La Boqueria es rendeix: el «menjador» turístic devora el mercat tradicional

No és nou veure visitants menjant a dos queixos cucurutxos de pernil ibèric, empanades de tonyina, sucs de fruita, ostres, pizzes, peix fregit, safates de fideus i tants altres plats preparats ràpids que des de fa anys s’han anat forjant a les parades de la Boqueria al caliu de la demanda turística. Però sí que ho és el desproporcionat ressò que ha adquirit en les últimes setmanes el que va néixer com a activitat complementària: el famós (i fals) ‘take away’ per menjar a peu de mercat. Després de l’aturada de la pandèmia, la recuperació del mercat sembla que passa per una total rendició a la seva faceta de «menjador» turístic, ja que deixa en un mínim percentatge les parades que només venen producte fresc (o preparat per menjar a casa) al recinte tradicional més gran de la ciutat. Els visitants han tornat en bloc: 17 milions el 2022 i en l’actualitat entre 20.000 i més de 60.000 al dia, segons les dates.

L’hora de menjar exemplifica l’eclosió sense treva del fenomen gastronòmic. Aquest diari no va aconseguir localitzar cap clienta amb carretó de comprar. Per contra, les barres dels 10 bars del mercat estaven plens de gom a gom, sobretot de viatgers, igual que les desenes de taulells on es despatxava tota mena d’aliments a punt per portar a la boca. En general no incompleixen la normativa, indiquen des de Mercats de Barcelona, perquè l’article 88 de la seva ordenança general especifica que cada parada, dins de la seva especialitat de producte, pot realitzar tota la gamma de preparacions, fins i tot a punt per consumir.

No estan autoritzats els espais de degustació (en una zona específica per a aquesta finalitat, com sí que es permet a Sant Antoni i al Ninot des de la seva reforma, en un annex normatiu), una mesura que genera malestar a l’Associació de Comerciants de la Boqueria, que voldria ordenar l’activitat i les seves zones. Però l’ajuntament insisteix que «només» poden elaborar el seu producte i despatxar-lo perquè el comprador el pugui menjar on vulgui. El resultat és que se sol fer al mig del passadís, en portals de l’entorn o a la plaça de la Gardunya, convertida en un pícnic a la fresca. A partir de tres o quatre euros és possible omplir l’estómac.

Aquesta regulació genèrica ensopega amb la idiosincràsia d’aquest monumental mercat i ha determinat una evolució descontrolada. Així, a la Boqueria es pot trobar una paradeta de menjar preparat on es cuina una paella davant del taulell mentre desenes de persones fan fotos, demanen racions i les engoleixen allà mateix.

La perversió del pollastre

Un altre exemple que il·lustra el creixement desenfrenat de l’oferta de menjar elaborat és el cas dels llocs de la polleria Avinova, un negoci familiar de qui durant anys va ser president de la Boqueria, Salvador Capdevila. Com que ha sigut traspassat fa poc i ha de mantenir l’epígraf d’aus, els nous titulars han optat per mantenir uns quants pollastres i dotzenes d’ous en un lateral mentre que el lloc s’ha ampliat i està ple de ‘nuggets’ amb patates fregides, espirals de patata, ‘pintxos’ de pollastre i fins i tot begudes i fruita per completar el menú, a més d’empanades i tota mena de menjar ‘take away’. El personal es concentra al costat rendible, per descomptat, mentre animen el consum.

Sense oblidar el cas del bar Pinotxo, ara en mans de la justícia. El model familiar ha sigut rellevat per una empresa a preu d’or i al seu passadís els empleats capten els comensals.

Les plantilles de treballadors, moltes vegades sud-americans i sense rastre de cap patró, demostra la progressiva extinció de les estirps de comerciants de sempre a favor del pur negoci de la venda. S’han produit una dotzena de traspassos des de l’any passat, quatre a persones físiques i vuit a jurídiques. Encara no són tan cars com abans, però continua sent una inversió que apunta més a empresaris que a comerciants vocacionals.

Hi va haver un moment en què semblava que la crisi sanitària podia aportar un canvi a l’activitat comercial. Però, finalment, el retrobament ciutadà que es va produir amb els mercats de barri no ha tingut lloc al més famós de la ciutat, totalment condicionat per estar enganxat a la Rambla. La Boqueria va quedar buida durant la pandèmia, sense turistes. Van tornar-hi els veïns i alguns barcelonins, però finalment han preferit reconnectar amb els mercats del seu entorn més pròxim per comoditat, apunten fonts de l’Associació de Comerciants, que creuen que l’afluència ha crescut, tot i que les comparacions són difícils perquè només hi ha comptadors automàtics des de la pandèmia. El comprador de ciutat no torna perquè, sens dubte, l’espai és incòmode per comprar en molts moments del dia, totalment envaït per viatgers amb fam de fotos, de menjar i de tafanejar. El president el mercat, Jordi Mas, no oculta el seu descontentament perquè el mercat «s’escapa» a la ciutat a falta d’un cop de timó municipal, explica.

Singularitat per domesticar

D’aquesta manera, l’històric espai torna a enfrontar-se al debat dels últims anys: sucumbir als diners del turista, que implica funcionar de facto com un espai de degustació a preu fet, o mantenir el producte de sempre a risc d’arruïnar-se, perquè ja no compten amb prou clientela arrelada. Amb més de 170 negocis (després de diverses amortitzacions per esponjar el recinte i la unió de parades per ampliar-les), es dona per fet que l’oferta és excessiva per alimentar només població de barri i que és necessari imposar una fórmula mixta.

El gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Màxim López, recorda que no només és una qüestió de volum de veïns, sinó de rendes. Així, en xifres rodones, la Boqueria potencialment podria alimentar el Raval i Gòtic (que sumen uns 60.000 residents), però el mercat de Santa Caterina també pot atraure el veïnat del Gòtic a més del de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (un total d’uns 40.000, apunta), malgrat acollir una quarta part de l’oferta de parades respecte a la Boqueria. La dimensió de la Boqueria es justificaria com a mercat de ciutat, però aquest flux ja no existeix més que per a compres puntuals. Només per a productes que la gent creu que no trobarà en cap altre lloc. No obstant, la renda mitjana de la població del Raval és del 50% respecte a la mitjana, en comparació amb el 70% del segon cas. I del 100% al mercat de Sant Antoni, que també queda a prop. Els comptes no surten perquè la Boqueria visqui de vendre fruita, verdura, carn i peix.

Notícies relacionades

Veïns del Fòrum demanen restriccions a més festivals

El 84% dels bars i restaurants de BCN són de lloguer

López afegeix que durant l’eclosió de la covid-19 la prioritat va ser la supervivència del mercat, la recuperació de la seva activitat. Ara toca parlar de futur, com ja s’apuntava en una mesura de govern del 2018 per regular la singularitat del recinte com mereix, no amb la normativa genèrica de mercats. Però per a això és precís obrir un procés de diàleg amb els operadors.

La seguretat jurídica de la normativa vigent protegeix ara la major part de l’activitat que s’exerceix encara que en alguns casos estigui pervertida, defensa el gerent. Assegura que hi ha contínues inspeccions i que es dona el toc d’alerta als casos més descarats que desdibuixen la funció original dels mercats de proveir d’aliments la població. «Poden vulnerar l’essència del negoci, però no és sancionable» en aquests moments, manté.