Anar al contingut

BARCELONEJANT

Els homes també teixeixen

Es fan anomenar BCN Teixidors. Són homes que queden en bars per fer punt i ganxet. Volen donar veu als que no s'atreveixen a tricotar en públic. «Molts encara no han sortit de l'armari», asseguren

Ana Sánchez

Els homes també teixeixen

Ja estan acostumats que els mirin. Criden més l’atenció en un bar que Pablo Casado en el centre. Tots parlen sense aixecar la vista de la seva falda, com si fossin jonquis en plena eufòria. «És que estem enganxats a l’agulla», confessen amb la boca gran, i ensenyen les seves agulles amb la feina a mig fer. Ells són teixicòmans. Addictes fins a cert punt (o puntada).

Franco s’exhumaria de cop al veure’ls: vuit homes esgoten els seus cabdells de llana al voltant d’una taula amb cerveses. Avui han quedat a la cafeteria de Vil·la Urània. Tenen diversos xals a mig fer, un quart de manta, puntades que pretenen ser vestit, fins a un futur Iron Man de ganxet.

Futur vestit de ganxet. / LAURA GUERRERO

«És al·lucinant la quantitat de paios que teixeixen», asseguren. Sí, es multipliquen per Instagram amb halo d’influencer. Hi ha més de 78.000 fotos amb l’etiqueta  #menwhoknit (homes que teixeixen); gairebé 20.0000 de #menwhocrochet (homes que fan ganxet). Però encara continuen sent minoria en aquest submon de llana. «Molts encara no han sortit de l’armari a l’hora de teixir», assegura el Josep.

A Instagram hi ha més de 78.000 fotos amb l’etiqueta #menwhoknit (homes que teixeixen)

El Josep és el de la fèrula a l’avantbraç. «Tengo tendinitis del ganxet», explica sense deixar de teixir. «Realment és una addicció», insisteix. Ell es pot passar 8 hores amb l’agulla a la mà. És el veterà del grup: 64 anys, en suma 34 fent ganxet. Els seus vestits de ganxet han desfilat en passarel·les i exposicions. Ve del món de la moda.

Va ser ell qui va tenir la idea: «Un grup de nois teixidors». ¿L’objectiu? «Donar veu als homes que no s’atreveixen a fer-ho –respon–. Ens n’hem trobat molts a qui els agrada teixir però els fa vergonya». El Josep sacseja el cap. «És absurd. ¿Què és masculí o femení? Venim d’un règim que encara tenim ficat al cap. Però estem trencant estereotips».

Alta costura de ganxet

Es fan dir BCN Teixidors (@bcn_teixidors a Instagram). El seu logo és el panot de flor versió cabdells. Queden des de fa dos anys. Tot just són una desena. Fan punt i ganxo en bars i cafeteries durant un parell d’hores, tres, de vegades s’allarguen fins a la tarda. 

El Diego, el Josep, l’Albert i el Xavi, entre cabdells. / LAURA GUERRERO 

El primer que ensenyen a una periodista neòfita és a diferenciar entre el punt i «el costat fosc». Així anomenen alguns el ganxet. «Som una categoria inferior», diu queixant-se el Josep. Ho diu ell, que fins i tot ha fet alta costura de ganxet.

En comptes de comptar ovelles per dormir, ells podrien comptar cabdells. Haurien de viure tres vides –asseguren– per gastar totes les troques que tenen a casa. «Jo només tinc un armari ple», riu el Ferran (bibliotecari, 48 anys, vuit amb agulles). Avui té un xal entre mans, com la majoria. «El projecte», en diuen ara, tot i que a ells els continua agradant més dir «la labor».

«Fa anys que no compro cap regal»

«Els xals triomfen», diu rient amb un altre a mitges el Xavi (arquitecte, 34 anys). «Això serà incombinable», diu esbufegant al costat l’Albert –29 anys, sis fent punt–. El seu xal té ja té extensió de manta zamorana. De moment és groc, lila i verd fosforescent. «Fent-se veure, com sempre», diu rient. S’acaba de graduar en cant líric.

«Fa anys que no compro cap regal», promet el Paco (professor, 59 anys) amb un altre xal. A un metre,el Claudio (cuiner, 49) fa una manta a ganxet i el Diego (tècnic de navegació, 45) doblega amb l’agulla l’Iron Man. Fa ninots de ganxo: amigurumi, es diu aquesta tècnica.  

De sobte una noia s’acosta al grup, es posa a la gatzoneta. «És que tinc un amic a qui li agrada molt això», diu amb aire de confessió. Se’ls acosten moltes dones. «¿Què esteu fent?», «¿com ho feu?». Mai un home. Mai. «És cultural».

Tapall de punt

¿El més estrany que han tricotat? «Uns calçotets que se’n van anar... ¿a Boston?», diu dubtant el Fede (infermer, 45 anys, quatre amb la labor a sobre). «Calçotets és un eufemisme», diuen rient els seus col·legues de punt. «Un tapall», corregeix ell. «És un projecte que ens van demanar des dels EUA –explica el Josep–. Una associació que fa desfilades de peces íntimes masculines una mica fetish, però teixides. The Crochet Empire». Subhasten la roba, afegeix, i destinen els beneficis a dues organitzacions de lluita contra la sida.  

«¿Què fas? –els continuen preguntant quan els veuen fent ganxet–. ¿Cortines? ¿Cobretaules? ¿Vànoves?». Reneguen amb el cap. «Perquè et treguis la imatge del cobretaula», afegeixen, i t’ensenyen una mena de Vogue només amb moda de punt.

Hi ha una plataforma tipus Facebook només de teixidors: Ravelry. L’últim mes la van utilitzar més de 900.000 persones.

«Hi ha molt negoci», asseguren. Fa anys que va deixar de ser cosa d’àvies. «Les xarxes han ajudat que la gent es connecti». Només s’ha de teclejar a Instagram l’etiqueta #knitting i apareixeran 14 milions de fotos en el seu punt. Hi ha mil tutorials a Youtube, patrons a Pinterest, apps per no perdre’s al teixir, a l'estil de Google Maps amb agulles. Hi ha una plataforma de l’estil de Facebook només de teixidors: Ravelry. L’últim mes la van utilitzar més de 900.000 persones. Ara el que es porta, diuen, és tenyir llanes a casa. N’hi ha d’artesanals, sostenibles, de luxe. «La vida és massa curta –es diu ja per internet– per teixir amb llanes barates».

Aquest novembre se celebrarà la segona edició de Barcelona Knits, primera fira especialitzada en llanes de la ciutat. Ja s’organitzen teixiescapades, expliquen, i es practica knitflix. No poden veure una sèrie de Netflix sense agulles. També solen deixar-se caure pel Cineknitting de Vil·la Urània. Cine «amb llicència per tricotar». Et posen una pel·li gratis i et regalen un cabdell. Ja ho diuen des de fa anys a la botiga taller Lalanalú: pots fer «el que et doni la llana». 

Temes: Barcelonejant