Els busos de la xarxa ortogonal de Barcelona circulen a menys de 13 km/h

Els vehicles de la nova xarxa ortogonal d’xarxa ortogonal d’autobusos de Barcelona circulen per sota dels 13 quilòmetres per hora fixats pel ’Pla de Mobilitat Urbana Sostenible’ (PMUS) impulsat per l’ajuntament  en el 55% del seu recorregut. Aquesta dada apareix en un estudi delReial Automòbil Club de Catalunya (RACC), que ha demanatmillores per augmentar «la competitivitat» d’aquesta alternativa al cotxe privat. «La gent busca rapidesa i aquest és un punt millorable», ha assegurat el director del RACC, Josep Mateu, aquest dimarts al matí durant la presentació de l’informe, emmarcat en la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible.

Nuevo Estudio 👉 Análisis de la competitividad de la nueva red ortogonal de bus de #Barcelona.
🚌 https://t.co/iXLk0wVA1J pic.twitter.com/XrDdMiqQVU

— RACC (@ClubRACC) 17 de septiembre de 2019

L’informe, ‘Anàlisi de la competitivitat de la nova xarxa ortogonal de Bus de Barcelona’,pretén detectar les claus per continuar millorant la nova xarxa ortogonal, la que anomena les línies amb les lletres H, V i D, segons la seva trajectòria al mapa de la ciutat sigui horitzontal (de Besòs a Llobregat o viceversa), diagonal, o vertical (de mar a muntanya). «Per millorar la qualitat de l’aire, el transport públic és clau. Si no aconseguim que millori i en tenim un d’eficient difícilment aconseguirem els objectius fixats», ha remarcat Mateu.

L’estudi es basa en l’anàlisi de 13 de les 28 línies ortogonals d’altes prestacions: H-4, H-6, H-8, H-12, H-16, V-3, V-13, V-21, V-27, V-31, D-20, D-40 i D-50. També s’han estudiat tres línies convencionals (L-7, L-33 i L-39) amb finalitats comparatives. En general, el grau de satisfacció dels viatgers amb aquesta nova xarxa és elevat, amb una puntuació de 8 sobre 10, segons el treball del RACC.«El canvi ha sigut positiui ha suposat una millora per als usuaris, però aquest informe analitza que si aquests canvis aconsegueixen els objectius fixats per l’Ajuntament (en el PMUS)», ha puntualitzat el director de la Fundació RACC,Lluís Puerto, que considera en línies generals que «TMB s’haurà de plantejar mesures urgents per ser més competitiu», i més encara en un escenari com el plantejat a partir de l’1 de gener del 2020, quanuns 130.000 vehicles no podran circular per ser massa contaminants.

Actuacions prioritàries en cinc línies

Les línies ortogonals que necessiten millores prioritàries, segons l’informe del RACC, són les línies V27 (P. Marítim-Canyelles), D40 (Pl. Espanya-Canyelles), H6 (Z. Universitària-Sant Andreu), H12 (Gornal-Besòs Verneda) i H16 (Zona Franca-Fòrum Campus Besòs). Els vehicles d’aquestes línies circulen a una velocitat més baixa i alhora tenen una demanda d’usuaris elevada, conclou l’informe.

Per trams, els cinc més lents són, per aquest ordre:

1. Gran Via entre Fira i Plaça d’Espanya (H-12, H-16, V-3, D-20 i D-40)
2. Avinguda Icària - Passeig de Taulat (H-16 i V-27)
3. Ronda General Mitre - Travessera de Dalt (H-6, D-40 i V-3)
4. Carrer de Sants - Avinguda Paral·lel (D-20, D-40, H-12 i H-16)
5. Gran Via en sentit Llobregat (L-7 i H-12)

De les 16 línies objecte d’estudi –entre les 13 de la xarxa ortogonal i les 3 convencionals–, només dues compleixen l’«objectiu d’eficiència»: V21 (Pg. Marítim-Horta) i L7 (Fòrum-Zona Universitària), ja que totes dues registren «una alta velocitat i una demanda elevada durant els seus respectius trajectes. En l’extrem oposat l’estudi destaca la D50 (Plaça d’Espanya-Canyelles) i la L39 (Pl. Urquinaona-Guinardó), amb baixa velocitat i baixa demanda, probablement perquè fan un recorregut paral·lel a la línia del metro.

Velocitat correcta, segons l’Ajuntament

Fonts municipals responen a EL PERIÓDICO que la velocitat comercial té una rellevància més alta per a l’operació que per a l’usuari. En aquest sentit, asseguren que precisament «el principal atribut» de la nova xarxa d’autobusos és la freqüència, que es tradueix en menys temps d’espera i de trajecte.

Amb tot, continuen, la velocitat de la nova xarxa de busos –uns 11,5 quilòmetres per hora de mitjana– pot ser una mica més baixa que el de les línies convencionals perquè els vehicles de la xarxa ortogonal (H, V i D) travessen «les zones més congestionades de la ciutat i porten més passatge». «Les línies convencionals inclouen les interurbanes, que eleven la mitjana de la velocitat», afegeixen les mateixes fonts.

¿Més quilòmetres de carril bus?

Per millorar la velocitat comercial i optimitzar el servei dels autobusos TMB treballa en la creació de nous carrils bus, la implantació de sistemes automàtics de detecció d’infraccions –disposa d’un vehicle a aquest efecte– i ajustaments semafòrics per donar prioritat al transport públic de la ciutat.

Notícies relacionades

Barcelona culmina demà la transformació de la seva xarxa d'autobusos

BCN, oberta a ajustar les línies de la nova xarxa de bus ortogonal

Els trams amb carril bus solen ser més ràpids (1,1 quilòmetres per hora de mitjana), si bé els responsables de l’estudi publicat pel RACC desaconsellen crear més de manera indiscriminada. Actualment, la xarxa compta amb un 25% de carrils bus, que els permet circular de manera segregada. El nombre de quilòmetres de carril bus ha crescut en un 40,4% des del 2013, i ha passat de 151 a 212, però això no s’ha traduït en «un increment de la velocitat comercial» significativa dels autobusos, segons el RACC.  Aquesta lentitud i la corresponent «pèrdua de temps» per als usuaris, segons l’informe, estan més aviat relacionades amb la falta de sincronització dels semàfors, els girs a la dreta que entorpeixen la circulació dels busos i els vehicles privats que circulen o paren en aquests carrils. 

En aquest sentit, l’informe del RACC recomana auditarels punts més conflictius, ajustar elpla semafòrici estendre la flota d’autobusos biarticulatsa la xarxa si el radi de gir ho permet. Així mateix, apressen l’ATM a posar en marxa la targetaT-Mobilitat, ja que entenen que les targetes ‘contactless’ permetran reduir «el temps d’accés als vehicles i la informació obtinguda permetrà una millor gestió de l’oferta de transport públic».