Balanç municipal

Barcelona ha retirat 2.325 barreres de formigó i 5.550 pilons de les terrasses covid

  • Després de consolidar 1.131 vetlladors autoritzats durant la crisi sanitària i autoritzar gairebé 500 plataformes homologades a la calçada, es recuperaran 515 places de càrrega i descàrrega, 510 d’aparcament de cotxe i 3.750 de moto

A1-167945345.JPG

A1-167945345.JPG / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Els últims pilons i barreres de formigó New Jersey que delimitaven les anomenades terrasses covid, autoritzades de manera extraordinària per pal·liar les restriccions de la pandèmia en l’hostaleria, desapareixeran en les pròximes setmanes del paisatge de Barcelona, d’on ja s’han retirat gairebé 8.000 peces. Al seu lloc s’hauran instal·lat les gairebé 500 plataformes homologades per a taules i cadires en els vetlladors que han aconseguit la llicència definitiva i optat per la seva instal·lació, mentre que d’altres tornaran espai d’aparcament i càrrega i descarrega. L’ajuntament ha donat a conèixer avui dimarts el seu balanç final de terrasses autoritzades (també a les voreres), que ja va avançar en exclusiva EL PERIÓDICO, el mes passat: a1.131, d’entre les 3.668 excepcionals que durant la crisi sanitària van aconseguir implantar-se per primera vegada o com a ampliacions d’altres ja existents.

De les 1.550 que eren a la calçada i per a les quals l’ajuntament va modificar l’ordenança de terrasses, es va donar llum verda a 574, tot i que 79 hi han renunciat voluntàriament o no han sol·licitat la plataforma pertinent. L’objectiu municipal era donar prioritat a aquestes peticions, d’acord al fet que no usurpaven espai per als vianants sinó el que anteriorment havien ocupat vehicles estacionats. Es va anunciar a l’estiu del 2021 que hi hauria facilitats per a tots ells. Finalment 550 van desistir perquè no els compensava econòmicament (el projecte arquitectònic i la plataforma suposaven una forta inversió, malgrat les subvencions), i 426 més d’aquests casos van ser denegats per «no ajustar-se als requisits».

En termes de retirada de les velles estructures, que tant criticaven els carrers, en els pròxims dies se n’hauran retirat 1.387 (nou de cada deu), amb l’objectiu de finalitzar aquesta tasca l’abril, tret de casos puntuals en situació de recursos. Segons ha detallat avui l’àrea d’Urbanisme, fins ara s’han tret 2.325 blocs de formigó i 5.550 pilons. Quan es completi el procés es recuperaran 515 places de càrrega i descàrrega, 3.750 d’aparcament de moto i 510 de cotxe.

Resta de les plataforma

Pel que fa al nou mobiliari, a finals de març s’haurà arribat a les 440 plataformes, el 89% del total. Les 55 restants estan pendents de tràmits d’instal·lació o de la disponibilitat per part dels proveïdors i s’acabaran de muntar al llarg de l’abril, ha assegurat el consistori.

Pel que fa als volums totals de vetlladors en joc, com va avançar aquest diari, hi va haver 2.899 peticions, que es van saldar amb alguna una mica menys de 1.150 terrasses noves (474) o ampliades (657) respecte a la prepandèmia. Segons la mateixa font, sumen 5.528 taules i 21.536 cadires (incloent-hi les preexistents). D’aquesta manera, s’han denegat 1.435 peticions, que l’ajuntament atribueix al compliment dels articles de l’ordenança de terrasses i les especificitats de cada districte. En altres casos, no han arribat a bon port perquè les sol·licituds presentaven defectes no esmenables o «els mateixos restauradors han desistit». En aquests moments només resten «casos puntuals en tràmit de resolució definitiva».

Com ja es va informar, Ciutat Vella copa el percentatge de denegacions, on els criteris han sigut molt restrictius. En xifres, l’Eixample suma 622 denegacions, per la seva dimensió, però també és el districte on s’han consolidat més terrasses, 346.

Dades de ciutat

Notícies relacionades

Després de l’intens procés que ha portat més d’un any, Barcelona passa a tenir un total de 6.375 permisos de terrasses permanents, que signifiquen 29.858 taules i 114.056 cadires, comptant amb les que s’han anat guanyant per processos ordinaris. L’ajuntament assegura que vetlla «per preservar l’equilibri d’aquesta activitat» amb la convivència veïnal i el descans mitjançant inspeccions i controls, així com mesures per «reduir molèsties i soroll». El Gremi de Restauració de Barcelona va considerar positiva l’evolució, posant en valor l’activitat econòmica i la funció social que suposen aquests muntatges. Per a la FAVB, en canvi, són massa per la seva afectació a l’espai públic.

Entre aquestes últimes mesures restrictives figuren la declaració de zones saturades i tensionades acústicament de diversos carrers i places (Enric Granados, a l’Eixample; les places del Sol, de la Vila de Gràcia, de la Virreina, del Diamant i de la Revolució, a Gràcia); els carrers de Joaquim Costa, d’Escudellers, la plaça dels Àngels i la de George Orwell, a Ciutat Vella; i la plaça dels Jardins de la Mediterrània de Sants-Montjuïc, amb horaris retallats i on no se’n poden instal·lar més.