La festa major de la pólvora
El com, quan i per què del nou piromusical de la Mercè
Quatre castells de focs idèntics ascendiran des de les quatre cantonades de Barcelona de forma simultània
zentauroepp50039192 bcn200924182148 /
La Mercè del 2020 serà, comparada amb qualsevol de les més pròximes edicions anteriors, de butxaca. Als espectacles amb cita prèvia hi hauran pogut assistir, a tot estirar, unes 100.000 persones. Una butxaca gran, sí, però, comparativament, una butxaca. La paradoxa resultarà ser (si la meteorologia no ho impedeix) que el piromusical, colofó de tota Mercè de l’era moderna, potser aconseguirà un rècord de públic incomparable. Serà impossible de quantificar, però els focs artificials de la festa major es podran disfrutar des de tots els barris de la ciutat i des de gran part de balcons, finestres, places i carrers. Poc menys de 100.000 persones es reunien de vegades als peus de les fonts de Montjuïc per acomiadar la festa major. La xifra sembla fàcilment superable aquest diumenge a partir de les 10.03 hores de la nit. ¿Com? Vet aquí el que cal saber i, de propina, alguna cosa de context.
Primera qüestió. Seran els primer focs artificials de Barcelona sincronitzats via satèl·lit. No serà aquesta vegada pel vici tan barceloní d’‘épater’. És per necessitat. Els coets pirotècnics seran llançats des de les quatre cantonades de la ciutat. L’arsenal en cada un d’aquests punts serà idèntic als altres. Qui des del seu carrer o balcó tingui un angle de visió nord-oest veurà la mateixa seqüència que qui visqui de cara al sud-est. El que la connexió via satèl·lit permetrà és que la ignició de la pólvora sigui pràcticament exacta a la busca dels segons del rellotge.
Primer avís, una palmera
Segona qüestió. ¿Cap a on mirar? Els llocs de llançament es mantenen en secret. Això, almenys, es pretén. Si algú veu un camió descarregar el material, se suposa que no hauria d’escampar aquesta informació per les xarxes socials. La raó és fàcilment deduïble. Es pretén que els focs no reuneixin multituds. No se li ha de posar fàcil a la Covid-19. Uns 15 minuts abans de l’inici del castell de focs (expressió en desús, i és una llàstima) es llançarà des de cada un aquests llocs secrets una clàssica palmera pirotècnica. Igual que una bengala assenyala la ubicació d’un nàufrag, aquest serà l’avís per al públic que indicarà on succeirà l’acció.
Tercera qüestió. L’espectacle serà diferent al d’altres anys per diverses raons. D’entrada, la durada no serà de 30 minuts. En seran 18. La pólvora disponible és la que és, 1.624 quilos, una quantitat gens menyspreable, però que cal repartir-la entre quatre arsenals. Tampoc seran els mateixos coets d’altres edicions. S’ha prioritzat l’altura. Les explosions es produiran com a mínim a 100 metres d’altura. No hi haurà res d’aquelles romàntiques llàgrimes de foc que es posen a terra gronxades per paracaigudes. L’altura és una solució adoptada per assegurar una millor visió general.
Música
Notícies relacionadesQuarta qüestió. No hi haurà, és obvi, fonts de Montjuïc, element en principi indissociable del piromusical de la Mercè, però continuarà sent això, un piromusical, hi haurà pólvora i melodia. Serà possible la contemplació de les explosions sense més ni més, a peu de carrer, per exemple. És més, el so serà, se suposa, envoltant i més eixordador que altres anys. Però el que ha planificat l’Institut de Cultura de Barcelona és que el públic posi TV3, que seguirà els focs artificials amb 10 càmeres, perquè a través d’aquesta cadena es podrà complementar l’espectacle de la pirotècnia amb una selecció musical de temes amb què van créixer els que actualment tenen més de 60 i 70 anys. Aquest és, és clar, un concepte molt ambigu i que cal aclarir. Els seixantins van ser joves amb els Sex Pistols. Els setantons, amb els Rolling Stones. No es refereix a aquests gustos canalles l’Icub quan parla del piromusical d’aquest any. El pupurrí, sembla, inclourà Nat King Cole, els Sírex i Núria Feliu. Curiosa barreja.
El resultat final de tota aquesta reconsideració del piromusical de la Mercè obligada per la pandèmia no es podrà avaluar fins que, a les 22.21 hores, finalitzi l’obligada traca final. Els focs artificials són, d’una banda, una ciència exacta. Les sals de coure, barrejades amb la pólvora, brinden un espectacular color verd. Les d’estronci, una lluminositat escarlata. Les ataronjades palmeres inicials deuen el seu característic color a l’òxid de ferro. Però els espectacles de foc no són, com el seu propi nom assenyala, freds, hi ha un factor humà imprevisible. La prova del nou indiscutible és el correfoc, aquesta mena de Sanfermines infernals que Barcelona va reinventar el 1979 (fins i tot el nom va sortir dels despatxos de l’Icub), i que s’ha convertit en una cosa tan esperada i multitudinària de la festa major com ho pot ser el piromusical. No hi ha hagut, amb el coronavirus, alternativa possible per al correfoc. Però la qüestió ara és una altra. La incògnita és si aquesta mena de piromusical descentralitzat i que ‘atacarà’ Barcelona pels quatre punts cardinals és, en funció del seu èxit, una variant que s’extingirà amb la vacuna o si, al contrari, valdrà la pena mantenir d’una manera o una altra en la programació de pròximes edicions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Pastilles de melatonina per combatre l’insomni de forma sana i efectiva
- Jubilació La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions
- a l’aire lliure 4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern
- CRÍTICA Música amb Barcelona com a escenografia