Zona verda a Barcelona

Les obres del parc de l’Oreneta inquieten els veïns de Sarrià

  • La pavimentació i urbanització prevista per l’ajuntament posa en peu de guerra els defensors de l’espai forestal

  • El consistori afirma que introduirà canvis en el pla inicial, però els usuaris exigeixen un nou projecte executiu

A1-122413242.jpg

A1-122413242.jpg / Simone Boccaccio (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El parc Castell de l’Oreneta necessita una intervenció. Té parts abandonades i vegetació malmesa que cal arreglar. En això és gairebé en l’únic que coincideixen les entitats defensores del parc i l’ajuntament. En la resta, disparitat de criteris centrats en el què cal fer i en el com. La diferència d’opinions té la base en l’oposada concepció del parc: per a uns, un espai forestal apèndix de Collserola que hauria de formar part del Parc Natural; per a altres, un parc municipal, categoria que va adquirir el 1978 quan va passar en mans del consistori barceloní. 

De moment, les obres estan en repòs i els veïns exigeixen que res es mogui fins que hi hagi acord. «L’entrada d’excavadores seria considerada una declaració de guerra. La fi del diàleg», sosté Jordi Bigues, membre de Les Amigues i Amics del Parc Forestal de l’Oreneta. No en va, les obres inicialment previstes contemplen, entre d’altres, un moviment de terra de 6.022 metres cúbics, la possible tala d’arbres (fins a 148) i la retirada de 6.850 metres quadrats de vegetació. 

Llentiscles salvatges

Al febrer, l’ajuntament va aprovar el projecte d’intervenció amb un pressupost de gairebé dos milions d’euros focalitzat en la pavimentació de camins i la construcció de murs a partir de gabions (cistella de filferro farcida de terra o pedra). No es deia res de rehabilitar la part patrimonial ni de les mines d’aigua; a més, es pretenia buidar la bassa. Van saltar les alarmes entre el veïnat. Contrari a la pavimentació i a l’ús de gabions, i partidari de la renaturalització del parc i de la salvaguarda dels elements patrimonials, mines, fonts i basses; a més de, per descomptat, actuar sobre els camins que estan en mal estat (només aquests) i dels espais afectats per l’erosió.

«Si hi ha un camí per arreglar, que l’arreglin; però no és necessari pavimentar-ne tant. Amb això, la idea d’acostar el bosc a la ciutat es perverteix i s’acaba acostant la ciutat al bosc. I amb l’emergència climàtica no és admissible». Paraula de Montse Busto, veïna i usuària del barri de tota la vida que enyora l’abundància vegetal d’abans. «Un dia va aparèixer un arbust retallat, rodó, com si això fos Versalles. És el símbol del que vol l’ajuntament, i nosaltres volem els llentiscles salvatges, no rodons», explica. Bigues ho resumeix: «Volem naturalitzar i restaurar el parc; ells volen urbanitzar-lo, pavimentar-lo i omplir-lo de gabions que desfiguraran el seu caràcter de bosc urbà i el seu encant».

Necessitat d’un pla director

Notícies relacionades

Al maig hi va haver reunió i l’ajuntament va acceptar moltes de les propostes veïnals, com ara reduir el nombre de camins a pavimentar, l’ús de gabions només en casos extrems i recuperar la bassa. Però res d’això consta per escrit, tampoc les recomanacions realitzades per part del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC). Així que els veïns exigeixen una nova redacció del projecte executiu abans de començar, no amb les obres en marxa com pretén l’ajuntament. No se’n refien. «Volem saber quins camins es pavimentaran i quins no. Resulta que la reducció podria ser del 33% però sense reduir l’extracció de terra. És poc seriós», afirmen des de Les Amigues i Amics del Parc Forestal de l’Oreneta. Estan enfadats, tant, que amenacen de declinar la invitació per assistir a la comissió de seguiment de les obres que el consistori ha constituït per informar periòdicament els veïns. 

De fet, l’entitat va més enllà i demana un pla director del parc i la consideració global de jardí històric catalogat. Fins i tot, la seva incorporació al Parc Natural de Collserola.