La diputació traslladarà oficines a un edifici tancat des del 2010

L’edifici situat a la cantonada de la Diagonal amb Padilla, a l’Eixample, es va tancar el 2010 i segueix buit des d’aleshores. L’immoble situat en el número 233 de l’avinguda que creua Barcelona és propietat de la diputació i el seu últim inquilí va ser l’Ajuntament, que va instal·lar-hi serveis de l’àrea d’acció social i ciutadania a partir del 1999, dos anys després que les oficines s’acabessin d’erigir i no es destinessin a l’ús per a les quals es van idear. El consistori les va ocupar durant poc més d’una dècada, quan va prescindir-ne arran de les queixes i el malestar dels treballadors, que van patir mals de cap, casos d’hipersensibilitat i fatiga crònica. A causa dels símptomes del personal, la construcció es va declarar malalta i va quedar deshabitada, com segueix actualment, 15 anys després que es desallotgés.

La diputació compta amb un pla aprovat per reparar els mals de l’edifici, amb una superfície construïda de 5.336,09 metres quadrats, i reocupar-lo perquè sigui la seu central dels serveis d’inspecció i cobrament d’impostos de l’organisme provincial i ens locals, ubicat ara al recinte de la Maternitat. La institució nega que la reobertura s’hagi demorat per dificultats a reparar l’edificació. "Des del tancament de l’edifici, l’Administració ha treballat per trobar un ús adequat que encaixi amb les seves dimensions i ubicació. Aquesta oportunitat ha arribat amb l’Organisme de Recaptació i Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona", exposa.

El retorn a l’oficina de la Diagonal està preparant-se des que es va anunciar el 2021. Ara es compta que encara es tardi una mica més de tres anys perquè l’immoble es repobli sense risc. Si no hi ha més retards, la rehabilitació podria començar el juny del 2026 i tindria "una durada aproximada de dos anys", calcula l’organisme. "Això permetria reobrir l’edifici, ja completament renovat, durant la tardor del 2028", augura la diputació, que estima un pressupost provisional de 9,2 milions d’euros per adequar la construcció. La quantitat encara podria variar lleugerament quan es disposi del disseny definitiu de les obres.

Oficines hermètiques

Les oficines se sotmetran a una remodelació àmplia perquè canviï d’aspecte i deixi de resultar un immoble hermètic, una condició que va contribuir al caldo de cultiu que va originar els problemes que van portar a abandonar-lo. La diputació indica que "va ser considerat un edifici malalt a causa de la falta de ventilació natural i la presència de materials als sostres i paviments que generaven càrregues electroestàtiques". Afegeix que "també presentava espais de treball tancats, amb poca relació amb l’exterior, escassa llum natural i una distribució interior poc eficient".

Notícies relacionades

Simulacre en municipis de Barcelona per risc químic, avui: ¿Quan sonaran les sirenes i on?

Torre Baró aconsegueix que TMB posi una línia regular

La institució anticipa "una transformació integral per revertir completament aquestes condicions". L’Ajuntament de Barcelona va atorgar l’aval definitiu al maig al pla urbanístic que habilita la reforma de l’edifici. La diputació compta que el projecte executiu de les obres estigui preparat a l’agost per emprendre el procés per adjudicar-les a partir de llavors. L’estratègia per recuperar l’immoble passa perquè sigui "obert a l’exterior", ressalta la Diputació de Barcelona. El tractament que proposa equipara l’edifici a un pacient que requereix cura per respirar millor.

L’organisme va convocar un concurs d’arquitectura per traçar una remodelació que defineix com a "ambiciosa i transformadora". El projecte per adequar-lo contempla "galeries que afavoriran la ventilació creuada i l’entrada de llum natural". L’òrgan postil·la que s’incorporarà "vegetació i materials sostenibles, reciclats i reciclables". El pla per condicionar l’edifici de sis plantes assenyala que la "intervenció serà mesura i delimitada", centrada a dotar-lo d’una façana nova i un canvi en les seves instal·lacions tècniques. Aspira que, amb "pocs gestos" i aprofitant "al màxim la infraestructura existent", s’aconsegueixi "una arquitectura d’impacte nul", es corregeixin els defectes i es proporcioni "les millors prestacions de llum i confort per desenvolupar l’activitat prevista".