Les obres de la Rambla destapen les restes d’una caserna erigida el 1792

No ha sigut una sorpresa. «Ja ho esperàvem i ja sabíem què hi havia aquí», afirma l’arquitecte Xavier Maese, membre del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que juntament amb Carles Carbonell, responsable de l’excavació a la part baixa de la Rambla amb motiu de les obres de la seva reforma, han explicat quines restes arqueològiques han aparegut amb motiu dels treballs de reforma de l’avinguda en el seu tram més pròxim al mar.

No és una sorpresa perquè estava clar que la vida que la ciutat atresora en aquesta zona emergiria parcialment quan el picot actués. També és cert que tots dos coincideixen que no hi ha hagut troballes tremendament rellevants. Però sí que mereixen una menció abans que, una vegada es completi la fase, es tapi tot una altra vegada.

10.000 metres de caserna

El més destacable que ha aparegut, a part d’un paviment del segle XV, són les restes d’una caserna militar de cavalleria erigida el 1792, durant el regnat de Carles IV de Borbó, per allotjar tropes, i que limitava amb la Rambla, amb el límit de l’edifici de la Delegació de Defensa, al carrer del Portal de Santa Madrona, amb les Drassanes i amb un altre element que ha aparegut, l’entrada de la mateixa caserna.

En suma, una caserna que tindria aproximadament la mida d’una illa de l’Eixample, uns 10.000 metres quadrats. El desmuntatge de l’edifici va començar el 1935, i poc després, als anys 40, es va aixecar l’immoble que acull la Delegació de Defensa.

L’entrada i les cuines

Per tant, s’ha trobat la base de l’edifici militar, cosa que va quedar després que es desmuntés. Maese i Carbonell han ensenyat algunes parts del recinte que han quedat a la vista. En un informe s’observa un dels murs de la caserna, i al costat un tram del pati en el qual les tropes havien de fer exercicis.

A uns metres, en direcció al mar, l’entrada del recinte. I poc més a prop de Drassanes, la zona de les cuines. Els investigadors s’encarregaran ara de recopilar informació, per exemple sobre quants soldats havia d’allotjar la instal·lació.

Una casa amb recursos

Normalment, si la troballa és rellevant, es retira perquè es conservi al Museu d’Història de Barcelona, han remarcat els especialistes. Del que ha aparegut per ara, només un element ha sigut retirat: un paviment del segle XV decorat que estava vinculat a una font ornamental octogonal, de la qual ha aparegut només la base. El paviment corresponia a un pati que començava en la prolongació del tram central de la Rambla i ha sigut traslladat al Servei Arqueològic. La font era sota del que ara és el pas de vianants del costat Gòtic de la Rambla, a la part més baixa, el que porta a la Foneria de Canons.

La casa devia ser propietat d’algú amb recursos, i es trobava dins de la zona protegida per la muralla del segle XIV, que en aquest punt feia una petita corba cap a Drassanes. Al segle XV, la muralla es va ampliar i va incloure la zona del Raval.

Notícies relacionades

Comencen les obres del primer tram de la Rambla: 10 milions de pressupost i 18 mesos de calendari

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

Sobre aquest domicili, entre molts d’altres, es va fer la Rambla, per la qual cosa les vivendes van ser demolides. A la superfície descoberta per les obres, s’aprecia que hi ha paviments de diferents altures, corresponents a èpoques diferents, perquè una part de clavegueram queda a l’altura d’un dels terres, i lògicament estava per sota del que existia quan es va construir.

Semibaluard

Uns metres cap al mar ha aparegut un semibaluard del 1774, que era a prop del final dels jardins del pròxim Convent de Sant Francesc. I des d’allà partia una rampa que servia per pujar a la muralla de mar, ha precisat Carbonell. Les troballes, segons els especialistes, no retardaran les obres de la Rambla en aquesta fase, ja que forma part del calendari previst que apareguin restes que requereixen certa anàlisi i en alguns casos, una intervenció laboriosa, una cosa que no ha passat en el d’aquest tram dels treballs.