Barcelona treu pit del seu pla contra la crisi climàtica però amb una contaminació per sobre del límit europeu

Són projectes que segurament s’haurien fet igualment, però que units permeten traçar un fil conductor i una voluntat política. Passa el mateix amb el Pla de Barris, amb inversions en veïnats desfavorits als quals s’atorga un pressupost determinat, un calendari i uns objectius. El 15 de gener del 2020, Barcelona va declarar l’emergència climàtica i es va marcar un full de ruta que va de l’urbanisme a la mobilitat, passant per l’eficiència energètica, el consum responsable d’aigua o l’alimentació de proximitat; tot, amb la mirada posada en la lluita contra la crisi climàtica. L’ajuntament va posar sobre la taula 78 mesures municipals i aquest dimarts, a escassos dies que la llei prohibeixi qualsevol acte amb aroma electoral, s’ha fet balanç. Positiu, per descomptat, amb el 96% dels projectes ja executats o en marxa. Malgrat les mesures, els nivells de contaminació han anat augmentant en els últims mesos, i el volum de trànsit està en límits molt similars als d’abans de la covid.

«Això no és un simulacre», deia el vídeo que resumia el rumb sostenible del consistori, en el qual apareixia una Barcelona inundada, amb la figura de l’estàtua de Colom traient el cos per sobre de l’aigua, amb una veu en ‘off’ greu, instant a prendre mesures immediates abans que sigui massa tard.

Els eixos verds, la reforma de Via Laietana o de Pi i Margall, els carrils bici, la protecció d’entorns escolars, millorar l’accessibilitat del transport públic, la zona de baixes emissions, l’electrificació del port, l’aposta per l’energia solar o la recollida de residus porta a porta. De les 78 mesures proposades, 31 ja s’han executat, 46 estan en procés i una s’ha d’iniciar. El pla inclou 25 projectes més que competeixen a altres administracions, dels quals, segons ha assenyalat aquest dimarts el regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ja estan en marxa 22. El regidor dels Comuns ha resumit el gruix de les mesures en quatre blocs: «Primer, la mobilitat sostenible; segon, l’eficiència energètica; tercer, l’alimentació sana baixa en proteïna animal, i quart, els residus».

Superilla Barcelona

En l’àmbit de l’urbanisme, el vaixell insígnia és sens dubte el projecte Superilla Barcelona, presentat el novembre del 2020 amb els seus 21 eixos verds i les seves 21 noves places. L’execució del pla a Consell de Cent, Borrell, Rocafort i Girona, després que els operaris hagin treballat a preu fet durant tota la setmana, hauria d’estar acabada abans de les eleccions, i serà sens dubte una de les principals banderes dels Comuns de cara al 28-M. La transformació d’aquests quatre carrers i les places que generaran (això últim salta al pròxim mandat) generarà, assenyala el consistori, 58.000 m² per als vianants que ara són un terreny reservat al vehicle privat. L’objectiu del govern municipal és que el 2030 hi hagi 1 m^² més de verd per habitant.

Els canvis, no obstant, es perceben encara de manera molt tímida, entre altres coses, perquè la mobilitat no depèn només dels desplaçaments interns, hi ha, a més, els més de 530.000 vehicles que diàriament entren a Barcelona des de tots els punts de l’àrea metropolitana i més enllà. De fet, el trànsit és pràcticament el mateix que abans de la pandèmia (un 4% per sota, segurament gràcies al teletreball). De fet, segons l’enquesta de mobilitat en dia feiner, la mobilitat privada el 2021 era, en percentatge, superior a la del 2019, un 25,4% versus 22,8% del total. És probable que en els resultats del 2022, amb la recuperació del transport públic, les dades s’anivellin a favor del metro i el bus, però el cert és que el cotxe continua sent un actiu fonamental a la ciutat.

Pol·lució

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Això té una traducció en la contaminació. Amb la zona de baixes emissions, el consistori va assegurar que ara es realitzen més de 600.000 desplaçaments menys en vehicles antics. Però això no implica que hi hagi 600.000 moviments menys amb cotxe, sinó que ara aquestes persones utilitzen cotxes més sostenibles. Les dades que recull mensualment el portal Contaminació Barcelona exhibeixen un creixement del diòxid de nitrogen (NO²), causat majoritàriament pels cotxes. Després de dos anys de pandèmia, els nivells han tornat a superar el límit marcat per la normativa de qualitat de l’aire de la Unió Europea, però seguim per sota dels registres del 2019.

Quant a les partícules en suspensió, creades en part pel rodolament dels pneumàtics i la frenada dels vehicles, els nivells a finals del 2021 eren els més elevats des del 2012, però en aquest cas, seguim molt lluny del sostre marcat per la legislació comunitària. Així les coses, sembla clar que l’efecte de totes les mesures plantejades amb la declaració d’emergència climàtica començarà a notar-se a mitjà termini. I sempre que vagi acompanyat d’una reducció efectiva de l’ús del vehicle privat.