Els bombers que van portar els llits d'hospital que faltaven a Barcelona

Barcelona necessitava més llits d’hospitals. Les dades d’expansió de la pandèmia de Covid-19 auguraven a finals de març que si no s’actuava amb rapidesa als quatre grans centres de la ciutat –la Vall d’Hebron, Clínic, Mar i Sant Pau– no hi hauria lloc per a tots els pacients que estaven a punt d’arribar. Els mateixos hospitals, ruscos complexos, van començar per reorganitzar-se –convertint quiròfans en places d’UCI, per exemple–, però aviat van comprendre que no n’hi havia prou; feia falta créixer més enllà dels seus murs. Als bombers de l’Ajuntament de Barcelona els va arribar aquest encàrrec el 22 de març: dissenyar com els hospitals podien créixer més enllà de les seves parets per no deixar malalts sense llits ni sumir-se en el caos.

Sebastià Massagué, director dels bombers de Barcelona, va buscar entre la seva plantilla i va trobar la Clara Latorre (30 anys i doble enginyeria en Ports i Camins i en Agronomia) i el Pau Serra (34 anys, metge i gairebé enginyer aeronàutic). Malgrat la seva joventut, els va posar a tots dos al capdavant de la gestió logística i medicoassistencial del grup conjunt que, amb seu a l’edifici Mestral del parc sanitari Rovira i Virgili, formen Ajuntament de Barcelona i Conselleria de Salut amb l’assessorament de Metges Sense Fronteres.

El Pau i la Clara, que en poques hores van passar de fer guàrdies al seu parc a un lloc de comandament en la lluita contra el coronavirus, han conviscut amb una pressió difícil de descriure, la de saber que si el pla dibuixat fallava es perdrien perdre vides. Però ha funcionat; la col·laboració entre bombers i sanitaris ha habilitat 1.546 nous llits en un temps rècord i ara expliquen a aquest diari una experiència que creuen que vindica els primers com «un servei de protecció civil que va molt més enllà dels incendis». 

El pla

«No vam optar per un model d’hospitals de campanya, sinó per un que generés extensions de cada hospital en pavellons públics», explica el Pau. ¿Per què públics? Perquè les previsions són que, superat el pic de coronavirus, hi haurà dues onades més de pacients. Els que no han anat al metge a causa de la pandèmia i els que, a més, han contret durant aquesta abstinència mèdica malalties que s’han cronificat. Assentar les extensions en pavellons públics entrega a l’ajuntament el poder d’allargar la vida d’aquests equipaments fins que sigui necessari. I no es va optar «pels anomenats hospitals de campanya» perquè això significa fer «un hospital nou» en lloc d’aprofitar de cada centre «els serveis de recursos humans, càtering o bugaderia o els subministraments de medicaments, internet o electricitat». En poques paraules, va impedir que la burocràcia compliqués la solució de l’emergència.

Així, la Clara i el Pau van coordinar, en un marge d’11 dies, les obertures dels pavellons del CEM Olímpic (extensió de 132 llits per a la Vall d’Hebron), CEM Claror (72 llits per a Hospital del Mar), CEM Guinardó (88 llits per a Sant Pau) i Facultat INEF (252 llits per al Clínic). I, en paral·lel, van guiar l’habilitació d’hotels (Cotton House, Praktik Bakery, Praktik Vinoteca, Melià Sarrià, Ilunion o Princess) que es van prestar a funcionar com a residències per a convalescents i van aportar 1.002 llits més. Una maquinària «per ordenar el caos», en paraules de la Clara amb l’únic propòsit de restar pressió als hospitals «alliberant llits per als pacients més greus». 

El ball dels pacients

Els sanitaris reserven les places d’UCI dels hospitals per als malalts més greus que necessiten respiradors automàtics. La clau d’aquest pla, que ha comptat «amb la col·laboració total dels quatre hospitals», ha sigut traslladar la resta fora dels centres. D’entre els traslladables, els casos més greus es mouen en ambulàncies del SEM als nous pavellons convertits en extensions dels hospitals. L’estratègia permet que en aquestes noves plantes els pacients continuïn sota les cures de l’hospital. Els casos menys greus s’envien als hotels, un lloc per guarir-se del tot abans de poder tornar a casa. Homologar aquests espais com a llocs de cures mèdiques ha requerit inspeccionar cada edifici i elaborar un pla d’actuació que coordina personal dels hotels –servei de cuina o de neteja– amb el sanitari extern. Tampoc ha sigut senzill. I com que les ambulàncies són un bé escàs, per traslladar als hotels aquests pacients menys greus s’ha recorregut a autobusos de TMB. Una imatge impensable, però lògica dins d’un panorama de malson: supervivents del coronavirus dins de busos de línia circulant per una Barcelona deserta en direcció a un hotel convertit en una casa de convalescència.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Els Bombers de la ciutat –i els de la Generalitat– col·laboren així mateix amb la Conselleria de Salut en la crisi dels geriàtrics de la ciutat. Antoni Cabeza, bomber i químic de formació, lidera la tasca que pertoca al cos municipal. Des de la sala de Mestral es coordinen les tasques de descontaminació de les residències de Barcelona que efectuen quatre equips dels Bombers i de la Unitat Militar d’Emergències (UME). Però no n’hi havia prou de desinfectar: havien de separar els avis sans dels infectats i aturar una propagació que a les residències ha provocat autèntiques matances. Aquesta setmana els bombers han començat a fer tests PCR als geriàtrics i traslladar pacients positius a altres emplaçaments. Però continuen faltant recursos mèdics per a les persones grans en les noves destinacions i preocupa l’evolució dels traslladats.

Una vintena de bombers com la Clara, el Pau i l’Antoni, o com Francesc Ros –a càrrec de la sala de coordinació de Mestral–, han perdut aquestes setmanes el seu envejat horari de guàrdies de 24 hores i quatre dies lliures per treballar tots els dies, més de 15 hores. Han deixat enrere també els rols de comandament que imperen en el cos i ara donen ordres a personal que els supera en rang o les reben d’altres d’un escalafó inferior. No són dies normals, Massagué ho va deixar clar per escrit en l’ordre interna que va redactar per reorganitzar el cos: «vocació de servei, no de protagonisme». Ni ells ni els sanitaris han evitat que el virus hagi causat ja 5.000 morts a Catalunya, 20.000 a Espanya. Però aquesta suma d’esforços de funcionaris treballant en equip –una història que hauria de recaure sobre qualsevol polític que ha sentit la temptació de fer negoci amb els serveis públics– ha posat llits d’hospital on només hi havia pavellons tancats i hotels sense turistes.