Barcelona no escapa a la crisi global del dret a la vivenda

«Podem parlar d’una crisi global de la vivenda», adverteix Raquel Rolnik, exrelatora del Dret a la Vivenda de l’ONU entre el 2008 i el 2014, de passada aquesta setmana per la capital catalana. Rolnik és catedràtica d’Urbanisme de la Universitat de São Paulo i forma part dels ponents convidats al congrés de vivenda ENHR 2022, que l’Ajuntament de Barcelona i l’institut internacional European Network for Housing Research organitzen fins divendres.

Abans d’intervenir en una conferència aquest dimecres, la professora alerta de la «colonització» amb què «el capital financer» ha penetrat en urbs de tot el planeta. Afirma que s’ha infiltrat mitjançant l’expansió dels fons d’inversió i la proliferació dels pisos turístics. L’experta creu que l’accés a una vivenda assequible «està més en risc ara» que fa una dècada. «Hi ha una competició entre la gent que necessita lloguer per viure i els desitjos de rendibilitat» de grans corporacions financeres que han irromput al mercat immobiliari», diagnostica Rolnik. A més, observa que va impactar Barcelona «l’onada de la crisi de la vivenda en propietat i ara s’enfronta una altra vegada amb un fet molt dur com és la crisi del lloguer».

Una crisi «particular»

«Estem passant per tot el planeta per una crisi i té a veure que la vivenda s’ha convertit en un actiu financer per a grans inversors globals», postula Rolnik, que matisa que «la crisi es manifesta a cada ciutat de manera molt diferent, i la que viu Barcelona és particular». «Aquí se suma la vivenda com a actiu financer amb la turistificació, que posa la ciutat sota tensió», carrega.

A part, la catedràtica al·ludeix a «la trajectòria històrica de la ciutat» per descriure les xacres al blindatge d’aquest dret. «La crisi hipotecària va tocar molt fort Espanya i, en particular, Barcelona. Una part de l’estoc que va quedar buit pel gran nombre de desnonaments s’ha convertit en vivendes de lloguer en mans de fons d’inversió. Ha sigut incentivada pels governs dels Estats, al permetre la lliure circulació de capitals financers sense cap tipus de barrera. Això es combina a Barcelona amb el fet de ser un destí turístic amb una pressió forta del lloguer de curta durada».

Rolnik afegeix que el parc de vivenda pública a Barcelona continua resultant insuficient: «La ciutat ha fet esforços molt grans de promoció de vivenda social, cooperativa i de lloguer social, però és absolutament insuficient davant la demanda de la ciutat».

Un «taló d’Aquil·les»

Notícies relacionades

L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar

Les parades de floristes de la Rambla estrenaran quioscos desmuntables

«El nostre taló d’Aquil·les és el model històric del qual venim i tenir un parc de vivenda protegit molt petit», reconeix el gerent de vivenda de l’ajuntament, Javier Burón: «Tot el sector públic espanyol suma unes 350.000 vivendes de lloguer. És una particularitat espanyola, catalana i barcelonina i un factor diferencial clar amb altres ciutats europees».

Burón indica que Barcelona es troba en un «repte» per modificar l’oferta de vivenda. Davant l’habitual retret que es llança a Ada Colau per no haver assolit les 8.000 vivendes públiques que va prometre, contraposa que «el volum d’obres, de compra i de captació d’ajudes que maneja Barcelona no el maneja ningú a Espanya». Rolnik prescriu «molta més acció per part de la Generalitat i de l’Estat per oferir vivenda social» a Barcelona. Malgrat l’anàlisi pessimista que ofereix, la catedràtica veu esperança en les protestes de plataformes i sindicats de vivenda. «Només la pressió dels ciutadans és capaç de provocar una resposta dels governs per canviar de paradigma», conclou.