Comerç icònic
Lledó Mas diu adeu després de 118 anys
La venda ‘online’ i la falta de relleu generacional fan abaixar la persiana a la botiga degana de la plaça d’Urquinaona, fabricants, importadors i venedors de catifes des de 1907.

Barcelona dirà adeu a una altra botiga més que centenària el mateix dia que acomiadi aquest 2025, el pròxim 31 de desembre, perquè la Mercè i el Felip abaixaran per última vegada en aquella jornada laboral la persiana de Lledó Mas, fabricants, importadors i venedors de catifes des de 1907, que es diu aviat, tot i que en la seva actual adreça postal, al número 4 de la plaça d’Urquinaona, hi són només (que també es diu molt ràpid) des de 1940.
Serà aquest adeu el final d’una història que ha cavalcat a cavall de cinc generacions d’una mateixa família i, com a únic consol, perquè una mica de tristesa els envaeix, és que la raó no és la tan comuna, el preu dels lloguers, sinó la falta de relleu generacional i el fet que aquests temps són tan rars que fins i tot les catifes, que cal tocar primer amb dolçor amb els tous dels dits per prendre la decisió adequada, es compren avui dia amb el fred tacte de la venda per internet. Inconcebible.
La plaça d’Urquinaona és bulliciosa, més pel trànsit, sobretot d’autobusos, que pel de persones. El que ve a continuació semblarà un estrany consell, però si es passeja per allà, fins i tot té la seva gràcia entrar a la botiga pel sobtat silenci que es produeix tot just creuar el llindar. És, es podria dir l’efecte catifa, una mena de pau que potser va ser el primer que va enamorar els creuats, que de tornada de les seves guerres contra l’infidel es van emportar com a botí les primeres catifes que es van conèixer en aquesta part d’Europa.
Els orígens de Lledó Mas no són tan ancians, però, això sí, igual de cridaners. José Lledó va obrir el primer negoci el 1907 al cor gòtic de la ciutat, en carrers com Petritxol i Avinyó. Venia de Crevillent, una vila d’Alacant que, poc es remarca, va ser fins fa no gaire la més fructífera fàbrica de catifes d’Espanya, amb desenes de tallers, suficients com perquè tres de cada quatre peces d’aquesta artesania que es venia al país o s’exportaven a la resta d’Europa sortís just d’aquest poble alacantí.
Viatges internacionals
Notícies relacionadesFins a principis dels 90 van tenir els Lledó la seva pròpia fàbrica a Crevillent (Alacant), però la part més romàntica d’aquest negoci és una altra, els viatges del Felip i la Mercè pel món a la recerca de material amb què proveir la botiga, expedicions a Benarés, Jaipur, Kerala, l’Índia o el Pakistan, al costat sud de la frontera amb l’Afganistan, poble a poble, a tancar tractes amb una encaixada. En realitat, sacrificaven els seus dies de vacances per a aquests viatges de feina, però, amb tot, fa una sana enveja escoltar dels seus llavis aquestes històries.
Tot això, aquesta mena d’invisible cordó umbilical que uneix Barcelona amb el cor d’Àsia, es perdrà amb l’adeu de la botiga i, també, a la seva manera, la plaça d’Urquinaona perdrà una altra de les seves senyes d’identitat.
- Desigualtat econòmica El nou municipi de Barcelona en el top 3 dels més rics de Catalunya: té més de 66.000 euros de renda personal anual
- Polítiques d’estrangeria El Govern expulsa 10 estrangers reincidents cada setmana a Catalunya
- BARCELONEJANT La febre de les ‘blind boxes’
- Gestió del litoral Desenes de clubs nàutics catalans busquen escletxes legals per esquivar la llei de Costes i evitar el tancament
- Universitat a Catalunya Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»
- ASSUMPTES PROPIS Lawrence Rees, historiador del nazisme: "És un miracle que existeixin democràcies"
- CANVI EN EL SóNAR Sortir-ne escaldats
- TENNIS Djokovic cau i Shanghai tindrà una insòlita final entre cosins
- Alpinisme "Semblava la pel·lícula de la meva vida"
- CICLISME Pogacar fa a la Llombardia el que Merckx mai va aconseguir