El millor pla per a la Ciutadella és que no hi hagi pla

En la guerra mundial dels zombis de la pel·lícula, el desè home ho va tenir més fàcil. Havia simplement de defensar que aquests rumors que arribaven del llunyà orient que els morts mossegaven la parròquia eren certs. Allà va, doncs, el proposat contracorrent: deixin la Ciutadella en pau.

El trasllat del Zoo

Els plans per reformar aquest parc de nom infame (recordi’s, la ciutadella militar no era una fortalesa per defensar els barcelonins, sinó per causar-los pànic) són tan vells ja que es remunten a l’època en què els socialistes governaven la ciutat. Aficionats com eren els alcaldes i regidors socialistes a canviar de pell de Barcelona amb més freqüència que un pitó en plena estirada, es va posar sobre la taula, potser ho recorden, la idea de traslladar el zoo al Fòrum o, si no era possible, al Montseny. El de menys era el destí. La qüestió era que l’estació de França, amb la seva gegant platja de vies, era una barrera insalvable per unir per als vianants el centre històric de la ciutat i les platges olímpiques. S’havia de buscar un canal de passada. La solució era fàcil. Els lleons, les morses i altres bèsties del regne animal no voten.

Cap dels diversos plans que s’han redactat o simplement esbossat per reinventar el parc de la Ciutadella ha amagat que aquesta, la permeabilitat era la meta final. De res serviria donar un ús als edificis en desús del parc si no anava de la mà d’aquesta obertura d’una nova porta posterior al recinte. En època de Xavier Trias com a alcalde es va arribar a presentar un esbós d’una de les solucions possibles, pot ser que fins i tot la menys traumàtica: un pont per als vianants passaria sobre el zoo, amb vistes –qui sap– sobre els elefants i les girafes.

La decadència

Notícies relacionades

La restauració del decadent patrimoni de la Ciutadella tardarà dos o tres mandats

Aparcaments i mobilitat

Abans de prosseguir, convé retrocedir una mica en el temps. No gaire. Els Jocs Olímpics, com se sap, van crear una Barcelona esplendorosa, però la Ciutadella no va deixar de ser un cul-de-sac, un parc bastant ignorat, poc estimat i, en ocasions, poc aconsellable. Al seu interior, una nit de 1991 va ser assassinada a puntades de peu per un grup de caps rapats d’extrema dreta una transsexual, la Sonia, que dormia a la glorieta quan acabava la seva jornada de prostitució. Va ser un crim terrible, homòfob fins a la nàusea, amb detalls que deixen en molt mal lloc la reacció col·lectiva davant aquella atrocitat, i que, vist amb distància, permet també retratar que diferent era llavors la Ciutadella.

És difícil precisar quan i per què els barcelonins van decidir fer seu de nou aquest parc, per practicar ioga, taitxí, malabars, prendre el sol sobre l’herba, celebrar un pícnic a la zona infantil, tocar música o el que sigui. El cert és que va passar. Trias, de nou com a alcalde, va tenirla feliç idea de traslladar part de la festa major de la Mercè a la Ciutadella, i dir que va ser un èxit seria quedar curt. Aquest és, en part l’informe que presenta el desè home en aquesta particular ‘Guerra Mundial C’. La Ciutadella és un parc. Deixin ja de fer mal. Cap pla hauria d’ignorar que els barcelonins l’han fet seu a la seva manera.