"Faig el cafè a la terrassa sí o sí"

Les terrasses són el territori més cobejat dels bars de Barcelona quan arriba el bon temps, tot i que aquests dies els interiors dels locals amb aire condicionat els guanyen la batalla en alguns moments del dia. ¿Què fa llavors David Serrat a la una del migdia, amb una calor letal, establert en un vetllador gairebé desert al carrer de Pau Claris mentre fa malabarismes perquè el para-sol el protegeixi per complet? Aquest jove d’uns trenta anys explica que no és masoquisme, sinó el ritual estival d’"una canyeta i un cigarro", quan la seva oficina fa jornada intensiva i opta per dinar tard, però necessita un petit break laboral.

Al matí i migdia d’un dia feiner d’agost amb temperatures tòrrides, només practiquen l’oci de terrassa treballadors en actiu i turistes que volen contemplar el colorit humà de la ciutat. Per descomptat, tots trien "el costat ombra o el para-sol", com ell, que canvia de bar segons l’hora i època de l’any.

El centre de la capital catalana és cosa a part, perquè sempre hi ha algun turista disposat a disfrutar del sol local, tot i que sigui a costa d’abrasar-se, com les canadenques Cheryl i Mackenzie, exposades en una terrassa en una cantonada de la plaça d’Urquinaona. "No ens dona temps d’anar a la platja a Barcelona –al cap de dos dies arriben a Sant Sebastià–, així que volem agafar una mica de color mentre descobrim la ciutat", diu la primera, vermella i suant la cansalada tot i anar amb tirants.

El centre i els barris

Molt a prop, a la reina de les terrasses, la del bar Zurich en plena plaça de Catalunya, un responsable explica que la clientela sap aquests dies que "passarà calor a tot arreu", així que tant s’endinsa al mític local que entre la seixantena de taules-mirador sobre la vorera. "S’asseuen a prendre alguna cosa per combatre el cop de calor", diu, però el fet singular és que "s’hi estan menys estona de l’habitual, al cap de 10 o 15 minuts s’aixequen per la temperatura". Com a resultat, aquests dies es multiplica la feina a l’"haver-hi més rotació". Els barcelonins que allà se citen coincideixen sobretot amb francesos i italians, explica la mateixa font. I cada franja horària té una beguda estrella, del cafè, fins a les cerveses, passant per aigües i refrescos. Les caixes per reposar una popular beguda es multipliquen aquests dies.

Tanmateix, als barris els veïns que no han fugit de la ciutat tenen clar que les terrasses són una activitat vespertina i d’interacció social, de manera que en les hores amb el mercuri disparat moltes lluen buides, amb les taules metàl·liques ardents. Al passeig de Sant Antoni, molt a prop de l’estació de Sants, només uns viatgers veneçolans que esperen un tren han volgut "aprofitar el temps disfrutant de la ciutat". "Fa molta calor, però hi estem acostumats i preferim veure l’ambient que posar-nos dins d’un bar, el dia és preciós", relata una de les viatgeres, ventall en mà.

Ple només per sopar

Al bar Lugar de Tapas, un cambrer explica que fins a la tarda la zona està tranquil·la, així és tot l’estiu, però especialment aquests dies, en els quals les cadires s’amunteguen i no es col·loquen totes fins que baixa el sol. Pocs s’atreveixen tampoc a devorar una cervela del Frankfurt Pedralbes, en el mateix eix, al migdia. "No puc dinar al carrer amb aquesta temperatura, m’asfixio, només beure unes canyetes ràpid", assenyala un client. El cambrer ratifica que malgrat l’èxode dels barcelonins, a l’hora del sopar no quedarà ni una de les taules a l’aire lliure.

Notícies relacionades

La calor frena l’afluència diürna a les festes de Gràcia

Tips de les residències d’estudiants a Collblanc

Al carrer de Sants, la terrassa del Sant Bartomeu juga en una altra lliga, té unes estones de torrar-se i d’altres d’ombra i lleugera brisa, però gairebé sempre està plena. "Als que no marxem de vacances només ens queden les bones estones en les terrassetes, tot i que aquests dies et moris de calor". I l’estona de l’aperitiu és "sagrada" per a la Carme i les tres amigues del barri d’Hostafrancs, a punt de jubilar-se. "I a més el cigarret entra millor", riu, davant dos núvols de fum. Un cambrer confirma que "fumar pot més que la calor", fins i tot en les hores punta de graus centígrads.

A l’hora de dinar, aquest mateix argument anima alguns vetlladors a les voreres ombrejades, tant allà com en eixos estratègics de l’oci de terrassa com Enric Granados i la Rambla de Catalunya, on fins i tot alguns havien instal·lat grans ventiladors com a pal·liatiu. Les que superaven els 35 graus o no tenen tendals XXL es mantenien verges. Altres clients busquen la fórmula mitjana: "Per dinar millor dins amb l’aire a tota màquina, però el cafetó fora tant sí com no", conclou la comercial Marta Arias, a Consell de Cent, que confessa aguantar millor la suor perquè li queden només tres dies per fugir a la Cerdanya.