Anar al contingut

BARCELONEJANT

Horts al cel

Ningú pot negar que aquestes verdures estan a l'altura. Creixen en un terrat de la Barceloneta. És el primer 'hort in the sky', un projecte que pretén convertir els terrats buits en «terrats vius»

Ana Sánchez

Horts al cel

ALBERT BERTRAN

“¡Les mongetes són maquíssimes!”. L’Adela i la Lidia diuen floretes a les verdures amb intensitat de bastida. Serà per compensar que les han deixat plantades. Hi ha jardineres immenses allà on miris, cedés penjant per foragitar els ocells. Un urbanita estàndard s’espavila aquí amb la mateixa malaptesa que a Granjero busca esposa. Això són pastanagues –et descobreixen el que hi ha entre les fulles amb posat d’explorador amb salacot–, allà hi ha els cogombres, els bitxos, les maduixes. Et fan provar la ruca –mmmm–, ara una flor que té gust a mostassa. Fins i tot et venen ganes que et donin carbasses. “Aquestes són les albergínies blanques –afegeix l’Adela amb orgull maternal–. Mira que xules”. Avui també es veuen bledes de colors i un enciam tan espigat que podria passar pel monyo d’Amy Winehouse. S’esforcen tant en aquest hort que no et sorprendria veure brollar algun home de la terra com a Amanece que no es poco.

Són collites que estaran a l’altura, això aquí se sap amb la mateixa certesa que té Julio Iglesias en una prova de paternitat. Aquestes verdures creixen amb estenedors de fons i vistes a l’església de Sant Miquel. Són a quatre pisos de la civilització amb xancletes i camises hawaianes. Fa dos mesos que es van plantar en un terrat de la Barceloneta. És el primer hort in the sky.  

Plantes amb vista a l’església de Sant Miquel. / ALBERT BERTRAN

“Volem convertir els terrats buits de Barcelona en horts urbans d’economia circular”, resumeix el seu compte d’Instagram (@huertosinthesky). “Engancha, ¿eh?”, adverteix l’Adela, la seva ideòloga. “I descobreixes –confessa– que no coneixes d’on venen els aliments”.

“Vaig veure que totes les meves terrasses veïnes eren buides i vaig començar a investigar”, recorda l’Adela. Va descobrir la Brooklyn Grange Farm: 3,1 acres de cultius en terrats de Nova York

Adela Martínez té 43 anys i un idealisme adolescent. És teleco. “Res a veure amb horts”. Això diu, però si passes més de cinc minuts amb ella, t’entrarà la necessitat vital de recollir alguna cosa. ¿Qui la va portar a l’hort? “Va ser una casualitat –respon–. Vaig veure que totes les meves terrasses veïnes eren buides i vaig començar a investigar”. I va descobrir la Brooklyn Grange Farm. És a dir: 3,1 acres de cultius en terrats de Nova York.

“Ja van pel tercer edifici –esbufega Adela–. Vaig pensar que aquí es podria fer el mateix, però a petita escala. Vaig veure que l’ajuntament donava ajuts per a cobertes verdes. ¿Però per què ningú ho fa? I em vaig anar trobant gent pel camí, com la Lidia”.

Lidia Calvo assenteix al costat. “El que a Barcelona li falta és verd”, insisteix també. Fa quatre anys que ella va fundar Eixverd, una empresa que munta cobertes verdes. “Amb el que em va explicar la Lidia, em vaig animar”, recorda l’Adela. I la seva idea es va convertir en projecte: “Horts in the sky com agents de canvi. Terrats vius a Barcelona”.

Revitalitzar les comunitats

El projecte té tres objectius. L’Adela els enumera ja d’una tirada: 1. “Reduir l’empremta ecològica al produir aliments quilòmetre 0”. 2. “Revitalitzar les comunitats de veïns”. I 3. “Ajudar una persona en risc d’exclusió social a tornar a reinserir-se laboralment”. El projecte va aconseguir l’any passat 5.820 euros a Goteo per crear un prototip. “Era un matchfunding amb l’ajuntament –recorda l’Adela–. Per cada euro que posava la ciutadania, l’ajuntament en posava un altre. Van triar 22 projectes. Un d’ells va ser aquest”.

No és el primer verger amb finalitats socials que toca sostre. Entre els 464 horts urbans en què col·labora l’ajuntament, n’hi ha 5 en terrats municipals gestionats per persones amb discapacitat. I avancen que n’hi ha més en projecte.

Ha passat un any des que va aconseguir el finançament. “Tot el tema burocràtic porta molt temps”, esbufega l’Adela. “No trobava gent que m’assegurés això. I l’estudi de càrrega va portar el seu temps”. Aquest hort té tones de terra, tot i que "els nous sistemes de cultiu hidropònic –apunta l’Adela– ajuden a alleugerir el pes per a cobertes més exigents".  

Organitzaran esdeveniments a l’hort en ‘petit comitè’: “Xerrades de sostenibilitat i ‘team building’ per a empreses”

Al març van començar a pujar les jardineres. Van plantar al maig. Ja recullen gairebé diàriament i han fet sessions de portes obertes. Pretenen fomentar que la gent faci el mateix als seus terrats. “I, si no poden –diu l’Adela–, que s’associïn, vinguin aquí i aconsegueixin el seu propi sopar”. (Cal apuntar-se al link de la seva bio d’Instagram). També organitzaran esdeveniments en petit comitè: “10 persones, xerrades de sostenibilitat, team building per a empreses”.   

¿Que quant costa? La inversió inicial et deixa la cara tan verda com l’hort: “Aquest de 47 metres quadrats, uns 20.000 euros,” diu l’Adela. “No és barat –assenteix–. Però és una inversió inicial, i després està allà. Es genera bastant producte”. De moment, el projecte està en el procés de “veure com convertir-lo en viable”. En l’hort-prototip, per exemple, hi col·labora el restaurant de baix. “També havia pensat anar a empreses –afegeix l’Adela–. Que els empleats puguin pujar i agafar les seves verdures”.

I, sí, enganxa. Als deu minuts no hi ha qui et faci deixar anar les tisores de podar. “És tornar a l’essència –et justifica l’Adela–. De vegades diuen que com més simples som, més a prop som del que és la vida, ¿no?”

Temes: Barcelonejant