Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»

-Absolutament. Estem en cronograma en tots els temes que necessita la implementació. El primer i més rellevant és l'aprovació per part de l'AQU de la proposta global del pla d'estudis. Sense això no podríem acabar de desplegar la resta, però la veritat és que, havent-la obtingut ara, tenim prou marge per tancar el reconeixement dels nostres hospitals com a universitaris, gestió que tenim oberta a la Conselleria de Salut. Amb el pla d’estudis aprovat, tot anirà més ràpid, amb això i amb la finalització del Campus de Salut, una altra aposta forta de la nostra institució.

-Anuncien que centraran el seu nou grau de Medicina en tres eixos: tecnologia, humanisme i compromís social. ¿Què els ha portat a plantejar-ho així?

-El moment actual demana una formació de caràcter integral. Els nostres metges han d’entendre que el món amb IA o sense IA és diferent. No busquem un metge enginyer, però sí un metge amb un alt coneixement científic i tècnic. Però és obvi, també, que el món ens demana cada vegada més metges que tinguin una visió holística de la persona. Les persones no són un fetge o un problema d’oïda, les persones són altament complexes, per això necessitem metges amb mirades que integrin aquesta visió global de la persona. I fixa’t que no dic ni del pacient, ni del malalt, sinó de la persona, i això requereix formació humanística i intel·ligència emocional. Són vitals els llaços entre el treball d’aquests professionals de la salut i els reptes amplis que té la societat.

-¿A què es refereix?

-Al fet que la mirada ha d’anar més enllà de la relació metge-pacient i ser una mirada metge-societat. Per això parlem d’un alt compromís social, perquè els reptes són majúsculs. Bona part de la nostra salut global té a veure amb com ens relacionem amb la resta de persones i amb els contextos comunitaris. El metge ha de tenir una mirada comunitària.

-¿La seva intenció és crear 120 places en dos grups, un en català i un altre en anglès?

-No exactament. La idea és obrir dos grups, i aquests dos grups tindran l’oportunitat, en un bon nombre d’assignatures al llarg dels sis anys, de cursar-les en anglès. Però no és que hi hagi un itinerari en anglès i un altre en català, sinó que tots els estudiants podran optar a matèries en anglès. Ens sembla que així també afavorim la connexió del metge amb el món. Avui dia, l’exercici de la medicina a Catalunya et porta amb freqüència a trobar-te amb pacients de tot arreu. Això sí, hauran de tenir un mínim del nivell B2 per poder aplicar a aquestes assignatures.

-Una de les qüestions més espinoses que envolta la creació de noves places de Medicina són les pràctiques. ¿Com ho estan gestionant?

-Som perfectament coneixedors del teixit sanitari del país, que en alguns moments pot estar una mica saturat per donar cobertura a les pràctiques de tots els excel·lents graus de Medicina que ja s’estan impartint. Aquí havíem d’assumir dos reptes. El primer era en quina mesura podíem incorporar aquests nous estudis sense interferir en els acords amb les universitats que ja imparteixen aquest grau. El segon, complint el primer, era aconseguir pràctiques en totes les especialitats, en tots els àmbits, per poder proveir durant tot el grau els 120 estudiants.

-¿Ho han aconseguit?

-Sí, gràcies a un gran acord firmat amb set hospitals, una cosa molt rellevant. Aquest grau té una gran aspiració de xarxa.

-¿De xarxa?

-Sí, primer, de xarxa interna, idea que fins i tot m’emociona. Serà el grau amb més xarxa interna de tota la Ramon Llull. Ens hem posat d’acord moltes institucions de la universitat per col·laborar intensament: institucions com l’IQS en l’àmbit de biociències; La Salle, pionera en tecnologia en salut o ESADE, que fa anys que forma les direccions generals dels hospitals del país. Hem imaginat una gran xarxa, no basant-nos en un sol hospital. Comptarem amb set hospitals universitaris.

-¿Set? Semblen molts.

-Tres del grup Quirón –el més rellevant, l’Hospital de Barcelona, que reuneix totes les característiques per passar a ser el nostre primer hospital universitari, una cosa que la Conselleria de Salut ha d’acabar de validar en els pròxims dos o tres mesos–, i tot el grup d’hospitals de la Fundació Hospitalàries, que tenen l’Hospital de Sant Rafael, el de la Mercè, el de Sant Boi i el de Martorell. Aquests set hospitals donaran cobertura a totes les pràctiques de tot el grau assignatura a assignatura. Comptarem també amb tres CAPs: el CAP Vallcarca, CAP Sant Gervasi i EAP Dreta de l'Eixample-CAP Roger de Flor, i, seguint amb aquesta lògica de xarxa interna i xarxa externa, hem creat també un consell assessor de personalitats del món de la medicina.

Notícies relacionades

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina segueix al capdavant del rànquing de qualificacions d’accés a la universitat

L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables

-¿Pot avançar la seva composició?

-Està format per diferents referents de la medicina del país i presidit per Jaume Padrós, durant molts anys president del Col·legi de Metges.