim. Segons les memòries dels seus companys de pis a Viena, es veu que un dia va dir "redissenyaré el sistema d’aigües residuals", i un altre dia, "escriuré una òpera".

Despropòsits.

Sense la debacle de la Primera Guerra Mundial, hauria sigut un pintor per a turistes. Però l’elit havia fallat, els líders havien fracassat, i ell, que havia sigut un soldat ras, ho va convertir en oportunitat. Va entendre que és molt difícil canviar la mentalitat de ningú i que era important reforçar els seus prejudicis. Va apel·lar a l’emoció. I el que millor li va funcionar va ser la dicotomia "ells i nosaltres".

¿No va tenir mai ni la més mínima dimensió moral?

Ell li hauria dit que sí. Creia en una forma violenta de genètica. En la llei natural els forts destrueixen els febles, un missatge molt poderós per als joves.

A TikTok hi ha 200 comptes pronazis. ¿Pot repetir-se la seducció?

Vaig sortir de les xarxes des que, després de fer una sèrie de sis capítols, em van assetjar els negacionistes de l’Holocaust; però els neuropsicòlegs m’han explicat que el còrtex frontal, responsable dels judicis analítics, no es forma del tot fins als 25 anys. Hitler ho va comprendre de manera intuïtiva.

¿Quin és el seu nivell de preocupació?

¡Estic aterrit! Havent estudiat tot això em sembla un miracle que continuïn existint democràcies, perquè hi ha forces que hi operen en contra, en particular per part dels rics i poderosos. Quan la gent votava els nazis, sabia que la democràcia seria destruïda, però ara veiem com és possible erosionar-la votant a algú i que aquest algú comenci a atacar la llibertat de premsa i de protesta, l’elecció dels jutges, l’Estat de dret.

Notícies relacionades

Claus dels xous de París i Milà

Paul Urkijo, director de cine: "Hi ha més monstres i mentides en la llum que en la nit"

¿Parla de Trump? ¿Paradoxalment, de Netanyahu...?

No puc aplicar les meves advertències a unes nacions en particular. Seria massa presumptuós. Potser si prenguéssim una canya en un bar, li podria traslladar quina és la meva visió, però no és el cas.